Beth-Luis-Nion

Resumiré el relat dels fets. Ara per escrit, no com ahir que va ser de viva veu i envoltat d'amics...
Bé, sento que l'escalf dels amics segueix abrigant-me...


> La Clidi fa una entradeta de pes amb una cita oportuna de l'Aurora de Nietzsche.

> Corro a buscar el meu Aurora a les lleixes filosòfiques, on porta un munt d'anys de repòs (1999).

> Quan l'obro apareix un A5 plegat i crido EUREKA! Si t'havia arribat a buscar!
(Els llibres són caixes fortes que guarden infinites combinacions a la vista i, algunes vegades, encara més coses.)

> A finals dels vuitanta sovintejava la biblioteca de la Fundació Tàpies, i d'allà va sortir el paperet que no trobava.
(Als heterodoxes potser s'ens fa difícil d'acabar deixant empremta, però, entremig, tot és una mena de fira, una paradeta de tómbola on sempre toca: quan no un pito, una pilota; i alguna vegada una autèntica nina xoxona!)

> La intenció sempre havia sigut fer una versió il·lustrada del diagrama que hi apareix mal dibuixat.

> Ara que puc, aprofito la calma de pont per a passar a net (manualment i digital) l'antic propòsit.

> La feina a l'estudi sempre permet -i exigeix- la reflexió sobre l'objecte tractat; en aquest cas sobre els calendaris perpetus per circulars, enfront la imperativa seqüència lineal del nostre temps.

> Una anotació a l'apunt original: * de R. Graves, em recorda la seva procedència: The White Goddess.
(Robert Graves és molt més que el Jo Claudi. La Deessa Blanca és un profund tractat sobre les conseqüències de la desaparició de l'antic matriarcat europeu.)

> Després veig que el calendari celta és un emblema de neo-pagans i neo-druídics; moviments que a mi no em fan ni fred ni calor. No em considero neo- de res!
(Això em resulta imprescindible d'advertir-ho.)

Aquesta és la meva versió del calendari celta

I aquesta la transcripció de les anotacions que l'acompanyaven + uns mínims crèdits.

> Així em trobava, repensant les maneres d'explicar el pas del temps, quan, dissabte, l'Anita m'envia des de Cantàbria l'enllaç amb un document excepcional. Apart de ser el primer vídeo "vertical", és un espectacle sumptuós sobre el mateix tema que em rondava. El temps dit sobre el temps i amb una commovedora bellesa.
(A la bellesa no la considero l'objectiu carrincló que ara sembla sinó un objectiu ple de la màxima promissió.)

12 comentaris:

Brian ha dit...

Gràcies pel calendari, per descobrir-nos aquest mon (per mi del tot ignorat), i per tota la feina i dedicació que hi has abocat. I gràcies per compartir aquest esplandit regal per els sentits que és aquest vídeo vertical.

en Girbén ha dit...

Brian: poques vegades les fotos fan tanta justícia a l'original...
I ara mateix estava mirant com aconseguir col·locar al meu compte de Vimeo vídeos "verticals"; perquè, algunes ocasions com la d'ahir, mereixen rebre un merescut tracte ascensional.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Moltes vegades penso que són les coses les que ens busquen a nosaltres i posen els mitjans per rtrobar-nos o retrobar-nos. El teu esbós de calendari va connectar amb la Clidice per talque el retrobessis :)

Ahir em vas deixar ben intrigada per com havia de ser això del video vertical. I el que veig supera amb escreix el que m'havia imaginat. La limitació de la pantalla horitzontal sempre m'ha fet angúnia.

Per la resta, em sumo al Brian.

M'he estat una bona estona remirant e

Eulàlia Mesalles ha dit...

la darrera frase m'ha quedat penjada... em referia al video.

en Girbén ha dit...

Passa res, Eulàlia, que tot hi anem a "mata-degolla".
El de Praga em sembla un pronunciament memorable, llavor d'un avenir on la llum ens enlluerni per bo.
Somiejo -en sóc plenament conscient.

Clidice ha dit...

buf! què es pot dir d'un treball com aquest? El del vídeo és fascinant, se m'ha fet curt. I me n'alegro d'haver estat la pedreta a la sabata que et connectés amb tal camí :) gràcies per compartir i fer-nos una mica més savis :)

en Girbén ha dit...

Pedreta mai, Clidi, un bon roc a la faixa -per si de cas!-; i ja saps la sort de no ser d'Olesa, sempre ensotada allà baix!
Aurora = Eureka! (això des de no se sap quan.)

Galderich ha dit...

El temps, aquest dictador que ens subjecta fins que ens deixa estar...

El vídeo vertical, revolucionari com el muntatge de Praga. Un plaer visual tot plegat a l'alçada de compartir taula amb bona companyia aïllats de la dictadura del temps...

en Girbén ha dit...

Ja ho imagino, Galde: tots en una gran taula rodona, la càmera filmant en un pla fixe zenital i, després, muntar-ho en un vídeo-tondo.
Caldria que la taula estigués orientada amb precisió a fi i efecte de convertir als entaulats en les hores d'un rellotge de sol.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Renoi Girbén, ja veig les imatges que suggereixes!!
Tinc la taula ideal. Bé, la tenen els meus pares...

marta (volar de nit) ha dit...

M'he perdut força amb el calendari però celebro que hagis retrobat els apunts perduts gràcies a la Cli. I sobre el rellotge de Praga... és una meravella i el video vertical bonic com un somni. Gràcies. Potser m'has fet venir ganes d'escriure una història sobre com vaig cremar un rellotge una vegada. I el temps passa i prefereixo veure cercles que línies o números.

en Girbén ha dit...

Dius: "cremar un rellotge...", Marta?
Recordo un vespre que, amb les presses, vaig estimbar un rellotge des del capdamunt d'una de les arestes més altes de Montserrat, fent bona la certesa de què el temps se'ns escapa de les mans. Espero la història del teu moment d'inspiració piròmana.