10 dits, 1 home sol

Advertència: aquesta és una entrada que donarà el màxim de si a les hores tranquil·les del vespre, amb la feina del dia enllestida. Seria recomanable una llar de foc o, si no, una càlida penombra. I res dels esquifits altaveus de l'ordinador: connexió a un bon equip o a uns bons cascos.

L'art no és, ni de bon tros, només la tècnica amb la que s'executen les obres. El gran virtuosisme, per si mateix, no és suficient i, sovint, emmascara una manca d'idees i d'expressió. Tanmateix, l'encontre amb el saber inexplicable, amb un domini superior de l'instrument, sempre ens continuarà fascinant; ni que sigui com a celebració de la vastitud de les capacitats humanes.

Dominic Frasca té, tan sols, deu dits a les mans. No n'és un nombre exagerat, és el nostre. Però quan els posa damunt d'una de les seves guitarres s'opera un prodigi: els dits se li eleven al cub -o cosa semblant- per un rar fenomen de plenitud de sentit musical. És com si tingués tants dits com li calen. I aquí no hi ha muntatge, ni treta tecnològica, ni postproducció. És un home sol i descalç amb només una guitarra.



Les mans d'un home i una guitarra.
I com plau restar a les mans de semblant sobirà digital!

10 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

segur que només en té deu ..de dits? excepcional!

en Girbén ha dit...

Tu ho has dit, Lolita, excepcional!
Va ser una d'aquelles epifanies que ens procura la navegació sense rumb per la xarxa: "Qui coi és aquest tal Dominic?"... i Ohhh!!!

Lluís Bosch ha dit...

Com que he llegit el teu advertiment inicial, tanco i ja tornaré al vespre. Salut!

en Girbén ha dit...

Ben fet, Lluís!
(Aquest era l'experiment, el d'invocar les millors condicions per a gaudir d'un apunt.)
I no dubto que aquest et farà feliç!

Galderich ha dit...

El vespre repeteixo però... té deu dits?

en Girbén ha dit...

Galderich, cinc a cada mà: aquest és el pare, aquesta la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes i aquest fa piu,piu...Que no n'hi ha pel caganiu?

Lluís Bosch ha dit...

Doncs vet aquí, ja ho he escoltat. I he de dir que era encertat tornar-hi a entrada de fosc: avui ha estat un dia intens, i aquests dits prodigiosos sonen millor ara, segur.

Eulàlia Mesalles ha dit...

La vaig escoltar al vespre i ara la torno a escoltar mentre t'escric. No només em sembla una música bona per relaxar-se al vespre... em fa sentir bé mentre traballo concentrada...
Gràcies.

en Girbén ha dit...

Lluís, una de les gràcies majors que li trobo a l'invent que tenim entre mans és que permet transferir bellesa a distància.

en Girbén ha dit...

Eulàlia, tens raó. Suposo que ve del fort nervi rítmic, de l'alta concentració que endevines exigeix; i, quan la sents, dius: passa cap a dins!