La cabanera i un silenci



Cañada del Alto Asón

Amb el tan poc massís del Mortillano al fons.

Astrana, Cantàbria.


Després dels darrers laberints (on, sense acabar-hi perdut, resulta evident que no avances),
em cal un camí vell i ample que em permeti arribar a algun lloc; si és a on pretenc, millor que millor.
He cregut que, per començar, una cabanera càntabra s'ajusta al que necessito.
Es tan grat caminar per una gespa així!

A fi de què els lladres no pensin que la casa ha quedat buida, vull mantindre un caliu;
el mínim per a què la xemeneia segueixi fumejant.
Una bona pila d'Errants serviran de tions mentre sigui fora.
Aquest n'és el primer.

6 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ara mateix busco una cadireta per seure vora la xemeneia...

en Girbén ha dit...

Eulàlia, estalvia't l'escambell. Un llarg escó de roure folrat amb pellisses de xai té una solvència més que contrastada per a afrontar les llargues eixivernades. Poseu-s'hi còmodes.

Galderich ha dit...

Ja veig la fi del laberint adreçant-nos pels darrers trams del camí que ens mena al Mortillano...

Clidice ha dit...

ole ole! algú fa xocolata?

en Girbén ha dit...

Galderich, com bé indica "l'Errant", aquest serà un camí a saltirons. Avui aquí, demà allà.

en Girbén ha dit...

Clidi, aquí tens la xicra de xocolata que has demanat.