EL BAGUL DE L'AVI (un dimoni de llista)

No me'n sé avenir. Jo pensava que, després d'anys d'anar rebent periòdiques dosis del llegat de l'avi encapçalades, sempre, amb un "Té, això ha sortit al bagul i potser t'interessarà", el famós bagul estaria mig buit. I resulta que no. Quan l'obro, amb la intenció de realitzar una autòpsia arqueològica complerta, me'l trobo curull fins dalt...
Corro a desar aquest misteri i començo una tria que esquinçaria el cor dels amants del paper vell de tan despietada.



De la pila de llibres de pintura em quedo amb un Dufy, un Morandi i un De Vlaminck. I també amb el catàleg del Whitney Museum.

Dels rancis llibrets d'òpera estampats per Ricordi a Milà, amb Il Trovatore i l'Hernani..., més la torna d'un cançoner del Gardel i un Maginet.

I aquest rotlle de pergamí? A saber de quan és. Només mirar de treure l'entrellat d'un metre d'atapeït llatí em pot tenir entretingut durant hores... thesaurus est in...

La primera edició del Diccionario de los ISMOS del Cirlot, amb portada del Giralt Miracle... Apa-li!
L'obro: Imaginarismo... és la tendencia a vivir imaginativamente...

Espectacular de tan quico, aquest gran porta-foli del Pahissa amb les il·lustracions d'un Quixot; d'un Don Quijote de la Garrotxa, de tan olotins els escenaris.

Les dues parts de En la ruta del polo norte les esbudellaré. Em quedo amb una portada i els 65 gravats (de alto valor documental).

I aquesta pila de revistes? Els primers anys vint del setmanari Le Miroir des Sports... Les fullejo: fotos tan impressionants com els 469 kilòmetres d'una etapa del Tour. Aquí n'hi ha per uns quants apunts. Tants com d'aquesta altra pila de revistes d'autos. Més d'un quedarà embadalit amb les auques de El mundo en auto.

Pulchritudo et Utilitas, quins personatges més al·legòrics a la portada d'un anuari d'arts decoratives del 1915, de quan l'avi estudiava a Llotja. I aquesta portada de Homes & Gardens l'hauré de donar als De casa al club. Si és del 1925, la dona bé pot ser la Virginia Woolf.

I així anem seguint, descarnant els estrats d'una muntanya de paper i encertant, de tant en tant, filons estimables. Un memoràndum il·lustrat sobre la riquesa hidràulica de Catalunya; un feix d'informació original de l'exposició del 29; guies i prospectes turístics: de la Bretagne, de l'Engladina, dels grans llacs d'Itàlia, una soberga pintura panoràmica de Grenoble..

Un munt de postals, centenars, des dels anys 10 als 80; tota una vida en viatjats rectangles de cartolina. En reconec una de meva, d'uns campaments a l'Artiga de Lin: M'ho estic passant molt bé. Molts petons. Això amb la meva insegura lletra infantil...

Apareix el flyer d'uns pallassos. El del mig es diu MAURICÍN, dels Maurício com jo o la tieta Roser (cal dir que el bagul mai s'ha mogut del mateix rebedor, abans dels avis i ara seu). Ella m'explica que era el Juanito; un anarquista convençut al que li va anar d'un pèl i que, després d'anys de presó, va fer-se pallasso; pallasso i parodista..., un "isme" que se li va escapar al Cirlot. Cony d'història!

Quan arribo al fons del bagul -folrat amb fulls del trist el Correo Catalán de postguerra- encara hi queda una capsa de cartró.

Quan l'obro encara no sé que m'estic endinsant en
un laberint superior.


17 comentaris:

Aris ha dit...

que interesant aquest baul! El meu el te la meva mare i no me'l deixa ni obri. m'encanten aquestes portades belles, els pallassos.

Allau ha dit...

D'aquests baguls, amb molta raó, en deien un "mundo".

Quan vegin això en Galde i en Leb entraran en un paroxisme eròtic.

Aris ha dit...

quan deia belles, també volia dir velles (per que en català aquesta paraula coincideix que els dos significats poden ser aplicats?)

Aris ha dit...

Ostres, el Leb quan ho veig vindra a buscar-te el baul com el famos lladre

Galderich ha dit...

Estic en ple paroxisme eròtic!!!!!

En el meu cas, el bagul del meu avi que mai vaig conèixer estava a l'altell d'uns armaris. La meva àvia va considerar que tenir tants llibres a la sala quedava malament i els vaig trobar un dia remenant...

En fi, el teu bagul veig que encara guarda més sorpreses... En Leb, en Mironet du Bois, en Carles Hernando i jo demanem unes engrunes d'aquest bagul per a les donacions virtuals de la Galeria d'Imatges. I si en tens una d'X, per experiència, ja saps que també n'acceptem!

En fi, m'has alegrat el dia!

Clidice ha dit...

gairebé tan impressionants com les descobertes muntanyenques aquestes excursions als baguls del temps :)

Aris ha dit...

No us preocupeu,a la que consegueixi convencer la meva mare, us enviaré unes llesques d'imatges...té que haver-hi les fotos del meu avi a l'Africa.

marta (volar de nit) ha dit...

Llegir-te és com tornar a ser nens i ser sempre de campaments. Jo també diria:

"M'ho estic passant molt bé. Molts petons."

en Girbén ha dit...

Aris, no passo ànsia pel lladre perquè el bagul ha quedat quasi buit.
I argumenta a ta mare que documentar el passat és un afer que ens pertoca a nosaltres, que sí paga la pena airejar aquests records que ens ensenyen qui som.

en Girbén ha dit...

Allau, per ser més precís, el del avi no era un "mundo" estil "la Piquer"; més aviat és una bicentenària arca de roure. I l'has d'imaginar amb un alt globus de vidre, amb natura morta, sempre al damunt.

matilde urbach ha dit...

Sí, Girb, els hi hauràs de donar als De casa al club, que estaran molt contents, i agraits.
Jo també m'ho estic passant molt bé. Molts petons.

en Girbén ha dit...

Ai, Galderich! Com a Doctor Girb li he de dir que la seva papirofília és del tot inguarible; i, com amic, només puc que celebrar-ho.

I sí, alguna coseta he reservat de cara a la Galeria. D'X no podrà ser, que aquest filó ja el vàrem exhaurir.

en Girbén ha dit...

Clidi, preuo la subtilesa del teu "gairebé" inicial. Que no podem ser forts en tot i del "bagulisme" encara sóc a primer, i amb unes notes justetes.

en Girbén ha dit...

Marta, la de les trenes: Iupi!!!

Després del joc del mocador, traurem els cançoners i berenarem pa amb xocolata.

en Girbén ha dit...

Mu, prou saps que ja han arribat a Vic.
I que lleig quan t'etziben un sec "passi-ho bé", res a veure amb el "passar-s'ho bomba". Petonets.

TRanki ha dit...

espero amb ansia que hi ha al submón del laberint superior...

en Girbén ha dit...

TRanki, és un recurs tronat -del temps dels folletins-, però continua valent això d'acabar una entrega obrint una porta i deixar-ho en suspens...