Nocturn comtal

. *
* * *

I com llu
Júpiter ara que el tenim més a prop que mai! Fins i tot, si el miro amb els binocles, em sembla endevinar algun dels seus satèl·lits... Tal vegada Ganimedes que és el major. El que no sé és quin és l'altre planeta que veig al cantó de llevant de l'eclíptica... No, si és l'ull del brau, Aldebaran... Llavors aquella més baixa ha de ser la immensa Betelgeuse, a l'espatlla del caçador Orió. Diuen que està a punt de fer un pet memorable, de supernova, i que, aleshores, durant mesos brillarà com una lluna plena. Com no desitjar que exploti d'una vegada... Riu-te'n tu de cometes Halley i d'estels d'orient. Poso la mà al foc perquè un fet així seria fundacional, o que així l'interpretaríem... Que ja sabem com som.

Són quarts de quatre i jec a la pista que serveix als bancals d'olivets. Com que vivim al ritme del sol, anit a les nou ja dormíem, i ara ja m'he refet de la pencada d'ahir. En absència de la Comtessa vigilo la nit del seu Comtat i, tirant mà del dret d'usdefruit, la gaudeixo... Al Principat no estem acostumats a nits tan netes i plàcides a les darreries d'octubre. Allà si són netes solen ser fredes. Heus una altre de les gràcies de ser meridional.

He dit de l'usdefruit... Del de les olives no, que són serves i amarguegen de mala manera, però... Voleu un usdefruit més precís que el de prendre un ametlló, un de sol, de l'ametller d'entre les oliveres i assaborir-lo ara i aquí. Quan ens volem transhumants hem de ser ben conscients dels límits d'aquest dret imprescindible i conciliador. Un ametlló comtal i nocturn... Imagineu-vos quant d'aliment!

El silenci no és cert. Ja no dic del xot d'aquí els voltants, inesgotable amb el seu aflautat txu..., txu..., txu... Un xot, fixa't tu! I en aquesta època! No havíem quedat que s'en van a passar l'hivern enllà del Sàhara? Ningú com ell per a fer pronòstics de bonança... Però estava dient del silenci, o de la seva il·lusió. Fins a les oliveres, més immemorials i solemnes vistes així, pura ensenya ja de la nostra cultura, arriba un run run apagat provinent del fons de la vall; un so sord de motors, de fàbriques que millor no aturar. Així és com, enmig d'ahir i demà, vago de nit pels bancals del Comtat, com entre el record i l'esperança. Com olivera vella -ja ho deia- que accepta de grat que un cop a l'any la varegin si així li és permès de romandre.

9 comentaris:

Allau ha dit...

Llàstima de Comtat sense Comtessa!

en Girbén ha dit...

Allau, la Comtessa es mou, però el Comtat no.
També està bé que les coses hagin anat així. Els llocs els aprens quan t'has d'espavilar i els camins massa guiats aviat els oblides. Segur que hi haurà una altra ocasió, ja t'hi pots posar dempeus. I espera't que no acabem muntant un viatge col·lectiu!
Només cal que ens ho proposem.

Clidice ha dit...

de moment compartim aquest somni-realitat que ens proposes :) vaig a carregar les alforges per quan arribi l'avís :)

Galderich ha dit...

Això és un apunt amb nocturnitat i "alevosia". Realment, els celatges d'uns quants quilòmetres fora de les grans urbs no tenen res va veure.
I si, el comtat amb o sense la comtessa (en països on les nits d'octubre són més fredes) sempre està a obert a tots els viatgers que s'apropen... quin millor regal?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Indubtablement fora un privilegi poder veure l'explosió d'una supernova. Fora poesia èpica que, quin problema podria haver-hi en interpretar-la lírica?

Eulàlia Mesalles ha dit...

Passeges com fantasma (se't veu cop corpori a les fotografies), per la nit pel Comtat, però ets ben viu, i atent als milers de sons que ens envolten.

Quin moments! Gràcies per compartir-los...

en Girbén ha dit...

Clidi, no és una mala iniciativa aquesta del viatge.

Galderich, quan la nit és en veritat nocturna val la pena d'explicar-ho.

Xiru, això de la supernova està previst pels propers 1000 anys, a nivell còsmic això es considera imminent.

Eulàlia, és tan fàcil semblar un espectre amb una llarga exposició!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ai. Ai ai ai.

Anem posant data o què??

en Girbén ha dit...

Pas a passet, Comtessa! Queda clar que un viatge al Comtat tindria clientela. De moment, seguiré afegint arguments al meu prospecte turístic... S'imagina vostè l'oncle Allau al cim del Benicadell?