L'oblit fontinal



La Font de Mosqueruela

La de arriba, que també hi ha la fuente de abajo.
Alto Maestrazgo, Terol.


Si m'ha costat llargues anyades percebre-ho ja no seré a temps d'entendre-ho;
això de l'afany ingent del vencedor per estendre l'oblid sobre el vençut.
Als atles i mapes de carreteres pots saber les benzineres i els restaurants;
les fonts, totes, han quedat oblidades.

A la de Mosqueruela -un murmuri enlairat on abeurar-se- mai la podrem oblidar.
Fem la juguesca de si el rei Jaume ja s'hi havia aturat;
el Tigre del Maestrat segur que sí!

19 comentaris:

Allau ha dit...

Quina foto més fascinant! M'he quedat encantat mirant el fons de l'aigua.

Aris ha dit...

aquests "abrevaderos" son un clàssic. Sobre tot després de caminar unes quantes hores sota un bon sol, t'hi tiras de cap.

Galderich ha dit...

Espectacular font... i imaginar-se el General Cabrera i la carlinada i després els exèrcits liberals bevent d'aquí... En fi, és una llàstima que per la contaminació de les capes freàtiques la majoria de les fonts (per no dir totes) han estat tancades... Un altre llençol que perdem en la bugada del progrés!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Llocs deliciosos, més enllà d'imprescindibles, aquests de les fonts i abeuradors.
Oh,pots fer l'aposta més alta encara, a saber si la va fer fer Aben Razin!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ara nateix tinc tanta sed que m'abeuraria de bon grat a aquesta font. M'ha passat com l'allau...
tot i ser una imatge fixa m'he quedat hiptnotitzada.

Segur que el tigre del Maestrat va calmar la sed. I l'Antoni de Montpalau, també. Però se n'han perdut les proves.

Xiruquero-kumbaià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
maite mas ha dit...

Girbèn,

Tinc una afició especial per les fonts, safareigs, abeuradors, basses, llacs... M'hi atreuen especialment. La fressa de l'aigua com davalla pels canals, pels reguerots. Els àrabs eren un especialistes a canalitzar l'aigua amb sonoritat... A Barcelona hi tenim els jardins Laribal on n'hi ha una mostra.

Lluís Bosch ha dit...

M'has fet venir a la memòria un safareig extraordinari de tanta bellesa i misteri al Matarranya, a Vall de roures. Per desgràcia, aquell dia no duia la càmera. Tan sols el puc retenir amb l'esforç de les neurones destinades als records gràfics.

marta (volar de nit) ha dit...

a mi les basses em recorden quan era petita i anava d'excursió i quan arribàvem a una bassa els grans descansaven de nosaltres mentre nosaltres embogíem buscant cap grossos i dient bestieses sobre l'aigua estancada.

SergiC ha dit...

Un atles de fonts és el que més d'un cop m'ha passat pel cap, i de fet al cap n'hi tinc localitzades unes quantes.
Sempre hi duc unes garrafes al cotxe; endemés de les imatges, me'n porto una mica d'aigua dels llocs on vaig a caminar.

en Girbén ha dit...

Allau, ara que puc, quan hi torni a passar ja prendre unes bones imatges d'aquest fons que t'encanta

en Girbén ha dit...

Aris, t'hi tires tu i els corders. Hauries de veure el desfici del ramat quan, al vespre, torna als corrals.

en Girbén ha dit...

Galderich, per fonts tancades les de Benassal -ben properes a aquesta-; amb pany i forrellat! Allà l'argument és el negoci; que els aiguaders de les garrafes de plàstic no s'emportin el seu bé.

en Girbén ha dit...

Xiru, segons consta, Mosqueruela va néixer com "Mosquerola". I, per motius evidents, les mosqueroles i les mosqueres eren pletes on s'aturaven els ramats transhumants per abeurar-se.

en Girbén ha dit...

Eulàlia, tots quedem seduïts per la cantarella d'un doll incessant.
I segur que, remenant per les golfes dels casals de la "Calle Ricos Hombres" de Mosqueruela trobaríem proves del que dius.

en Girbén ha dit...

Maite, sóc un assidu oïdor del murmuri del l'aigua que baixa saltironant pel simulacre de torrent del Parc del Guinardó. També obra del Forestier (amb l'ajut del Rubió i Tudorí), aquí la font no és la del Gat sinó la del Cuento.

en Girbén ha dit...

Lluís, al Matarranya (i a tots els Ports) recordo obres hidràuliques i fonts de primera. Ara em ve al cap la de Pena-Roja de Tastavins, on pots tastar una aigua amb regust contradictori...

en Girbén ha dit...

Marta, a la bassa de Mosqueruela (que para més avall de la font) l'anomenen "el Charco"; un nom que l'empetiteix de mala manera.
Capgrossos, espiadimonis i alguna serp d'aigua a l'aguait..., les tofes d'algues maragdines... Els nens hi perceben tot un món a la bassa.

en Girbén ha dit...

Sergi, ja me l'imagino, aquest atles. Edició en cartoné i de gran format;
"Les Fonts de Catalunya"... Amb un codi de logos que classifiqués a les fonts: més o menys constància i cabal, garanties sanitàries..., bellesa del paratge, aïllament.
A la furgo traginem -repartits en 3 bidons- 50 litres d'aigua, i sempre és de font. Així, pots trobar-te als páramos de Burgos i, mentre et dutxes amb el dipòsit de reserva, recordar que aquella aigua és de les muntanyes corses. Ja et pots imaginar el goig que sents!