Al menjador de casa, en un lloc eminent -una llibreria que separa l'espai tot deixant passar la llum-, hi tenim una escenografia de figuretes sempre pensaroses enfront d'una muralla d'immensos diccionaris; i, a força d'anys, aquests dos paios sedents han acabat per esdevenir uns autèntics lares domestici, els lars encarregats de vigilar la casa des del seu altaret significatiu. Aquí els teniu.
EL PENSADOR DE HAMÀNGIA i EL PENSADOR CICLÀDIC
Primer Diccionari Català d'Excursionisme
El diccionario del diablo
el Fabra
el DIEC
el Sànscrit-Català
Les dues estatuetes, rèpliques d'uns originals que cal veure als museus, arribaren a casa de lluny, com a souvenirs prou dignes de la fal·lera viatgera dels meus pares. El de Hamàngia, el fosc, és rumanès, del tram final del Danubi; una terracota neolítica, de fa uns 8000 anys, absolutament magistral. Va ser trobat al jaciment de Cernavoda, no lluny d'on ara s'alça una central nuclear... Davant d'això no és estrany que l'home pensi. L'altre, el blanc que no és de marbre com correspondria sinó de pedra artificial, és grec -bé, de la cultura cíclada-, i molt més recent, de fa més de 4000 anys. Desconec de quin jaciment prové, només que ens el van portar de Santorini.
Primer Diccionari Català d'Excursionisme
El diccionario del diablo
el Fabra
el DIEC
el Sànscrit-Català
Tant del Fabra com del DIEC no cal que en comenti res.
Del fabulós Sànscrit-Català ja en vaig parlar a la capçalera del Foravial, a l'apunt nº1: L'Avarada. El Diccionari d'Excursionisme mereix una entrada per a ell sol. I ara obro un instant El diccionario del diablo d'Ambrose Pierce, 1906 (una obra que és una mena de pare putatiu de qualsevol diccionari enginyós i humorístic), i, a falta de "blog", llegeixo l'entrada "diari".
diario, s. Anotación diaria de esa parte de la vida que puede contarse sin rubor...
diccionario, s. Malévolo artefacto literario para restringir el crecimiento de un idioma volviendolo envarado e inflexible...
Del fabulós Sànscrit-Català ja en vaig parlar a la capçalera del Foravial, a l'apunt nº1: L'Avarada. El Diccionari d'Excursionisme mereix una entrada per a ell sol. I ara obro un instant El diccionario del diablo d'Ambrose Pierce, 1906 (una obra que és una mena de pare putatiu de qualsevol diccionari enginyós i humorístic), i, a falta de "blog", llegeixo l'entrada "diari".
diario, s. Anotación diaria de esa parte de la vida que puede contarse sin rubor...
diccionario, s. Malévolo artefacto literario para restringir el crecimiento de un idioma volviendolo envarado e inflexible...
I segueix, però jo m'aturo aquí, que ja he cobert l'ara obligat cupo de les dues llengües vehiculars. I quanta roña!
roña, 1. Suciedà. 2. Enfadu, repunanza.// El Supremu produce roña.
(del diccionariu d'asturianu).
roña, 1. Suciedà. 2. Enfadu, repunanza.// El Supremu produce roña.
(del diccionariu d'asturianu).
Aquesta entrada va dedicada a l'atent diccionarista Puigmalet.
I, ja que hi som, també al Disseccionari de Ca l'Allau.
I, ja que hi som, també al Disseccionari de Ca l'Allau.
11 comentaris:
Totes dues escultures són una autèntica meravella. Tenen una força que fins i tot la rèplica adotzenada no l'acaba de perdre.
Bon lloc això de pensar davant d'un diccionari on hi ha tot el coneixement deconstruït.
Gràcies, Girbén. El diccionari de Bierce és una inspiració permanent: ja és sabut que els diccionaris els carrega el diable.
Potser vigilen que els carnets d'abans no marxin
Galderich, que ja se com t'agraden les peces antigues: a la casella de sobre d'aquesta cel·losia hi tenim una rèplica del "Mayflower" (del reconegut Marco del Poble Espanyol i vella de potser 70 anys), que representa els somnis marítims, la fugida a les amèriques.
(Dic rèplica quan és una hipòtesi. perquè no se sap com era aquell primer vaixell amb certesa)
Allau, el meu fill, per excusar la seva mania als paraigües, també diu que els carrega el diable.
Marta, diria que no són uns grans vigilants. Han de ser descuidats si sempre estan embadalits amb els seus pensaments. Per a vigilar bé s'ha de mirar enfora, no endins.
Recordo haver passat hores molt interessants en companyia del diccionari del Diable, del Bierce. Però després de tot, el vaig trobar poc diabòlic. Això sí, trobo que li has trobat un lloc molt escaient.
Fantàstic, tot plegat!
Al diccionari de Bierce li he dedicat més d'un apunt gazofilàctic. Una obra immillorable, en el seu temps. Llàstima que encara ningú s'ha decidit a traduir-lo al català...
Bones pasqües i gràcies per tot!
(ho enllaço al meu apunt)
Lluís, tens raó, el diable del Bierce és molt dels pastorets. Tanmateix, una mica és l'aurora d'un joc que ha donat molt del si: ara penso en el/la Rrose Sélavy, els de l'Oulipo, l'orthographe fantaisiste, les paraules-maleta, fins al calamarcelproust...
Malet, també signo la pau i treva nadalenca!
També estic ben d'acord en què ens mereixem el nostre Bierce. Jo no penso posar-m'hi, simplement, perquè no és un territori que domini, i tinc al cap altres urgents forats per tapar.
Ha sigut un plaer, ja t'ho dic!
No podies haver estat en un lloc millor ambdues rèpliques, formant part d'una obra nova. :)
Publica un comentari