Diada d'Estellés



























Nedava com un peix inversemblant
en la teua tendresa vegetal.

Recorde la sanefa de la teua
camisa tremolant com una escuma
contra la roca bruna del genoll.
La sanefa sabia fer-se un càntic
sortint, alegre, per damunt dels pits.

M'allargaves la mà i semblava un istme

unit-me a un continent insospitat.

Dos i dos eren dotze. Te'n recordes?


Vicent Andrés Estellés
ÈGLOGA TERCERA
Donzell amarg (1958)




















LA-DA-MA
estudi macrofotogràfic d'una rèplica de la Dama d'Elx de 3 cm.
1983

7 comentaris:

Clidice ha dit...

quantes imatges en tan poques paraules! l'estalvi dut a l'essència de la creació, talment la imatge que l'acompanya, gràcies!

vpamies ha dit...

Genial la imatge (i el poema) Girbén!

Hi ha molt material d'aquest any que es podrà reaprofitar per a les celebracions d'anys posteriors. Aquesta imatge pot ser candidata a presidir algun cartell d'algun any posterior!

I penso que l'eslògan, "la veu d'un poble" també hauria d'aparèixer insistientment en totes les Diades d'Estellés posteriors.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

en Girbén ha dit...

Estellés sabia situar-se en un primeríssim pla com ningú.
Clidi, això és essencialment el que he volgut explicar.

vpamies Gràcies pel teu afany activista.
(I ja t'he enviat la imatge amb l'eslògan)

Galderich ha dit...

Girbén,

No ho diu enlloc, però suposo que la il·lustració deu ser teva...

en Girbén ha dit...

Sembla que no em coneguis, Galderich!
Macrofotografia aleatòria (interposant lents i lupes davant l'objectiu) amb la posterior ampliació dels supercontactes B&N amb una Xerox).
Una pila d'anys més tard he afegit la meva cal·ligrafia a aquesta imatge que tenia desada per quan en tingués menester, com ara amb l'Estellés.

lolita lagarto ha dit...

unes imatges captivadores, precioses..
dos i dos per sort encara són dotze!

en Girbén ha dit...

Benvinguda siguis, Lolita, a tu que preues la dignitat de la pell propera del Lucian Freud!