Minvar

Per a l'Anna,
suport constant de tant afany estèril.


Em cal minvar i deixar de fer tantes coses!

Ja no puc anar entretenint-me pels vials de desembosc
per comptar els anells dels faigs talats.
Cap profit se'n treu de rumiar els fets
dels cent-cinquanta anys que tenia aquest.

I quina pèrdua de temps!

Com això de d'estassar l'ortigar que envolta la cabana
i mirar de refer-li el teulat esfondrat.
Quan hem buidat les pletes dels rasos
ningú té menester de trobar-hi un refugi.

Quina altra pèrdua de temps!

I prou a l'afany de veure què hi ha enllà del caminal obligat;
si, apart de preciós, és tan reconegut que molts hi volen passar.
Hauria de començar a reconèixer el guiatge de les tanques
i, fins i tot, la seva qualitat escultòrica.

He de deixar de fer i de creure'm tantes coses!

Ha servit de res imaginar-me a l'altre costat del portell?
On més hauria de trobar la seguretat o el guariment?

També hauria de començar a pensar en l'abandó definitiu
de tant mot caduc, de tanta metàfora esllanguida.

23 comentaris:

Clidice ha dit...

pobre de tu!

(és una amenaça formal)

si et trobes un camí, no el seguiràs? si et trobes una porta, no l'obriràs? si et fas una pregunta, no cercaràs la pregunta següent?

Galderich ha dit...

Què hi ha millor que comptar anells de faig talats, estassar l'ortigar i refer teulats esfondrats... i caminar foravial acompanyats del millor guia!

M'agraden els mots caducs i les metàfores esllanguides, i uns fotoxops impeclables... i la inutilitat de la Vida que transmet anar foravial vigilats per l'Anna en aquest afany estèril. Podem tenir res més útil?

maite mas ha dit...

Girbén,

Els mots, que de vegades ens semblen gastats o en guaret, reprenen una insospitada fortalesa de vegades arran d'una lectura, una troballa amb un amic, una frase que sentim pel carrer... Els teus molts sempre són innovadors, didàctics, evocadors, provocatius... I per molts anys!!

matilde urbach ha dit...

I què en diu l'Anna, de tot això?

Eulàlia Mesalles ha dit...

No veig pèrdua de temps, sinó sensibilitat i coratge.

M'apunto a l'amenaça formal de la Clidice

en Girbén ha dit...

Clidi (i també Eulàlia), no m'apreteu, que estic tovet!
Dic de minvar, d'afluixar; no de plegar. Em cal temps i els blocs el devoren; més encara si pretens convertir pensament en poesia.

en Girbén ha dit...

Gràcies, Galderich -també de part de l'Anna.
Qui diria de l'efecte que poden tenir unes imatges repetides!
Útil, segur; però ja se sap que "art no paga".

en Girbén ha dit...

Maite,
No sap quants cops m'han glosat les glòries que m'he perdut no dominant, gota ni gens, l'anglès.
Conec espais de creació (que subvencionem entre tots) on el català és un handicap per accedir al pastís.

en Girbén ha dit...

MU, entre d'altres virtuts, l'Anna és capaç de quedar-se tan panxa, sola dormint al mig d'un bosc, mentre jo surto encara de nit a la recerca de qui-sap-què.

en Girbén ha dit...

Eulàlia, una mica ja t'he respost amb la Clidi; tanmateix, t'agraeixo la menció al coratge. Ara, quan imperen els aventurers de pega, regna una gran confusió sobre el ver sentit del coratge.

Galderich ha dit...

Una de les grans virtuts de la feina que hom fa voluntàriament i per què vull (com diria el gran Ovidi) és que "Art no paga". Si no fos així no tindríem una catosfera tant animada i amb una altra qualitat, com a mínim la que jo consulto...

en Girbén ha dit...

D'aquí ve, Galderich, que estigui parlant d'afluixar, d'espaiar-me.
Em cal temps per enllestir tot de projectes en marxa.

Galderich ha dit...

Vaja, una mica com en Leblansky!

Haurem de proclamar un dia no de crisi blocaire sinó d'enlentiment blocaire...

PD. Ara que hi penso, jo ara també entraré amb la dilatació de publicar cada quinze dies un apunt i no una setmana com a l'època anterior... :-(
Així doncs, "tinc un bon callar" que deien a casa!

Clidice ha dit...

colla de covardiques, Galde, Leb i Girb! ens deixeu sols als de l'apunt diari, ai! ;)

Lluís Bosch ha dit...

Doncs jo estic d'acord en afluixar o minvar. No em sembla ni de gandul ni de covard, sinó tot el contrari. Cal reposar i donar-se temps. Qualsevol cosa de la naturalesa fa cicles d'activitat i d'inactivitat, i en això tampoc no podem dur ritms contra la natura.

Eulàlia Mesalles ha dit...

A mi em sembla que ningú ha dit que sigui una obligació l'apunt diari. Minvar, regular-se deixar els propis ritmes fluir, em sembla saludable. Jo mateixa sóc incapaç d'un psot diari. De fet no em marco ritmes ni obligacions. Fluir

Quan he dit coratge, volia dir el que has entès. M'alegro que parlem el mateix llenguatge.

Lluís Bosch ha dit...

Clidice, ja em pots afegir a la llista dels covardiques, perquè després d'un any d'apunt diari em trobo en plena rescessió. Un cada quatre dies i ben aviat un per setmana...! En fi, que això de minvar és la tendència...!

Clidice ha dit...

ei! que amb poc i bo també ens conformem :) només expressava el pànic a perdre quelcom que val tan i tan la pena :)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Un "post" deliciós, Girbén.
I queda entès.

lluís ha dit...

Si escrius i retrates així estant mig-mig, deunidó ...
I tranquil, si teclejes "slow" al google surten més de 500 milions d'entrades!

en Girbén ha dit...

Xiru, m'alegro perquè "deliciós" indica un grau molt alt de satisfacció.

Havia pensat titular el poema amb el preciós verb MINUIR i si, a la fi, em vaig decidir per MINVAR, va ser pensant en el laboriós art de fer mitja. Ja saps: a l'alçada de la cisa -i del cor- cal començar a "minvar".

en Girbén ha dit...

Precisament, lluís: fer un esforç major, més intens, és guaridor.

A l'"slow" no li concedeixo altra vàlua que la de ser un pedaç. M'estimo més les derivades conseqüents de l'aplicació de l'ètica del "no voler"..., però això ho deixaré per a un altre dia.

lolita lagarto ha dit...

A vegades sentim els mots caducs perquè cerquem en els mots el que no és del seu àmbit, el que no els pertany.
Renovar el llenguatge és complicat, potser hauríem d'intentar tractar els mots des d'un altre perspectiva.
M'agrada llegir-te, espero seguir-ho fent...