MANS

[Em fixo en els llibres que he estat treballant -més que llegint- a les portes de "crítics" de l'Hospital de Sabadell. Com que per a mi "llegir molt" equival a escurar tot el plat de l'obra i mai a la quantitat (llençar el menjar fa lleig per poc ètic), ara veig que, sense proposar-m'ho, he optat per un seguit de relectures pendents d'un major aprofundiment i com la seqüència atzarosa que dibuixen permet endevinar un sentit subjacent: Alberto Caeiro > Aldo Leopold > Ludwing Hohl > Robinson Jeffers...] ... [Fa de mal dir que en un lloc on sempre hi ronda el desconsol de la pèrdua definitiva hagi pogut ser tan feliç en l'estudi: en aquell joc expansiu de possibilitats que no vols desestimar, de lligar caps, de reconeixement i comprensió... Fa de mal dir, però així ha sigut.]

Ara retorno al meu atapeït bloc hospitalari -per sort ja conclòs- i em fixo en les MANS de Jeffers, en la humil versió que vaig intentar:

Inside a cave in a narrow canyon near Tassajara
The vault of rock is painted with hands,
A multitude of hands in the twilight, a cloud of men’s palms, no more,
No other picture. There’s no one to say
Whether the brown shy quiet people who are dead intended
Religion or magic, or made their tracings
In the idleness of art; but over the division of years these careful
Signs-manual are now like a sealed message
Saying: "Look: we also were human; we had hands, not paws. All hail
You people with cleverer hands, our supplanters
In the beautiful country: enjoy her a season, her beauty, and come down
And be supplanted; for you also are human.



Dins una cova en una estreta gorja vora Tassajara
la volta de roca està pintada amb mans,
una multitud de mans a besllum, un núvol de palmells d'home, res més,
cap altre pintura. Ningú hi ha que pugui dir
si el tímid i silenciós poble bru que està mort pretenia
religió o màgia, o si feren aquests traços
en els lleures artístics; però, pel damunt dels anys dividits, aquests cuidats
signes manuals són ara un missatge segellat
que diu: Mirin: també fórem humans, tinguérem mans i no urpes. Salve a tots,
homes de mans hàbils, aquells que ens suplanteu
en el bell país; gaudiu per una estona de la seva bellesa, i feu lloc,
i sigueu suplantats; doncs vosaltres també sou humans.


Robinson Jeffers
De Dear Judas (1928-1929)


Ara puc veure, a distància, les mateixes mans antigues que deia Jeffers; com també puc situar-les, dins de la immensitat del món, en el remot confí al que pertanyen. Llegeixo els noms de lloc: Paraiso n'ès la població més propera (com s'hi deu viure a Paraiso?), Junipero Serra Peak el cim més enlairat (la de món que va revelar Fra Juníper)...
No lluny, al nord-oest, veig on para el Carmel; no el barri muntanyenc barceloní sinó el turó damunt del Pacífic on el poeta Robinson Jeffers es va fer una casa amb les mans. Arribats aquí l'escampall de suggeriments és tan gran que millor serà que hi torni un altre dia.

De moment em quedo amb la imatge de les al·lusives empremtes de les mans a la volta de la cova, agermanada amb la de tots els amics que es deleixen per reiterar-la; homes i dones de mans hàbils, blanques de magnesi, que gaudeixen per una estona de les verticals i dels sobreploms del nostre bell país.

Mans de Borneo

7 comentaris:

Galderich ha dit...

Qui no ha deixat la empremta de les mans quan era petit en un full independentment dels treballs escolars que ens manaven de petits?

Agafar el llapis i resseguir la nostra mà sobre un paper... i així tantes i tantes cultures arreu del món. La mà com a símbol de nosaltres mateixos, de la nostra utilitat...

Lluís Bosch ha dit...

Fa poc, a l'escola vam fer un treball d'estampació, a quart. Vaig untar-me la mà de pintura i la vaig estampar, davant dels nens i nenes, que s'ho miraven fascinats. Els vaig dir que això és el primer estampat de la història de la humanitat, i des de llavors van estampant mans tacades allà on poden.

Clidice ha dit...

Els san graten les pedres per representar animals amb una mà al final de la cua, una mà que assenyala cap amunt, perquè són animals tòtem, que parlen amb els déus per mitjà d'aquestes mans. Curiosament signen l'obra amb la petjada.

Que tingueu una bona entrada d'any! Una abraçada :)

maite mas ha dit...

Girbén,

Les mans i el seus significats atàvics... empremtes primigènies de mans que ajuden, que acaronen, que treballen, que tusten i també que colpegen.
L'altre dia al museu contemporani de Ceret n'hi havia un munt de mans per tot el museu en una instal·lació d'Hervé Fischer
Molt bon any nou per a tu i els teus comentaristes.

en Girbén ha dit...

Galde, Lluís, Clidi i Maite, som humans per la segona síl·laba, sinó de què; fins i tot ens parlem amb les mans, que ens ho expliquin a nosaltres!

D'antigues mans pintades -positives o negatives- en trobem arreu. M'apassionen els conjunts de les coves de Borneo. Ara n'afegiré un a l'apunt..., un dels que s'han conservat. Recordo haver participat en una campanya de mails per a evitar que l'avenç d'una pedrera no es menges una muntanya plena de mans prehistòriques. No ho vam poder impedir... Res de més iconoclasta que la conjunció del progrés amb l'islam.

Puigmalet ha dit...

D'aquí deu venir l'expressió "una mà de pintura". Bon any 11!

en Girbén ha dit...

Segurament, Puigmalet.
Ara em ve al cap la cantarella de la mà morta:Mà morta, mà morta...Pica la porta!, la porta d'un bon 2011, evidentment.