Pessebrisme draconià


Veig que l'Alcover-Moll diu que els dragons habiten "per dins forats de paret i cases velles" . Sí, home! I també als cel-rasos de les cuines modernes... El cau de dragons de la nostra cuina així ho demostra.





















L'altre dia, a l'hora de caviar una bombeta fosa, vaig trobar un cadell de dragó corsecat a la lluerna.
Em va faltar temps per a retratar-lo amb el macro.

















I encara de més aprop, amb la lupa de gemmòleg; que també val pels polls, els líquens, les flors i, ara, pels dragonets.

Al final, vaig voler retornar-li la llibertat perduda, i per sempre camparà pels solitaris rasos del nostre pessebre.


Bon nadal a petits i grans!



20 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Aquí es demostra que qualsevol ocasió és bona per a trobar la màgia, per petiteta i discreta que sigui. Per a comprendre el nom d'aquest animaló s'ha de fer això: ampliar-lo.

Clidice ha dit...

Ai pobric! Però ho has resolt molt com cal :) Bon Nadal família! :)

marta (volar de nit) ha dit...

Bon nadal! I feliç dragonet. Jo me'n trobo un per casa i he d'avisar els bombers però vist així a través del teu filtre m'ha agradat molt

Galderich ha dit...

Pobre dragonet que devia estar on estava per caçar els insectes que s'hi posen. En fi, ara ha passat a millor vida en aquest fantàstic pessebre!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si un drac traient foc pels queixals és un símbol del mal, res a veure amb el teu pobre dragonet. D'aqui l'encert de posar-lo al teu pessebre,s'ho mereix.
Per cert, no sé veure el Naixement. No l'has retratat, oi?
Doble contra senzill que les figuretes son fetes teves.!

Brian ha dit...

A la paret del cel obert de casa n'hi va estar un un parell de dies sense bellugar-se. Després va desaparèixer i no l'hem vist més.

Puigmalet ha dit...

Comentari maioris (com a cal Pisco):

A casa mons pares, benvolgut Girbén, casa de pagès, hi havia (hi ha) molts dragons. El costum era (potser és) fer-los caure del sostre/paret amb una escombra (de canya) i esclafar-los el cap amb l'altra punta de l'escombra. Sabedor dels seus múltiples efectes beneficiosos, aquesta és una de les repetides imatges que més marcà la meva infantesa. Agraeixo l'apunt, tot i que no espanta els meus fantasmes, que els d'infant perviuen de mala manera. Perdoni la cruesa de la realitat.

en Girbén ha dit...

Lluís, ja saps la màgia que em plau, la que val tant pels petits com pels grans; la que s'assembla a mi.

en Girbén ha dit...

Clidi, si et dic que el Jordi, a casa seva, va endrapar tres bons galets, ja t'ho explico tot de la bondat d'aquest nadal.

en Girbén ha dit...

Marta, res has de témer dels dragons.
A l'altre extrem hi ha la Roser, una amiga biòloga a la que no veig mai perquè sempre està entre bèsties en llocs on no hi han bombers; la darrera: estudiant els estralls de la sida entre els últims goril·les del Congo.

en Girbén ha dit...

Galderich, el dragonet està encantat de la "millor vida" que li he regalat.
Vaig fer bé dient que "campava".
CAMPAR: Salvar, guardar de la mort o d'altre perill. / Conservar la vida a un animal o planta tendre o delicat, alimentant-lo o cuidant-lo fins que pot viure tot sol. / Viure amb salut, tenir possibilitat de viure. / Viure (bé o malament).

Eulàlia Mesalles ha dit...

A casa -les meves filles i jo - som unes fervents admiradores de dragonets i sargantanes. La meva filla gran té una especial habilitat per agafar-les sense que es desprenguin de la seva cua.
si ens passés alguna cosa com aquesta crec que er copiaria la idea.
M'agrada més la bondat oriental dels dracs, xiruquero. A occident el hem demonitzat.

I m'agrada que la bondat del nadal es concreti en forma de tres galets... Salut i mai millor dit, per tots, especialment pel Jordi.

Bons canelons.

en Girbén ha dit...

Xiru, que encara no em coneixes...
les úniques figuretes que no són meves són, precisament, les del naixement. Són antigues i belles, de fang, i desproporcionades, gegantines en aquest món a escala reduïda. Queden ocultes per un angle oblic de perspectiva, en una cova amb pintures rupestres amb motius ancestrals, màgics i sexuals.
Tot està pensat, tot té una raó de ser, en aquest univers escenogràfic que de cap manera pretén ser poca-solta i sí il·lusionant.
Sols crec en les tradicions que admeten ser refundades amb una amplificadora llibertat.

en Girbén ha dit...

Brian, em sap greu que aneu tan escassos de dragons. En veig a tothora, com ara mateix rere el brancatge de la buganvilla. Són com gossos o gats als que no has de cuidar; salvatges i alhora amics.

en Girbén ha dit...

Puigmalet, cap cruesa hi ha en constatar un progrés ètic com el que expliques. Arribarà el dia en què deixarem de matar gratuïtament.
No s'acabarà l'art de la pesca però serà "sense mort" o de viver.

en Girbén ha dit...

Eulàlia. ja veus la de coses que poden arribar a sortir quan grates l'imaginari mític.
En la geomància xinesa, trobar els nius del drac (interseccions d'unes potents línies de força) resulta un afer important; i nosaltres tenim un niu d'aquests a la cuina!
Que les teves filles són eixerides és veu a primer cop d'ull; i no cal rumiar-s'ho gaire per a saber-ne el motiu.
I sí, tres galets poden representar tota l'esperança.
Canelons no però sí desenes i desenes de croquetes seran l'herència del gegantí capó d'ahir.

Aris ha dit...

l'altre dia pel matí, a l'hora d'esmortzar, per escalfar la llet al microones, vaig veure que darrera el cristall dels números digitals de l'aparell, corria un escarbat. L'esglai va ser terrible. No sé com es va ficar allí, ni com va sortir, la meva dona diu que per la nit va veure com corria ja pel marbre de la cuina. Fauna dins de casa? molt bé el final que li has donat. Unes fotos magnífiques (com sempre)

Eulàlia Mesalles ha dit...

he tornat, per mirar el post del pessebre que enllaçaves...El recordava, però m'ha agradat molt retrobar-lo. Els recons amagats, laventura. La cova dels gegants deu formar part de les mitologies de la contrada... però, i les pintures rupestres?

en Girbén ha dit...

De les pintures, així com dels efectes de la prevista instal·lació d'una antena que convertirà en zona wi-fi a tota la contrada, en parlaré el nadal vinent.
Em sap greu, Eulàlia. Hauràs de prendre paciència!

en Girbén ha dit...

Aris, necessites amb urgència un aspirador d'escarbats com el del Carles Hernando! I si el rebrobes no l'esclafis, clava'l amb una agulla al suro del pessebre!