València ciutat

Quan arribes al Port pel que fou l'horta de la Punta i per Natzaret, no pots deixar d'entendre'l com una escenografia amb uns darreres penosos. Hola València! Mitja vida (sense retòrica) de no trepitjar-la però aviat veig que no m'hi perdo. Cinc anys de freqüentar-la, de viure-hi i treballar-hi, van deixar una empremta que ni els afanys de la Rita poden esborrar. Puc detectar novetats, com els pavellons de l'America's cup, caduques façanes de lujo, memorials d'un prestigi postís, que un humil pescador de canya ha de resseguir per arribar a l'escullera, ara més llunyana que abans.

A la Llotja -que mira si en té d'anys- se m'acut per què no han seguit el perfecte programa arquitectònic que irradia? Per què els pastissos xarons de la ciutat de les ciències i de les arts i no aquesta magnètica elegància? O el mateix mercat, que sempre et sobta per la inimaginable quantitat de fotons que poden arribar a cabre allà dins; un contenidor de llum, abans que res...
Passegem pels carrerons. Jo amb una estranya sensació. Em venen velles escenes al cap, pronuncio el lloc dels fets i, màgicament, aquest apareix al tombar la cantonada: El Negret!! Com quan de nou escoltes una cançó després de cent anys.

A la històrica Tres i Quatre la trobem, no on jo la sabia, sinó al Centre Octubre. Avui, als peus d'una de les gentades del Genovés estan parant l'escenari dels premis. Ens entretenim a l'exposició sobre els col·lectius de resistents valencians (la de causes justes que arriben a acumular!) i, després, ajudem a fer una mica de calaix a canvi d'uns llibres.

Al costat mateix de l'Octubre, com fora del temps, encara és obert El Asilo del Libro, lloc de pelegrinatge de tot amant de la paperassa.

Rondem mirant aparadors. Que als aparadors s'hi exposa una particular idiosincràsia queda clar amb aquest llit impossible -a les antípodes de IKEA-, despullat de tot rastre de racionalisme. Tres o quatre hauria de ser el seu nom al catàleg, vista l'amplada orgiàstica...

També, sense buscar-ho, encerto Discos Oldies. Al punt em trobo davant del mostrador pronunciant un sec: El brossa d'ahir? -LP o CD? -Ara el CD! Això és tenir fons... Si tingués quartos seguiria demanant joies dels anys de la picor: Eduardo Bort? Om? Màquina?... Rescataria els noms més enfonyats a la memòria... Els Tres Tambors? Daniel Vega?


Fem la paella a la Malva-rosa, al Monkili. Sempre al Monkili... Desconec la raó d'aquesta norma. Jo em menjava la paella que em diguessin i els meus amics valencians sempre deien al Monkili. És clar que han passat 25 anys i... Quantes paelles per entremig? Acabem escurant l'agarraet fent càlculs amb xifres paelleres milionàries.




Al matí, a Ràdio 9 (millor no dir res dels seus noticiaris), escoltàvem: Hui, a les tres de la vesprà, comença l'operació eixida. I, tocades les tres, rumb a Bétera, eixim de València. Faig sonar el CD nou del Pep Laguarda i Tapineria; un nou relatiu perquè aquesta rara obra mestra és del 76... No sé de cap disc que condensi millor les glòries i les misèries del hipisme nostrat, aquí en la seva facció valenciana: el follet David Allen, el Pau Riba..., el radiofonista i paleointernauta Jordi Vendrell. Quina conjunció! Quan entrem a les pinedes de la Serra Calderona sona La caseta del Plater, una caseta perduda qui sap on d'aquesta serra. No podia resultar més ajustat!



10 comentaris:

Clidice ha dit...

No he estat mai a València, però cada dia estic més convençuda que, si hi he d'anar, ha de ser amb algú que, com tu, l'hagi coneguda abans. Que el llit m'ha fet molta basarda.

en Girbén ha dit...

Clidi, la València real, la de les puntaires de la plaça rodona o de les parades de salaons del mercat, la dels carreus atapeïts, és una ciutat ben acollidora. El llit explica una altra València que també existeix però que, si no vols, no la veus.

Lluís Bosch ha dit...

Trobo que has escollit les imatges que representen les dues Valències: l'opulenta del llit kistch, amb el mal gust propi dels nous rics, i la històrica, plena de racons i detalls com aquesta caseta.
Pel que fa a les paelles, m'apunto la teva referència per quan m'hi atansi, que tinc pendent una visita a la ciutat de les arts...

maite mas ha dit...

Girbén,

Aquest llit sembla una falla! Estic segura que la Rita Barberà deu dormir-hi en un de semblant ;)
Oi que vas adoptar algun dels llibres de l'Asil del Llibre? Un nom ben trobat per a una llibreria de vell.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mira, crec que no hi ha viatge si no és també en el temps.
Magnífic el llit. I la tauleta de nit.

Galderich ha dit...

Perfecte descripció de València. M'agrada el llit (no hi dormiria, però) i m'agrada la Llotja (i el mercat)... tot ben complementari. A València li trobo el que trobo a faltar a Barcelona, les botigues que no són de disseny, la xaroneria... la vida mateixa. Barcelona és massa una ciutat com les altres d'Europa, València conserva València.
Hi ha coses que m'entusiasmen i altres que em provoquen rebuig directe... però és València.
Gràcies per aquesta passejada. Em sembla que hauràs de muntar un Girbén Tours i anar de la teva mà per aquests móns de déu. No cal dir el destí, ja ens ho trobarem!

en Girbén ha dit...

Lluís, tampoc és que la paella del Monkili em sembli la millor del món. Com no acabar fent-les d'esma quan esdeven plat principal, si no únic, de la carta? Tanmateix, plau, després de tants anys, poder reconèixer els llocs que sabies.

en Girbén ha dit...

Maite, imagina què no s'hi pot penjar sobre la capçalera d'aquest llit... un pòster emmarcat del Hamilton? un mirall de 3x2?...
De l'Asilo vaig adoptar -fotogràficament- l'Abecedario gimnastico (o método morfológico de lectura por Rafael Torromé) amb la intenció de composar algun text gimnàstic.

en Girbén ha dit...

Xiru, creus amb raó.
I, el llit, la tauleta, les làmpades..., i el moblament de tota la botiga; que he escamotejat perquè tanta voluta el feia il·legible.

en Girbén ha dit...

Galderich, el teu comentari complementari ajudarà molt a explicar València als que encara la desconeixen. A València encara conserven les paperines com un embolcall vigent; i sense codi de barres!