INDELEBLE INTENS


Mentre buidava l'arca de l'avi vaig topar-me amb el fi estrat que podeu veure aquí dalt. Després d'empassar saliva vaig seguir soscavant amb determinació. A casa jo m'ho miraré amb calma...

Ara m'encaro a la vella imatge retrobada i repenso els estils i els motius d'aquella època, de la primera meitat dels vuitantes. Per què m'era grat l'argument dels aquaris? Potser perquè permetia situar-me en un punt entremig, on el límit entre fora i dins passés desapercebut? Puc recuperar-ne un altre, en un estil diferent, on també apareix un altre motiu, el de "les mides flexibles"; aquí en forma d'algues. Recordo haver-ne retorçat moltes de regles transparents...

(I sí, Leb, ja veus si en fa d'anys que conec al teu PIX, de molt abans de qualsevol ordinador.)

Recordo més peces de l'estil ratllat; unes pintures que remeten a les línies d'un televisor que llavors no tenia. I encara puc ensumar l'olor química i tòxica del dissolvent dels ONYX, uns retoladors de la CONTÉ que baixava d'Andorra, de contraban pictòric...
Si en fa de temps que els van prohibir però enyoro la seva fabulosa capacitat colorant. Un de sol et permetia cobrir una insospitada superfície amb un pigment que el temps ha demostrat estable.
Ja ho avisa cadascun dels retoladors: INDELEBLE INTENS; i està bé que algunes coses siguin així: indelebles pel cantó positiu.

Corro a la llibreria a buscar el 14 del MADRIZ.
Del març de 85, de deu mesos abans que el Tierno morís en el càrrec.
La contraportada és meva, la primera cosa que vaig publicar-hi... I quina cosa més postmoderna!

La MODA ha perdut l'M i ha quedat ODA... El paio estrafet de dalt és el Toulouse-Lautrec, patró més que ningú de la il·ustració i el cartellisme... Les plantes de l'esquerra són irònics vegetals enganxats i la nevada d'Os és de Letraset (o de Mecanorma). El genero de punt puntillista de la model són retoladors ONYX i encara em convenç... Una model amb una bona ossada que es diu, perquè d'escanyolida no n'és, la mossa. També apareixen els retoladors en el perspectivisme que insinua un espai i en l'estampat de la faldilla, de línies d'una carretera sens fi. Ves quines coses!

12 comentaris:

Allau ha dit...

Retoladors tòxics, Madriz, Letraset: hom diria el pleistocè.

en Girbén ha dit...

Doncs no, Allau, són tant de l'holocè com tu i com jo.
I et prometo que un dia reobriré els tremendos catàlegs de Letraset i Mecanorma que encara conservo i faré una entrada amb les més espantoses tipografies de la història. Al seu costat la "comic sans" és deliciosa.

Lluís Bosch ha dit...

Hòstia! El Madriz! A casa ma mare n'hi deu haver un de guardat! Si el trobo creuré en Déu!

en Girbén ha dit...

Aquesta si que seria bona, Lluís; ja ho diu la dita "De Madriz al cielo"!
La experiència va ser bonica, mentre va durar. Ara fa pensar en com ha arribat a canviar la capital, aclaparada per un gruix de caspa rància que no hi ha qui li tregui.

Aris ha dit...

Jo comprava el Madriz! amb l'Ana Juan i el federico del Barrio. Hi havien uns dibuixos boníssims. Carai, de fet es nota als dibuixos aquests, abans de llegir que havies publicat al Madriz et volia dir que m'agradaven molt. Ah, per això coneixes a la Ana Miralles!

en Girbén ha dit...

Es veu que estàs al cas, Aris. La cosa del Madriz venia del Felipe Hernandez Cava (de "el Cubri" i mil guions més), un tio encantador com pocs. Va ser la Miralles, a qui coneixia de molt abans, la que em va dir d'anar-hi; i l'Ana Juan era la seva gran amiga fins que es va instal·lar a la capital... I ho deixo amb suspensius perquè no tot es pot explicar.

Aris ha dit...

Si, si, el Felipe Hernández Cava, me l'havia deixat. Jo al que coneixo es al Joan Navarro, perquè havia fet un fanzine que es deia continuarà i ens l'intercanviavem amb el meu

en Girbén ha dit...

Amb el Navarro també hi vaig tenir tractes... I aquí deixo més el·líptics punts suspensius... Un bon grapat d'ells...

Galderich ha dit...

............. molts punts suspensiu d'aquesta etapa madrilenya........ però molt fructífera!

La toxicitat era radioactiva o senzillament activa?

Clidice ha dit...

en ares de la no toxicitat s'han perdut grans materials (sospir) què hi farem! :(

Fa fins i tot una mica de cosa en Toulouse allí, com un déu vigilant :)

en Girbén ha dit...

Galde..., amb un taló que tiri d'esquena ho "cuento" tot a tothom des dels platós de la 5...
Tòxics, els retoladors, la resta, la part activa, eren els principis actius dels enteògens; que anomenades així semblen una altra cosa.

en Girbén ha dit...

Clidi, de moment no han prohibit ni els banys de sol, que mira si en poden ser de tòxics, ni respirar, que ens va oxidant ben lentament.

Recordo que entre moderníssims retrats que es feia el Toulouse hi ha una seqüència que "recull" la seva activitat de caganer. Ara imagina el nou sentit de la il·lustració si m'hagués decidit pel "detràs" del Toulouse.