El Latorre toca l'Eclíptica a Barcelona!!!

Si em traeixo -escrivint avui una nova entrada- és perquè la cosa s'ho val -poso la mà al foc- i és ben imminent.


Després del Círculo de Bellas Artes de Madrid i abans del Red Dot Museum de Singapore, dissabte vinent (dia 18 a les 21 h), el Santiago Latorre presentarà al Miscelanea de Barcelona (c/ Guardia 10 -4€-) el treball sorgit del projecte Eclíptica.


Perquè vull insistir en la bondat d'aquesta proposta?
D'entre el munt d'artistes de tot pèl que he conegut amb els anys pocs m'han semblat tan dotats, preparats, curiosos, sensibles i dignes d'estima com el precoç Santiago. No faré ara un llistat dels mèrits d'aquest aragonès rodamón (després d'uns anys a Castellterçol va marxar a Taiwan per la força més bella de totes), mèrits com tenir la carrera de telecos, haver musicat el genoma humà, haver sigut el tècnic de so de l'estudi del Parrot, haver girat per Califòrnia i pel Japó... I això a una edat en què la majoria encara s'estan gratant les puces a casa els pares...
Si ho recomano és perquè som amics, perquè els dies i nits passats junts a l'observatori són d'aquells memorables per les sucoses converses i pels transvasaments creatius incessants. Valgui ara tornar a penjar el nostre vídeo del Congost del Clop:

Diré que les composicions que presentarà van néixer un migdia quan li vaig obrir la porta de l'església de Castelltallat i ell va picar un cop de mans (un rústec mètode d'anàlisi acústic però més que suficient per a la seva oïda fenomenal) i es va emocionar. Després d'auscultar les campanes, va córrer a treure-li la coberta a l'orgue i em va dir: Saps? Mai he tocat amb doble teclat i pedaler. I sense encomanar-se a ningú ja estava fent-lo sonar..., amb xancles!
Al vídeo que conservo d'aquell moment s'escolta la música pregona i emocionant que estava tocant mentre decidia que, no només el seu concert seria en aquell espai, sinó que volia composar les peces allà dintre mateix.

I així va ser. Un cop obtingut el permís del bisbat, el Santiago va instal·lar tot el seu equip tecnològic damunt mateix de l'altar -d'avall del gran retaule barroc- i durant una setmana es va estar, sol fins a les tantes, composant de nit en la foscor del temple i observat de prop per un St. Miquel enfeinat llancejat el dimoni. Avantatges d'estar morico, de no haver estat batejat.

Només afegiré que el concert es va fer, que l'església es va omplir amb la gent del poble, que va ser de les coses més belles que molts hem escoltat... I que, al final, se'm va acostar la colla de beates que portaven una vida oïn misses allà dins i, llavors, la seva portaveu me'n va dir una d'aquelles inoblidables: M'he sentit transportada!

7 comentaris:

Galderich ha dit...

Ostres, no hi seré!

Amb un apunt com aquest lamento no anar a veure algú que és capaç de transportar beates!

Clidice ha dit...

caxis! impossible! :( amb tant d'entusiasme i no poder-hi ser fa gairebé mal.

maite mas ha dit...

És que quan es té la música a les venes, qualsevol estímul multiplica les notes; fins i tot tocant amb xancles!

LEBLANSKY ha dit...

Difícil ho tinc per combinar-m'ho, però intentaré anar, que jo també vull que em teletransportin! (o era només transport, sense el tele?)

Lluís Bosch ha dit...

I jo ho tinc senzillament impossible, però de tota manera... a veure si l'any que ve avises de l'Eclíptica aquella de l'observatori amb uns dies... Que vagi bonic!

en Girbén ha dit...

Per a tots:
La beata, al afirmar-se "teletransportada", remarcava la distància que hi ha entre "oir" i "escoltar" (passiu l'un i actiu l'altre); així com també, les diferències entre la monocorda reiteració dels ritus i les possibilitats meravelloses de la creació.
L'escenari era el mateix: l'altar, també el tema era el mateix: la recerca del cel; la gràcia, però, és que tant ella com les seves amigues varen endevinar les diferències, i gaudir-les!

Estic fent gestions per aconseguir un lot del disc de l'Eclíptica.
Quan els tingui ja us ho faré saber.

Galderich ha dit...

Girbén,

A vegades el que és impossible es transforma en possible... i aquesta és la gràcia de la vida.

És apte per a criatures de 8 i 12 anys? Potser ens hi arribaríem amb tota la família. Hi ha possibilitats malgrat que haurem de marxar ràpidament.