Anit, a l'Hospital de Sang



L'Hospital de Sang

Antic hospital de campanya i recer de pilers.
La Serra de l'Obac, Vallès Occ. - Bages


De tant en tant et cal una nit, una nit sencera; és llei de l'amor, i del feréstec també.
Si els ritus apuntalen compromisos, espaiadament, vaig repetint els meus primitius.
I, per aconseguir una nit cent-mil·lenària, no em cal anar lluny:
li tinc molta estima al recingle fantasiós de l'Hospital de Sang i la Cort Fosca i equidista de Terrassa i Manresa.
Aquesta vegada, sentint la bonança, no faré nit a la boca de la Cort, com tinc per costum, sinó a l'Hospital.


Cau el vespre i, just m'hi encauo, una parella de corbs s'atura al teulat i gralla durant una estona:
Sabem que has vingut! Sabem que ets aquí! Sabem que te n'aniràs!
-Marxaré, sí, però abans deixeu-me amb la meva nit!
Se'n van i llavors udola un gamarús.


Quan el foc, enforfoguit, calla, escolto -ara una... ara... una altra- notícies dels degotissos,
les gotes que s'escolen pels riells de concreció.
Imagino que, d'aquí a unes edats, la concreció acabarà tancant la ferida ogival de l'Hospital...
Aquí, ferits de les guerres d'antany trobaven la pau necessària per a refer-se de les seves ferides.
I jo, il·lús entre els il·lusos, pretenc ara guarir-me en una sola nit.
No, la medecina no ha avançat tant!


Tampoc diré que hagi matinat.
Ja dempeus m'he endinsat a la foscor de la Cort Fosca per recollir aigua de la pica del seu cor;
aigua per acabar de matar el foc i no deixar rastre.
Al Coll de Boix he encalçat el sol i m'he aturat.
Ha passat, rabent, un jove velocista -Déuu...-, quan arribava una colla de veterans-veterans.
En saber que havia fet nit a l'Hospital han bromejat sobre presumptes infermeres en bateta,
i un, tot seriós, m'ha demanat si la guineu m'havia fet la guitza...
-M'agraden els crostons de la nit, el vespre i l'alba; i ara corro a treballar!
No hi han posat cap però, ans el contrari han començat a rememorar albes i vespres gloriosos
mentre, llunyana, resplendia la neu de la Cerdanya.

14 comentaris:

Clidice ha dit...

Ai quines ganes me n'has fet venir de tornar a passar nits al ras! I que en fa de dies que no ho faig! A veure si aquest any ho soluciono :)

en Girbén ha dit...

Clidi, al ras al ras..., ara no és època però de balmes com cal en tens unes quantes al costat de casa. Ja no dic la dels Plecs -un sanctasanctòrum-, la de les Pruneres és de primera,; fins i tot potser encara conserva el jaç de palla. És clar que a Montserrat també és un "parc" i tampoc s'hi pot fer foc...

marta (volar de nit) ha dit...

M'enamoren els cels i la natura em supera. Hi ha una roca que sembla que tingui melic.

en Girbén ha dit...

Marta, m'estimo els cels fins allà on s'endinsen a la terra.
I al rocam de tons rosats d'aquestes serres pots endevinar-hi, sencer, tot el repertori corpori: melics, sines, aixelles, ventres, genolls...; coincidències mascles i femelles.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Terra, foc, aigua, aire del cel. Els quatre elements màgics...

Al marge, m'ha cridat l'atenció com em renya el rètol "respecteu les coses". Senyal que alguna cosa va malament que s'hagi d'advertir l'hoste que li cal respectar l'aixopluc...

en Girbén ha dit...

"Equiliqua!", Eulàlia, els quatre elements ben repartits :)
Aquest "respecteu les coses", tan genèric..., si en fa d'anys que el varen pintar! Recordo els llits de ferro desballestats que hi havia hagut a l'Hospital i el "respecteu" ja ens alliçonava. El cas és que, apart de pedres i aire, a l'Hospi no hi queda res.

SergiC ha dit...

Corbs, gamarussos, gotes... vet aquí com es posen de manifest els sons quan la llum 'calla'. Ves a saber si la guilla et va venir a veure; ella si que és sigilosa.

Comparteixo el qualificatiu de fantasiós per a aquest racó feresteg i de vegades tètric. Quina llàstima que l'emboscat corriol que hi menava des del coll de Boix hagui quedat devorat per la pista que hi han fet per que és un 'parc'.

Alberich ha dit...

La Serra de l’Obac i l’Hospital de Sang... He sentit a dir que havia estat refugi de carlins; els mateixos que varen assaltar el tren de Manresa i van donar uns cops de mà a Terrassa, on van occir un regidor de l’Ajuntament. No sé si encara al vespre se’ls veu passejar amb les seves Remington i les boines vermelles de gairell...Jo nomes ho he vist de dia.
Salut.

en Girbén ha dit...

Sergi, creu-me quan dic que un dels veterans va esmentar la guilla. Si n'és de famosa!
I què dir de la pista... Grr!!! Aquest cop no, però recordo als guardes passejant-s'hi amb el jeep, amunt i avall al capvespre, malmetent el silenci dens de Mata-rodona. I encara gràcies que no varen talar l'Alzina del Vent!

en Girbén ha dit...

Així consta, Alberich: refugi de carlins.
Al 1850, el Tinent Comandant de Terrassa, Antoni Bonet, ordenà segellar totes les balmes i coves de St. Lloreç adduint que "En elles s'aixopluga la gent de mal viure, en elles s'hi amaguen criminals perseguits per la llei, i contrabandistes..."

Lluís Bosch ha dit...

M'he apuntat les pistes per a poder fer-hi un cop d'ull. Sempre em sorprenen aquests llocs propers (relativament) a les grans urbs, i que no obstant mostren aquest aspecte salvate i primitiu. Potser ara no, però a la primavera sí que s'hi podria fer una nit al ras, i fins i tot observar fenòmens misteriosos al cel, ja posats.
Ara mateix neva a Bellver, i no em puc imaginar com deu ser dormir al carrer.

en Girbén ha dit...

Lluís, l'Hospital i la Cort estan en un lloc refotudament amagat, invisibles fins que no encertes el call d'entrada.
Si un dia vols dormir a l'hostal de l'estrella ja et donaria pistes per arribar-hi.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Un bivac a les entranyes properes de la Mare terra. Tal vegada per a recuperar-ne el batec? Per a refer, per una estona, el cordó umbilical?
Segur que senties el respirar.

en Girbén ha dit...

Això mateix, Xiru.
I res de matalassets high-tec, un bon jaç de boix; res de preparats energètics, botifarres i torrades a l'aromàtic caliu de ginebre i sabina.