La invasió ultraterrenal

Quan demano a la nombrosa colla de mossos i municipals que vigila el cap del meu carrer si quatre d'ells podrien posar al pas zebra, imitant el pas decidit dels Beatles a l'Abbey Road, em diuen que nanai, que estan molt enfeinats -de servei-, i que per això cal un permís dels superiors. A mi m'havia semblat que, sense res a fotre, estaven xerrant de no sé quin programa de tele... Què hi farem! Calia intentar-ho. Ara us l'haureu d'imaginar.

D'hora he sortit a conèixer el paisatge després de la invasió dels exercits celestials. Pel que veig, la ciutadania, retuda i atemorida, no pensa sortir de les cases. Pels carrers només s'hi veuen escamots de mercedaris sequaços de la força ocupant: policia de tota mena -armada fins les dents-; escombriaires -armats amb mànegues i escombres- i els de les televisions -armats amb unitats mòbils i càmeres. Enllà de tots ells el carrer està desert, buit fins i tot de contenidors d'escombraries. A la seva vida eterna no se'n generen d'escombraries. Les deixalles són terrenals, la cosa més terrenal del món.

També puc descobrir el delit que té l'imperi vaticà per tota mena de tanques. A centenars en necessita; com si la pràctica de la separació fos clau per la expansió i consolidació del seu torbador domini... Aquí nosaltres, els bons, i a l'altre costat ja us ho fareu.

Què voleu? No m'agrada sentir-me sarcàstic però, ocasionalment, hi pots trobar la salvació. Tot sigui a fi d'apaivagar l'enuig immens que arrossego; un enuig induït més per les complicitats que ha rebut la victoriosa passejada papal que per la visita mateixa. Un spot, sí, un spot electoral muntat per aquells que es neguen a acceptar l'abstinència del poder; perquè, si en alguna cosa creuen, és que aquest els pertany per providència divina. I quan ja no és així, és perquè la societat falla -peca en diuen ells- i necessita expiació. A tal fi eleven temples absurds i, de torna, col·legis que, de fet, externalitzen serveis com mana el sacrosant neoliberalisme, la seva fe primera.

9 comentaris:

Aristofeles ha dit...

encara no ets a missa? ai, no se pas que farem! molt boniques les fotos i els comentaris m'ha fet riure.

Eulàlia Mesalles ha dit...

aix! Hem de canalitzar la mala llet per alguna banda...
el sarcasme és una via...

Galderich ha dit...

Tres coses:
- espectaculars les imatges i d'una gran poesia malgrat tot!
- El dissenyador del cartell que publiques era d'algú dels que no l'esperen... li van encarregar a en Bosch i els va colar aquesta "maravilla"?
- Ja tinc un mosso d'esquadra, un urbano, un nacional i un guardia civil passant pel pas zebra. T'ha quedat genial la fotografia conceptual!

maite mas ha dit...

Girbén,
Tinc el brum brum dels helicòpters ficat a dins les orelles. La posada en escena papal és digna d'una escenografia operística (podria haver fer la missa al Liceu) Si es té ganes d'analitzar-la, dóna molt de joc. Només sobre el paper de les monges a l'església (bàsicament serventes dels capellans) es pot fer tota una tesi. Una institució anacrònica que ens obliguen a suportar i sufragar entre tots.

Allau ha dit...

Girbén, coincideixo en que tot està molt més tranquil del que s'esperava. Almenys a dins de casa som els mateixos de sempre, no m'he topat amb cap peregrí.

Lluís Bosch ha dit...

Sorprèn molt tot el dispositiu: si algú vulgués enviar un missatge conscientment ridícul i alhora contrari a la suposada filosofia cristiana, no ho hauria fet millor.
La imatge dels carrers buits i despullats (fins i tot de papereres) és efectivament de "Els lladres de cossos".
I en definitiva... com que d'aquí a poc ens demanaran que anem a votar, aquest cop m'ho han posat molt facilet: miro la llista dels polítics que hana anat a rebre el Gran Zombi i vaig eliminant. Ja sé qui votaré.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Al barri de casa, cada dos per tres, sigui per "actes culturals populars", sigui per proves esportives,cada dos per tres ens tallen els carrers.
N'he estat sempre contrari.
Però si tallen els carrers per això que dic, també l'han de poder tallar per la visita del Papa de Roma.
O no tallar carrers per cap motiu, que és el que convindria.
Aniria bé que algun comentarista recordés que no ofen qui vol, si no qui pot.

Clidice ha dit...

Realment hi ha algú que necessita un altre dissenyador de cartells. Perquè els hi fots aquesta foto als nens i acaben a les olimpíades fent els 100 metres llisos en menys de 7 segons. Una troballa, el veritable esperit de l'individu en qüestió, gran inquisidor.

en Girbén ha dit...

Aristofeles, el meu era un somriure glaçat.

Eulàlia, la mala llet millor canalitzar-la abans no esdevingui rierada.

Galderich, en condicions normals el cartell només s'hauria d'ensenyar els dijous i després d'una advertència. És tal qual l'han penjat (amb l'excepció d'un lleu toc d'acord amb la fisiognomia de Toeppfer).

Maite, ara el so enervant dels helicòpters ha substituït als timbals de guerra. A sobre no han retransmès en directe la torna del pas papal pel Guinardó. Amb la il·lu que m'hauria fet :)

Allau, tens tota la raó: no n'hi havia per tant. "Papanatisme" és la paraula que no m'he tret en tot el sant dia del cap.

Lluís, calma, que la gent no és tonta i pel barri he escoltat moltes expressions de fastigueig i quasi cap d'entusiasme.

Xiru, com saps prou bé no tinc cap tirada a rondinar així en el bloc. Si ho fet aquest cop ha sigut per unes quantes raons. Figura que el pas papal pel meu barri era una visita una visita privada; així estava anunciada.
Els carrers es tallen per esdeveniments col·lectius, i una estona, no dies, abans; i mai havia vist que calgués arrancar les papereres d'un carrer perquè hi passarà un home a 40 per hora en un vehicle blindat; un home! Només un home.

Clidi, el cartell no té preu. Quan ha pirat el papa he corregut a veure si n'aconseguia un, però ja he fet tard. Llàstima! Això a l'eBay m'ho treuen de les mans :(