Dissenys glacials

Recordo haver-ne parlat amb el Lluís... Aquells temes que inicies amb energia encetant una nova etiqueta; n'escrius un parell d'apunts i, aviat, queden aturats, com oblidats al fons d'un congelador... Avui em proposo descongelar-ne un dels meus, fer reviscolar els Bojos del Gel; un capítol glaçat dels temps en què el Foravial no rebia cap comentari, i que inclou peces com Un cop de mà gelada que deixa prou clar el meu interès pel gel.


* * *

Quan arribo a l'Estany de Malniu no el trobo glaçat; la massa d'aigua té una inèrcia tèrmica que ho impedeix.
A la primavera el fenomen és a la inversa... Ara recordo la de fa uns anys quan vaig venir a encendre'l.


Tanmateix, la primera fredorada sí que ha aconseguit garratibar els bassals soms de la riba
i en alguns hi han aparegut unes figures que cap imaginació hauria gosat.
















Més amunt, l'extensa mullera del Prat Fondal és una festa del glaç.
A cadascuna de les innombrables peüllades que hi ha deixat l'eugassada ara hi llu un oval diferent de cristall.


I els tolls més grans estan recoberts per les formes més exuberants.
El súmmum és és una mena de Maelstrom glaçat, de vòrtex amb reminiscències còsmiques.


Remuntar el torrent que baixa del Fener de l'Ós mai pot ser més distret
que quan està rivetejat per les garlandes cristal·lines que els esquitxos han engruixit.
Suposes que tot respon a una lògica, a uns consistents principis físics...,
a uns principis meravellosos si són capaços d'expressar-se amb semblants prodigis.


Al darrer aiguaneix i qui sap si el més enlairat del massís, el gruix del glaç és major.
Tal vegada, si és bo el pronòstic de més fred i durant dies, hi romandrà tot el mig any vinent.
M'acosto a la figura amb antifaç que hi veig dibuixada...


Calla, no són aquests els dos punts seguits del tancament d'un parèntesi :) que tots reconeixem com una expressió riallera?
I encara de més a prop, rere la làmina de gasosa gelada endevino a un llagost, o un grill, irremeiablement sepultat en un taüt de cristall.


22 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Totes les imatges remeten a la bellesa creadora de la natura i de l'atzar, que sempre meravellen i et fan sentir petit. Es veu que el propi Giotto ja es quedava espantat davant de la natura i es demanava perquè fer art, quan l'art ja està fet.
Però irremeiablement (cadascú sempre acaba per fascinar-se per una cosa en concret) aquest grill congelat em fa pensar en una munt de coses. Des d'alguna imatge surrealista fins a meditacions existencials.
I per cert: m'ha agradat molt veure aquest foc damunt la neu.

SergiC ha dit...

l'art és un diales entre creador i espectador, emisor i receptor, però, caram!
...executes una mena de funció transmisora que oscil·la entre la creació i la contemplació, un nou art si així se li pot dir.
Quant que hem d'aprendre a mirar.

Galderich ha dit...

Land Art elevat a la màxima expressió.

Sempre comento als alumnes que una obra d'art ha de tenir una intervenció humana. En fotografiar aquestes mostres les converteixes amb l'art més efímers de tots. Com m'ha agradat sempre jugar amb el gel dels tolls i anar extraient totes les figures possibles que com dius cap persona hagués imaginat.

Sort que has recuperat aquest apunt!

Clidice ha dit...

ja t'ho han dit tot, només et vull expressar la felicitat que em fa poder-ne gaudir. gràcies!

Alberich ha dit...

Quina meravella la de la percepció d’aquests elements passats pel sedàs de la teva perspicaç ullada. I podríem haver-hi passat cent vegades pel costat, sense adonar-nos-en!-
Gràcies.

Carme J ha dit...

Fantàstic,espectacular, fascinant.. .
Gràcies Girbén, ets genial!
Sense cap adulació!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Com diuen per aquí dalt, ja ho han anat dient tot. Em podria quedar mirant moltes hores aquestes fotografies del gel. Si de vegades hem parlat de la funció hipnòtica del moviment: l'aigua, el vent... trobo que en coses estàtiques com aquestes formes gèlides també ens hi podem quedar enganxats...
M'ho quedo.

en Girbén ha dit...

Lluís, ja vas poder conèixer en calent l'entusiasme per la feina que acabava de fer amb els registres del fred.
I el grill ara em fa recordar uns versos de l'Espriu a EL FINAL DEL LABERINT:
Només cançons de neu
podran acompanyar-me...
Molt lentament, el glaç
allunya les paraules.

en Girbén ha dit...

Sergi, saps prou bé com la muntanya exigeix una gran profunditat de camp; importa tant mirar lluny com on poses els peus. I jo m'hi fixo molt en aquesta mirada menuda que em procura seguretat i, de tant en tant, bones troballes.

en Girbén ha dit...

Carme,
Diderot, especulant sobre el caràcter episòdic del geni (llavors un tema molt de moda), treia la conclusió que aquest arribava en una mena de guspires que va anomenar “rapports eloignés” (relacions secretes o allunyades); unes descobertes només possibles per a l'home sol enmig de la natura.
Ja em disculparàs l'escut d'oportuna erudició.

en Girbén ha dit...

Clidi, anit -per la tele- li sentia dir al Margarit més o menys això: Sé que és molt més difícil que criticar o discutir, però ocupeu-vos d'admirar. Aquest és el fonament de la creació poètica.
Un consell, adreçat als joves poetes, que sentim indiscutible.

en Girbén ha dit...

Alberich, no deixem de ser vasos comunicants; comunicants de la percepció d'emocions, en aquest cas.

en Girbén ha dit...

Avui responc desendreçat, Galderich.
No em dec haver explicat bé: Un cop de mà gelada -peça de fa uns anys- l'explico a l'entrada homònima. La resta -"Foc sobre la neu" apart- correspon a la darrera excursió.

en Girbén ha dit...

Eulàlia, el gel és un estat fascinant i anòmal de la matèria. Un sòlid, sí, però cal veure com flueix a les glaceres; lliscant a més no poder i, alhora, amb un alt poder adhesiu. Capaç de fixar les mateixes muntanyes ruïnoses que ell mateix esberla.

Sobre els "missatges del gel", que Masaru Emoto diu haver descobert, no penso entrar-hi.

Lluís Bosch ha dit...

Acabo de recordar un artista excepcional del land art(Goldsworthy), que té coses molt interessant (i també excepcionalmentpoètiques), i un treball sobre el gel que remet en certa manera al teu.

en Girbén ha dit...

És refotudament suggeridor el Goldsworthy, Lluís.
Aviam si, al pic de l'hivern, torno a la Cerdanya amb una altra peça de glaç emmotllat i la plantifiquem en un lloc escaient...

maite mas ha dit...

Girbén,

La mirada de l'artista hi troba art allà on el profà no hi veu res (en Berger n'ha parlat un munt) Una tija es converteix en aqüeducte, un caramull de glaç es transforma en un rostre, una llagosta empresonada inspira una història, unes bombolles que respiren... Saber mirar i saber fer veure, aquesta és la missió de l'artista. Sempre que he fet land art (o alguna cosa que se li assembli) m'ho he passat bomba; us desitjo unes bones troballes per aquest hivern.

LEBLANSKY ha dit...

Wow! Quin flipe d'imatges, i quina mirada la teua, capaç de copsar-les! Bona idea, aquesta de recuperar apunts passats :)

Eulàlia Mesalles ha dit...

He estat mirant per la xarxa coses de Goldsworthy. M'ha impressionat. Molt interessant. He vist que fa un parell d'anys li van fer un documental.

És cert que el gel té unes propietats anòmales. I que fascina tant a gran escala com a petita.

en Girbén ha dit...

Maite, tot aprofitat l'embranzida "missionera" que portem, em ve ara al cap l'inici del poema L'ESPERIT DEL TEMPS; un dels darrers dels anys escassos de Hölderlin:
La vida és la tasca de l'home en aquest món.
Una vida que, si bé no li calen majúscules (com tampoc a tasca, home o món), ens cal entendre com un sistema complert; tan meravellós i insistent com, alhora, precari.

en Girbén ha dit...

Suposa una gran alegria, Leb, comprovar que és factible una transferència del goig immens que sentia tot recollint aquestes fredes imatges.

Lluís Bosch ha dit...

Acabo de saber que em quedo tot el curs a la Cerdanya. De manera que podem començar a pensar en accions glacials. Tot i que llavors necessitarem majors dosis de beuratges que escalfin.