Ahir, Demà, Ara





15 comentaris:

en Girbén ha dit...

He estat fent voltes al llit rumiant sobre el sentit d'aquesta seqüència de bells negatius que anit vaig revelar consecutivament.

Entenc que hi ha un ahir, el de l'home gran faixat que no li cal prendre altra cosa que el sol.

Hi ha un demà, el de l'infant de bolquers, un dels motius fotogràfics més infinits i aquí en una versió meravellosa.

I hi ha, també, un ara, el d'aquests tres joves inesperats; noucentistes, si és vol, vigents, segur.

Poc temps després una ventada cruel s'ho enduria tot. I el temps va emmudir.

Aris ha dit...

La tercera imatge es realment interesant, de quin any es? que significa?

en Girbén ha dit...

Aris, ara no tinc on aferrar-me, és un laberint sense respostes.
Només que és dels anys vint.
Uns models de Belles Arts posant? Uns naturistes de la primera fornada? Una representació pagana? Deixem-ho obert.

Galderich ha dit...

Totes tres són molt interessants, però sobretot la segona i la tercera.
La segona perquè el nen és contemplat com una raresa ja que negres no se'n veien gaires.
La tercera per aquesta ambigüitat que manifestes sobre el seu significat. I el que és més estrany és saber on s'ha fet la fotografia perquè ara deuen haver uns apartaments a primera línia de mar.
Aquest arxiu si que és una bóta de Sant Ferriol!

Eulàlia Mesalles ha dit...

La tercera foto m'ha portat sense remei al final de la novel·la del Lluís, Les petges invisibles. Aquesta referència a la ventada cruel que s'ho endugué tot, també m'hi ha portat.

Diguem, que he triat una de les 3 versons obertes possibles...

en Girbén ha dit...

Galderich, sóc un entusiasta de les teves interpretacions, fins i tot de les errònies. La nena de la segona foto era la Núria i, potser moreneta sí, però mai negra... Si no és que la Bienve...
Deixa, deixa. No em facis rodolar.

La dels nus, just revelar-la, va fuetejar-me amb l'exigència d'una interpretació.
¿Què no se'ns ha dit del passat precedent? Que dir quan la cristianíssima vergonya acaba de vèncer?

en Girbén ha dit...

Eulàlia:
m'hauré de mirar aquest final que dius.
La ventada persisteix -prou que ho saps-; i diria que sé l'opció que has triat.

Clidice ha dit...

Són fantàstiques, la dels "tres gràcios" si que seria interessant datar-la. Per cert que jo havia vist bolquers d'aquests a ca l'àvia.

en Girbén ha dit...

Més que datar-la, Clidi, situar-la, Tot i que cregui que seria un afany que li restaria gràcia a l'assuntu. Ben mirada, a l'ampliació superior que he aconseguit, diria que el de l'esquerra és una mossa; cosa que amplifica el joc.
Ma mare encara es va fer un fart de rentar bolquers de fil. Això dels "dodotis" serà un despilfarro de cel·lulosa sens fi, però, de pràctic... Què t'he de venir a explicar!

Lluís Bosch ha dit...

Suposo que òbviament, la fotografia més enigmàtica és la darrera. Desprésd 'haver passat temps mirant a les hemeroteques la premsa anarquista (i nudista naturista, etc) em recorda molt la mena de fotografies que es feien els grups d'aquesta ideologia, i justament pels anys vint. Tu en dius noucentista i tens raó. Curiosament, el nazisme alemany (inicial) també va fer aquesta mena de fotografies per a representar la salut i la força de la raça ària, i alhora per pintar aquella Arcàdia que volien construir. Trio l'opció dels anarquistes-nudistes, naturalment, a qui es va endur el vent. Tot i que aquestes coses tornen i tornen, imparablement.

Alberich ha dit...

"Poc temps després una ventada cruel s'ho enduria tot.I el temps va emmudir"
Aquesta frase és escaient, doncs sempre se'm fa evident un pensament semblant quan miro fotos de la primera meitat del segle XX.

en Girbén ha dit...

Lluís, no em consta que el Mariano fos anarquista com d'altres a la família, però sí molt curiós i tolerant (si és que una cosa no inclou l'altra). Potser totes les opcions siguin certes: uns anarco-naturistes que, mentre fan una rave de l'època (el del flabiol no surt a la foto), posen per a un pintor noucentista.

en Girbén ha dit...

Alberich, no tot va emmudir. Si veus una foto del "obispo de Mondoñedo bajo palio" no tens manera de saber si és dels anys 20 o dels 50.

Lluís Bosch ha dit...

Hi havia un naturisme nudista no-anarquista, d'on va sortir un tal Santiveri que avui et pots topar per les botigues. Més o menys proper a l'òrbita llibertària, se'n vana anar distanciant. I seria el possible relat de la foto.

Sobre bisbes sota pal·li, mira el benet a la sagrada família, a veure de quina dècada és aquesta imatge.

marta (volar de nit) ha dit...

M'ha agradat la tauleta de nit, el paper pintat i el cobrellit de la segona i els arbres de la tercera. Em costa imaginar que el passat no era en blancs i negres. Què divertit fer-se fotografies amb una cinta al cap i en nua harmonia