Passar a gual

I quin nen no s'ho passa bé xipollejant amb unes botes d'aigua?


Al cap d'una bona estona d'anar amunt i avall per la llera i pel gual del Irati (això dins de la Irati Oihana o Selva d'Irati) he tingut una pensada, no he trigat a estar tallant, en un retall d'un matalasset d'escuma, una mena de trineu que em permeti passar el gual sense malmetre la càmera. Després, amb cinta americana (llarga vida a la cinta!), acabo subjectant el sistema al pal telescòpic que farà de propulsor i un cop llest l'aparell de tràvelings de fortuna corro cap el gual...

Acabaré de passar la tarda pintant aiguades del riu i la selva sota del paraigües.

Sempre convé la modesta ambició de pintar del natural.


9 comentaris:

Galderich ha dit...

Unes botes d'aigua o descalç amb calçotets, tot és vàlid per a gaudir d'un gual, d'un riu... Però amb un matalas per fer un tràveling... això no ho havia fet mai!

Lluís Bosch ha dit...

M'has fet venir unes ganes terribles de tornar a dibuixar, assegut en una situació semblant a la teva. Deu fer una mica més d'un any que no m'hi poso i dec estar rovellat! Salut!

en Girbén ha dit...

Galderich, si el riu és fred i codolós com el Irati millor anar ben calçat. I és la mateixa salvatgia del lloc la que et força a inventar; bé es diu que el bricolatge és una reminiscència del pensament salvatge.

en Girbén ha dit...

Lluís, del dibuix del natural, dels profits del seu alentiment perceptiu, en seguiré parlant; il·lustrat amb mostres tan humils com aquesta.
Com que ja saps de què va la cosa no crec que hagi d'insistir. També jo estava enferritjat.

Eulàlia Mesalles ha dit...

M'agrada molt el video. Quan he vist aquests videos que fas amb images subaquàtiques m'he preguntat la ment de càmera que tens... La idea de pensar que la càmera es malmetrà sota l'aigua m'incapacita per tenir la "idea" de fer una cosa semlbant: jo mateixa em limito la creativitat.

Eulàlia Mesalles ha dit...

la "ment", no, la "mena" (òbviament)

en Girbén ha dit...

Mira, Eulàlia, en qüestió de càmeres digitals honoro la inventiva de la Pentax. Quan se'm va morir de vella la S-4 (màquina que va iniciar el sistema retràctil de lents que després tots han imitat), acabaven de treure la Optio W60, la primera càmera submergible. Ara moltes marques tenen el seu model submergible, i la Pentax ja va per la W90, però jo segueixo amb la meva soferta W60.
Una W90 és capaç de filmar vídeos HD submergida a 6 metres durant dues hores, et pot caure sobre un pedregar i no sentir-se'n, no li afecten temperatures de -10º (que no és cap tonteria); fins i tot té tres leds per a il·luminar el macro (meravella pels fotocopiadors de biblioteca!)...
D'acord, quan la vaig estrenar fotent-la dins d'una bassa tenia un nus al coll, és amb el temps que he anat aprenent a exigir-li el què una eina així m'ofereix.

SM ha dit...

Molt macos les fotos, el vídeo i el dibuix! Se´t veu molt beninstal·lat a la teva talaia...

en Girbén ha dit...

T'explicaré, Salvador, un vell somni que tinc. Seria el de dibuixar un llibre sobre els Apenins europeus; una part sobre "Gli Apennini" italians i una altra sobre "The Pennines" britanics.
Com que al teu país aniria de la fronterera muralla d'Adrià fins a Manchester això del paraigües ve a ser una mena d'entrenament.
Quan trobi un editor-productor valent m'hi poso.