Ni èxit ni harmonia: pèrdua total

No em puc queixar. La prova ha sigut un èxit. La primera cosa que he fet al taller, un cop enllestida la seva restauració, ha sigut escriure les tres entrades pasiegas i crec que han quedat força bé. Tot i que m'hagi acostumat a treballar on sigui -inclosos llocs ben feréstecs-, els estudis i els tallers estan regits per les rutines i durant el canvi n'he establert algunes de noves que calia provar.



Per exemple, ara a la planxa del sòl (una pàgina en blanc després de renovar-la) la sobrevola una nova hamaca; la .8! Amb una talla de lona de dos caps i un miler llarg de puntades ja tens una hamaca a mida; una hamaca o, més ben dit, un coi (tot i que d'ençà Pla no recordo a ningú esmentant aquest "coi"). Un coi, doncs, ideal per a llegir i escriure suspès i que només té una pega, una pega de les grosses...



Repassant a posteriori els apunts de Feng Shui me n'adono que no l'hauria pogut orientar en una direcció més malastruga. Per un complot entre les possibilitats i l'atzar, el coi ha quedat orientat al nord amb una exactitud definitiva (això tenint en compte l'actual declinació magnètica de Barcelona d'11º a l'est). I passa que, per la data de naixement, el meu numero Kua és el 5, i que d'aquest se'n deriva la panòplia d'atzimuts que podeu contemplar al següent esquema:













Què més voldria jo que estar encarat als cinc fantasmes del sud-est! Al cap i a la fi l'inesperat, la incertesa, és el pa de cada dia. Però no, el coi de coi ha quedat orientat al nord, encarat envers la pèrdua total!

Aquí em convindria afirmar que el Feng Shui (i per extensió tota la geomància) és pura paparrutxa; però no ho faré. He vist a un saurí trobar una deu amb un enforcall d'avellaner i a una dona, amb només un pèndol de medul·la de saüc, una peça menuda perduda al mig d'un fenassar, i em semblen demostracions d'algun fet (que estigui poc contemplat pel positivisme científic als meus ulls no les invalida).


Òbviament -i per més diletant que sigui-, a l'hora de treure l'entrellat del món no li atorgo al Feng Shui més importància que a un docte assaig de Pierre Bourdieu sobre els usos del territori o sobre els criteris del gust. Dit això, no puc deixar de pensar que és una manera antiga i força reveladora de palesar les connexions unitàries entre espai i energia. Al capdavall, una retòrica ni més ni menys espessa que la que acompanya les memòries de projecte dels arquitectes i dels dissenyadors; moltes d'elles tan sols xerrameca en una parla oclusiva, faramalla amb més intenció de domini que de saber.


Repassant els apunts de Feng Shui queda clar que és un sistema d'anàlisi de la complexitat i que, per tant, la mala orientació d'un element pot ser compensada de moltes maneres. El taller està dominat per una disposició general inspiradora, de cara a la finestra i d'esquena a la porta (l'oposada a la posició de poder típica dels despatxos i de les consultes), i les alçades de treball hi són ben baixes (quan no a terra). Hi ha una conscient selecció dels materials (fusta i alumini) i dels colors; amb dominància del blanc i els grisos neutres (objectivitat i ordre), tocs ocres i marrons (comunicació i escolta), i els verds (que pel Feng Shui representen audàcia i renovació) ocupen una gran extensió en forma d'una ortofotografia de tot el Pirineu de 4,8 m. de mar a mar.
Diria que, entre unes coses i les altres, el taller és un lloc prou apte per a treballar amb eficàcia en una gran diversitat d'assumptes; i, també, per a somniar o viatjar...













Provo fortuna fent el salt diari a l'hiperespai.

Avui he anat a parar no lluny de la blavissa Vega, a la constel·lació de la Lira...

Calla! Si estic a la Beta Lyrae, un preciós sistema binari eclipsant...


15 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Jo, que de fa temps torno a ser mig nòmada, visc en pisos llogats per poc temps i de vegades penso vés a saber quines energies absorbeixo.
Em penso que buscaré aquesta diana hiperespacial, i el dard-coet, per veure si compenso les possibles coses negatives amb aquesta altra mirada.

Galderich ha dit...

Girbén,

Realment, les energies les portem nosaltres i és igual estar orientats cap aquí o cap allà. El més important és sentir-se confortable amb el que hom a preparat. Després tots tenim les nostres manies (no dormir sota una finestra, per exemple) que acostumen a coincidir amb el Feng-Shui perquè no és res més que l'aplicació de certa lògica.

En fi, que continuïs treballant amb aquest Coi .8!

Lluís, els teus nous pisos deuen tenir unes energies molt positives perquè si el que fas és gràcies al que absorbeixes ens has de passar les adreces i fer uns stages als teus apartaments!

Lluís Bosch ha dit...

Galderich, no sé pas què pensar. Hi ha matins que em desperto dolorit i cansat. Alguna cosa que no rutll sí que hi deu haver...

Carles Hernando ha dit...

Jo no crec massa en aquestes històries del Feng-Shui, com diu el Galderich, el més important és tobar un lloc comfortable i després cadascú té les seves manies, jo per exemple necessito llum molta llum, que entri el sol a la casa per tot arreu.
També m'enrecordo que durant una temporada vaig fer espele amb un paio molt divertit, que a l'hora de muntar el vivac treia un pèndol i buscava el racó amb l'energia més positiva, deia ell.

Carles Hernando ha dit...

Ahh! per cert, m'agrada molt el dard tintinià.

en Girbén ha dit...

Ja veus, Lluís, com el Feng Shui té els seus cinc fantasmes i els seus sis morts; tots ells, en principi, desfavorables.
A la diana hi faig una tirada diària i dedico cinc minuts a repassar la zona d'aterratge.

en Girbén ha dit...

Galderich, l'entonació entre paròdica i seriosa que pretenia no és fàcil i, potser, m'hagi acabat ennuegant.
Aprofito per a dir que només cal entrar en un Tota100 dels xinos per a descobrir el cas que li foten al Feng Shui.

El Coi.8 va de conya. No el penso canviar!

en Girbén ha dit...

Lluís.2, ves que no sigui perquè vas a dormir a les tantes.

en Girbén ha dit...

Carles, jo també m'estimo la bona llum, cosa que no vol dir que no m'agradi fer moltes coses a les fosques. I el Feng Shui ja veus que el relativitzo des d'un cert coneixement.
Quan hagi acabat de repassar els cels boreals faré un estudi aleatori dels australs segons em dicti el dard tintinià (l'Hergé no va preveure que tots els coets tindrien nom propi).

marta (volar de nit) ha dit...

Si des del taller pots viatjar, m'agrada.

en Girbén ha dit...

Malament rai, Marta, si no hi viatjo. Altrament no us podria fer viatjar.

Ja veus que he recollit la torxa del Feng Shui i al coet hi portem un arsenal de pistoles de Kh7, que aquests mons de déu fan pena de tan bruts i polsosos.

Aristofeles ha dit...

si, els xinos que coneixo no fan ni cas al feng shui, en canvi tinc molts clients indis, i totes les costums hindues i budistes les compleixen a "rajatabla". Les olors dels incens i les músiques a mi em relaxen molt.

en Girbén ha dit...

Aristofeles, el 100% dels xinos que corren per aquí no estan per orgues; són confucians convençuts i el treball és el seu primer manament.
Una possibilitat de perfumar el taller és obrir la finestra per a què entri la flaire de l'immens llessamí que ens separa dels veïns.

maite mas ha dit...

Girbén,

Jo també prefereixo treballar amb tons blancs-ocre (bé, color avellana), em serveix per a concentrar-me, i de cara al balcó (que tinc la sort de tenir). L'hamaca ha de ser molt inspiradora i estupenda per llegir i fer-hi la migdiada. Fins i tot des del teu estudi pots fer un salt a l'hiperespai amb el teu dard made in Tintin. Tot un luxe!

en Girbén ha dit...

Maite, l'hamaca és bona per a tot; per a dibuixar ja ni t'ho explico. I no per droperia sinó per l'estat de levitació que et permet.
I el dard és a l'abast de qualsevol amb una mica de manya.