El retorn del Gegant

No és com el cantant lligat al seu vell tema d'èxit però hi veig alguna semblança. La semblança rau en haver de tornar a un vell tema, la diferència en què saps que aquest encara no l'has conclòs. Dic d'algunes imatges insistents que fa temps arrossego, que, fins i tot, vaig gosar exposar i que, tanmateix, no sé com, endevino a mig fer.
Passen els anys, elles -les imatges- tan panxes als llimbs, i, de sobte: zas! cau un llamp i n'il·lumina una fins a fer-la reviure: Ei, Senyor, que no sóc un derelicte, que m'has d'acabar de resoldre! Que ens has d'acabar de resoldre, perquè parlo per mi i en nom de les meves companyes!

Es diu sovint "aquell pensa en imatges" i no acaba d'estar ben formulat si, en realitat, tot indica que:
"les imatges pensen per via seva".



1998
Fotografia d'un roure gegant a las Hoces del Rudrón (Burgos)
amb una càmera panoràmica Kodak d'un sol ús.

2002
Transferència de fotocòpies b&n sobre cartró estucat
+ repintat amb ceres a l'oli edding-950.

2003
Perllongo la fórmula amb la sèrie Arborètum.

2006
El Gegant Roure és un dels exvots de la meva exposició A LA IMPENSADA
a la Capella de Sant Corneli de Cardedeu.

2010
Acoloriment digital del Gegant Roure i
inclusió de la imatge al capítol final del guió que estic treballant
com a part d'un gran calendari druídic.

10 comentaris:

Galderich ha dit...

Recorda deixar espai lliure per poder posar anotacions druídiques, el que fa que aquests calendaris estiguin sempre penjats i utilitzats.

A veure el resultat final d'aquest projecte...

en Girbén ha dit...

D'aquí res, Galderich, tindràs notícies d'un d'aquests calendaris perpetus per rotatius.
I el projecte és de mida gran. Hi ha dies que penso que sobredimensionat, i l'endemà que a la justa i necessària mesura dels temps que ens pertoquen. És un territori anguniós que només viu dins del meu cervell... Fixa't tu quin neguit!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Llegir la historia de la imatge, la paraula druídic i, tot d'una, sento la necessitat urgent d'un calendari. Sobredimensionat o no.
De vegades m'agradaria tenir poders per poder-me passejar, com qui no vol, per alguns dels vostres cervells privilegiats. Bé, una mica ja ho faig, quen visito foravial...

en Girbén ha dit...

Eulàlia, alerta! Algunes coses demanen ser vistes des d'una certa distància per a què facin goig; de ben aprop -per no dir de dins estant-, de tan perdedores i roents no són mai el mateix.

maite mas ha dit...

Girbén,

Si el calendari és druídic, l'hauràs d'escriure amb una estilogràfica d'or o de plata... Com les falçs, que havien de ser de materials nobles, i el vesc (el que es regala per Nadal) no podia caure a terra.

en Girbén ha dit...

Maite, de plomes d'or, a Barcelona, en pots trobar milers. Ara bé, la Pentel Tradio que faig servir, vés i busca-la... Que no en trobaràs.
Oro no és, platano és... però la paia llisca de meravella.
I corro a fer via vers unes pinedes envescades que sé de fa temps. Ramells de vesc de kilo i mig, la de fortuna equivalent!

Clidice ha dit...

m'espero a expressar-te la meva admiració en viu i en directe :)

en Girbén ha dit...

No tens manera de saber-ho, Clidi, però ja et dic que ets la responsable involuntària d'aquesta Aurora.
Diumenge tindràs l'homenatge que et mereixes, fins llavors: "suspense".

Clidice ha dit...

glups!

:)

marta (volar de nit) ha dit...

El millor de tot és poder passar tantes vegades damunt del mateix roure. Jo també voldria veure aquest calendari i més amb el "suspense" generat..! :)