Improvisació per sistema

Cada cop més em crida la música improvisada. Havent desestimat del tot a les figures mundials que cal veure a peu dret i afetgegat per la multitud, en concerts retransmesos en pantalla gegant -televisats-, i un grapat més de fórmules de música en directe, he anat tendint a la màxima proximitat, a la participació i a l'escalf que possibiliten aquests esdeveniments. Veritables melons que només saps de la seva dolçor una vegada oberts, les trobades d'improvisació fan cap al moll miraculós de la música: res que existís abans, res que pretengui perdurar, tan sols un present substantiu, una tamborinada d'unicitat.

Per a què la improvisació sigui públicament audible (perquè d'invisible n'hi ha tothora a ca'ls músics) cal que algú l'organitzi, i en aquesta activitat paradoxal s'han fet forts els de GTS amb una insistència filla d'una convicció absoluta. I, si més no, en temps estantissos la convicció -i més si és en la precarietat de l'atzar- em sembla una virtut de la qual convé rebre'n una transferència. Les dues temporades llargues, les 23
Impronits ja celebrades -sistemàticament cada penúltim dimecres de mes a l'Elèctric de Gràcia-, a hores d'ara formen un gruix d'encontres amb la bellesa instantània (o amb l'intent d'assolir-la) gens menyspreable. D'aquí ve que, davant de cada nova cita, neixi una feliç expectativa per aquest breu avenir nocturn i una esperança pel que encara no existeix.




Veus, aquesta, la 24, seria imperdonable perdre-se-la...

Al
Leo Bettinelli no el conec encara, però un paio que toqui artefactes, amb una formació electroacústica i dedicat a les arts escèniques i a les instal·lacions no pot ser un mal element.
Els
clarinets i la veu de la Carola Ortiz em van deixar fascinat per la seva alta capacitat sinestèsica amb el duo LUMMM, o en l'encontre "Ornette Shorter" amb el Lluís Vidal al Círcol Maldà. En el seu cas, la bellesa no és una rifa, és una jugada segura.
I, què dir del
Marc Egea? Què dir-ne quan saps del cert que d'uns instruments tan distants com la medieval viola de roda o l'otomà tárogáto ell en treu uns sons d'una corprenedora vigència.

Ja em deleixo per saber i sentir el que poden arribar a fer un cop junts!
Paciència, Jordi, que aquesta il·lusió la podràs resoldre el dimecres vinent.

(Ja em disculpareu si no he il·lustrat l'apunt amb un clip del YouTube o un arxiu del Goear per obrir boca. Ja m'hauria agradat, però entendreu que m'ha resultat musicalment impossible.)

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Caram, vénen moltes ganes d'anar-hi, si més no que et lloguin de publicista. I si, t'entenc que sigui difícil fer una prèvia d'una improvisació :)

en Girbén ha dit...

Clidi, em considero un bon publicista amb l'excepció total de mi mateix. I sí, no vull confondre'm, una cosa és la reproducció de la música i una altra de ben diferent és assistir a la seva creació. Efímera flor que just desclosa ja és marcida.

maite mas ha dit...

Girbén,

Aquestes trobades musicals deuen aplicar el fet creatiu amb la interpretació. O sigui que deuen ser doblament riques. Aviam si el proper dimecres (que és un penúltim dimecres de mes) m'hi deixo caure per l'Elèctric que, de fet, no em queda gaire lluny de casa

Galderich ha dit...

Girbén,
Amb una proposta així encara sap més greu tenir compromisos nadalencs... :-(

en Girbén ha dit...

Maite, apart d'un grapat de sessions d'una inesborrable inspiració creativa, la d'Impronits que recordo per l'alegria prèvia i posterior al fet musical, amb l'Elèctric convertit en un veritable Hot-Club. Anima't, dona!

en Girbén ha dit...

Galderich, és que tot està mal organitzat, o és com la pluja del Raimon: o sequera o negats.