La volta de Cal Leb

Avui em vaga rumiar arquitectònicament.
No en sobergs espais que pretenen temptar-me amb el nici joc de l'assimilació ( i quin sil·logisme més beneit: un paio ha fet aquest monument de la reòstia > jo també sóc un paio > ergo, poc o molt, sóc la reòstia); no, no vull parlar dels rèdits d'una consciència de formigueta. Avui no puc més que contradir la vanitat constructiva, l'oceànica felicitat indemostrable, que auguren -setmanalment- tots els dominicals des del paper couxé.
Enllà de tot disseny novedós -i de la seva mai comprovada habitabilitat- hi han llocs que potser no enorgulliran a l'arquitecte que els ha signat però que funcionen de meravella; com la cúbica volta de Cal Leb.
I quin master epicuri es mereix el Leb, ell que té per goig superior oferir el seu jardi esglaonat als estantissos blocaires!

La bona arquitectura, la que ens facilita ser millors, és inexplicable. I heus que el Leb i la Carme, vers senyors de l'hospitalitat, acaben udolant feliços quan la colla ha marxat, i ni així aconsegueixen fer net del polsim daurat del deix del bo i millor que ens és possible. uAaUuHh!!
M'imagino a l'arquitecte de Cal Leb (involuntari després de tirar a la bassa els apunts de la carrera -fins i tot aquells que tractaven de la capacitat d'aixopluc dels pilars de Le Corbusier-) , ara un punt parat davant de les possibilitats vitals d'un disseny que només conegué quan el signava.
Tranqu
i, arquitecte, que els mèrits mai seran teus; que, sortosament, sempre pertanyen als estadants!





18 comentaris:

Allau ha dit...

S'ha de tenir grans poders demiúrgics, com els del Leb, per convertir aquest poc prometedor aixopluc en la casa del diàleg i la benestança.

Mari Carmen ha dit...

Has fet un molt bon apunt d'una trobada molt entretinguda i enriquidora.
Espero amb candeletes la propera!!!

SM ha dit...

Arquitectura d'una tarda perfecta! :-)

Clidice ha dit...

res millor que adonar-te que, passen les hores i ningú té ganes de marxar :) amb uns amfitrions així res pot sortir malament! :)

Galderich ha dit...

Al Col·legi d'Arquitectes van fer una magnífica exposició sobre la contradicció entre les propostes de la casa perfecta que pensaven els arquitectes i la casa que majoritàriament es muntava la gent a partir de les cases dels famosos de les revistes del cor.

En el cas del Leb no hi ha revistes del cor ni fengsui ni històries. Hi ha una sàvia combinació entre Mon Oncle de Jacques Tatí i gust pel detall intel·ligent...

Finalment hauré d'acceptar que la sopa de carbassó estava a l'alçada de l'arquitectura!

en Girbén ha dit...

Coincideixo amb tots vosaltres: l'espai amical del Leb comença a esdevenir mític!
Ja triga un cineasta francès a rodar preqüèles i seqüeles d'aquestes trobades...

marta (volar de nit) ha dit...

A part del plaer estètic ara tots podem repetir els Goigs a Sant Llop :)

LEBLANSKY ha dit...

Girbén, el bateig de l'espai on ens varem reunir com "la volta cúbica" no té preu, ho trobo un encert. Aquesta tarda he baixat i he fet un parel d'udols, a veure com sonavem, i curiosament, han estat resonant 24 cops seguits, amb 24 classes d'ecos diferents.

LEBLANSKY ha dit...

Galderich, ara m'has emocionat, sincerament. Si no fos per l'innominable episodi de l'home invisible...

Lluís Bosch ha dit...

El porxo sembla molt prometedor, però sabentl habilitats d'en Girbén quan agafa el Photoshop no sé què dir.

La seqüencia de la Clidice té alguna cosa cinematogràfica i profunda.

Carme J ha dit...

Ni Photoshop ni romanços, tot ben real, tant que acabo de trobar en Leb amb els ulls plorosos i encara tenia singlot en veure els comentaris de tots, especialment el d'en Galderich !

en Girbén ha dit...

Leb, la teva dèria futurista m'ha inspirat. Només calia mirar-se l'espai i prou.

en Girbén ha dit...

Lluís, la Clidi, tot i que no ho sap, és una actriu francesa boníssima.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Efectivament res de photoshop, la volta cúbica és ben bé tan com la mostra en Girbén.
La sopa de carabassó era sublim. Però també ho eren el pastís de carn, l'amanida d'alvocat i taronja o la sèpia (que si no m'equivoco crec que era a l'estil menorquí), el pastís de poma casolà...
Ja m'entra salibera.

llum ha dit...

Les cases les fan les persones, no els arquitectes. La volta cúbica d'en Leb no seria el mateix sense ell ni la Carme, ni per descomptat la resta de mortals amb els qui vaig passar una estona tant maca, ni l'esperit de Tati, tant present des que travesses la tanca de metall blanca.

Clidice ha dit...

Girbén muàlulussemuà? me lo explique perquè podem arribar a les mans eh!

(remugant) francesos grrrrrr gavatxuà [salut! gràcies!] grrrrrrr cinema francès grrrrrrr dones franceses grrrrrr professores antipàtiques grrrrrrr

en Girbén ha dit...

Que déu em perdoni, Clidi, però St.Llop era gavatx de cap a peus i bé que li féreu els honors. I no rondinis, dona, que se t'arrugarà el front!

Clidice ha dit...

hihihihihi ai, no pagdong gigigigigi