Restauració

Estic a la fase final d'un afany necessari, el de la restauració total de l'estudi. Havia anat passant el temps -els anys- i, per una combinació del vell anar tirant amb la desídia, havia deixat de ser l'espai lluminós i pràctic que pretenia. Un dia em vaig llevar, me'l vaig mirar amb ulls sincers, i el vaig veure esgrogueït i caòtic; de presentable, ben poc... Aquí vaig prendre alè, molt, i em vaig arremangar.

Entre les molt variades tasques que m'ha pertocat fer (desmuntar, netejar, remuntar, pintar, llençar, llençar molt.., bosses i bosses industrials plenes), una de no menor -i ben fatigosa mentalment- ha sigut endreçar els arxius. Així és com m'he retrobat amb tot d'obres que ja ni recordava i que tenia entaforades en caixes a l'altell o sepultades als estrats inferiors d'una pila de grans carpetes. Penso que, sense ser exhaustiu, aquí n'hi hauria per un sac d'entrades; tanmateix m'estimo més limitar-me a unes poques mostres.

Aquí un apunt a gran format (70x50) de les moltes hores passades
a la platja de Sant Pere Pescador.

*
Una aiguada damunt paper (70x50), també de la segona meitat dels vuitanta,
dels pics i les crestes que tanquen el circ pirinenc d'Oô.

*
Una mostra (30x30) de la llarga sèrie Pirineisme d'olis damunt fusta.
Ara, després de la primera nevada de l'any, la preciosa coma pallaresa dels Tres Estanys
deu tenir un aspecte ben semblant al d'aquesta imatge de la tardor del noranta-set.

*
Entre l'assortiment de peces (conceptuals, escultòriques, o fotogràfiques) que constituïen
l'exposició que, al 2005, vaig dedicar al Garraf subterrani hi havia una sèrie de sis acrílics sobre motllo
que restituïen les instal·lacions d'algunes boques d'avenc.
Aquesta és la de l'Avenc Petit del Mas Trabal i ja us asseguro que només és pintura.
Pura pintura d'una expressivitat unísona i coincident amb les troballes cerdanes
que ens explica el Lluís als seus Mil Dimonis.

*



18 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Al marge d'altres consideracions sobre la teva mostra (que queden pendents) és realment sorprenent la coincidència dels dos apunts. No ho hauríem fet millor si ho haguéssim preparat. Sembla la mateixa imatge, amb una variació mínima i anecdòtica.

lolita lagarto ha dit...

ostres, quina endreçada més fructífera!
realment m'han agradat molt totes, l'aiguada i l'oli molt especialment.
Felicitats i segueix fent neteja...!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Caram, amb les sincronicitats!!!

Fer neteja és una cosa que sempre em costa molt. A mi em fa una mandra terrible per exemple la neteja que suposa la revisió dels armaris dos cops l'any per canviar la roba.

Ja no et dic si el que cal és eliminar coses de fa molts anys (que també cal fer, de tant en tant). Bona feina. Ara, jo et demanaria que no ens deixis tan sols amb aquestes petites mostres, i ens facis més apunts...

Clidice ha dit...

molt em temo que poca neteja faria jo del teu estudi, em passaria l'estona extasiada amb això i allò :) deu ser com la cova d'Alí Babà, plena de tresors! :)

Galderich ha dit...

Girbén,

Passa't per casa que tinc un estudi com el que descrius. La Marta estaria encantada que també vol que ho vegi amb ulls sincers!

Com diu la Clídice, ha de ser difícil fer neteja amb aquestes obres!

Sobre la sincronia... espatarrant!

Allau ha dit...

Girbén, no toquis res! Ja vinc jo a fer-te "neteja".

en Girbén ha dit...

Lluís, fins l'aparició de la física quàntica la ciència només tenia en compte el principi de causalitat, menystenint el principi de casualitat com una creença d'ingenus ignorants.
Ara ja se sap que no és així, que traspassades les fronteres de la rella quàntica s'obre un món regit per les simultaneïtats.

en Girbén ha dit...

Lolita, tot i que no apareix al Diccionario de los Ismos del Cirlot, jo entenc el pirineisme com un corrent artístic més.

en Girbén ha dit...

Eulàlia, ja veus quina imprevista connexió amb la Cerdanya!
I no passis ànsia, seguiré exposant obres del meu rebost.

en Girbén ha dit...

Clidi, dona, t'extasien els productes químics, els dissolvents, els adhesius, els tints, les massilles? I les eines o els suports de tota mena? Aquests són els principals tresors que acumulo al taller; uns tresors amb una clara vocació de futur.

en Girbén ha dit...

Sí, Galderich, estaria rebé entrar a la segona fase de la desvirtualització que insinues. Mentre jo em passo la tarda remenant el teu estudi et deixo el meu per a què triïs i remenis.

Clidice ha dit...

et respondria amb un SÍ! sóc fanàtica de tots aquests estris i productes, però potser en faré un petit apunt :)

en Girbén ha dit...

Allau, el mal ja està fet (amb un pot de KH7 fas molta "neteja")! Si esperes uns mesos tot retornarà a la normalitat polsosa i caòtica.

en Girbén ha dit...

Clidi, doncs vinga!
Ja em veig com un d'aquells professors de piano que rebien els alumnes a casa. Introducció a les tècniques d'emmotllat i restitució, aquesta seria l'altisonant nom de la proposta.

maite mas ha dit...

Girbén,

Una autèntica sincronia amb el post del Lluís! Desfer-se'n de coses que hem anat acumulant al llarg de la vida, de vegades és fa difícil. Però indica un símptoma que entrem en una nova fase de creació. Allò de deixar espai per poder-lo tornar a omplir.

marta (volar de nit) ha dit...

Realment inquietant la coincidència amb en Lluís. Insisteixo: quina por!!!!! I sobre endreçar, llençar i netejar, podríem guanyar la primera pela fent un llibre de fengshui i kh7.

en Girbén ha dit...

Dius bé, Maite, si l'estudi és modular cal adaptar-lo les noves necessitats. Apart de què qui no és capaç de llençar res pot acabar superat pel pes dels trastos i afectat per una patètica sindrome de Diògenes.

en Girbén ha dit...

Potser massa refinada pels estàndards publicitaris però ja et dic, Marta, que em sembla una bona pensada això d'associar el KH7 i el fengshui.
En aquesta direcció, aquests dies he assolit una mena de zenit al dirigir el raig de la pistola de KH7 sobre la meva brúixola luopan.