De segona mà

Em cal reflexionar sobre la dèria blocaire; ara, sobre la meva, no sobre la de tots. Miro les estadístiques dels primers temps... Els quatre comentaris repartits entre els cent primers apunts em fan pensar en l'endurança, en la il·lusa resistència inicial. No és que els apunts fossin pitjors -molts d'ells eren històries i imatges ben felices-, només que no tenia lectors. Un, dos..., més de cinc ja era motiu de celebració. Llavors em mirava sovint l'estadística. Fa temps que vaig deixar de fer-ho. Sé que s'ha estabilitzat a l'entorn d'unes quaranta visites diàries i que el meu hit van ser 89 de cop. Per aquest cantó, i més sabent d'on venia, no tinc cap motiu de queixa; com tampoc tinc cap queixa, sinó tot el contrari, de la qualitat de molts dels comentaris. I em reconforta la diversitat de lectors que he aconseguit: des de lletraferits a muntanyaferits...
Tanmateix, ara penso en aquell munt de bons apunts que van quedar soterrats per la mateixa lògica del sistema. Potser valdria la pena rescatar-ne algun, muntar una paradeta als Encants i exposar entrades de segona mà, netes i repintades. Podria començar per una de l'octubre del 2008 (tres visitants i cap comentari), per la de ... no el salt...


De l'espeleòleg, fora de la cova, hom n'espera que sigui veraç"
Escoltat en una conferència

... no el salt, sinó l'acollida...

Aquell procurar ser veraç quan surts de la cova que dèiem... Aquí cal dir que el primer pou del concorregut Avenc d'en Passant no presenta cap dificultat, encara que a la imatge del salt ho falsegi. Aquesta realitat -fruit de la reconstrucció d'una complexa acció de risc sota control-, va ser l'epíleg dels meus videosondatges dels avencs del Garraf.

Al Autoretrat a dues llums (la càlida és d'una bengala), fet al mateix avenc, és copsa bé la modèstia del pou.

25 comentaris:

Clidice ha dit...

sempre m'han fascinat els teus apunts espeleològics, atesa la meva claustrofòbia. els contemplo amb una mescla de fascinació i horror, amb taquicàrdia inclosa. ara, el que és segur, és que són un bon motiu per reflexionar una mica més. em fa feliç si fas paradeta de vell, sempre acabes trobant tresors.

en Girbén ha dit...

Clidi, com a espeleòleg -si és que ho sóc- sóc modestíssim. Tanmateix, no vull allunyar-me de la veracitat que la cita ens exigeix.
I ja és curiosa l'equivoca dialèctica que s'ha fet forta: a la "veritat" s'hi oposa la "falsedat", no la "mentida"; aquesta és el contrari de la "veracitat".

TRanki ha dit...

Suposo que la ment humana, en el seu divagar, mena als mateixos meandres i gorgs...

Les reflexions que fas sobre el bloc em són molt familiars...

Clidice ha dit...

en aquestes alçades de la pel·lícula jo ja no em regeixo per imperatius categòrics, més aviat flueixo o em desbordo. cada dia sóc més aigua i la veritat o la falsedat me les miro de lluny. ara mateix només tinc veritat sentint-me la respiració i el cruixir del sòl sota les botes. ja ho va dir aquell: com més conec els homes, més m'estimo les meves botes. era així oi?

en Girbén ha dit...

TRanKi, t'explico la logística per a simular un salt impossible pel damunt la boca de l'avenc: vaig muntar un pont tibetà amb l'estàtica i al fons del pou vaig instal·lar la càmera filmant en contrapicat. Coneixes prou bé aquestes despeses d'energia: baixar, pujar, instal·lar, tornar a baixar... Imagines un repte difícil, estimes la seva possibilitat i, a partir d'aquí, veus com t'arriben les forces necessàries... Res de més energètic que l'amor.

en Girbén ha dit...

Clidi, fas santament preuant el calçat que et permet tirar pel dret. Jo sóc ben despreocupat vestint però super-curós amb el calçat (7 o 8 models específics per a l'activitat muntanyenca).
I ara, en un moment de grans dubtes, he necessitat rellegir-me per a saber que a què coi li he dedicat tant de temps.

Galderich ha dit...

M'ha agradat molt la teva reflexió inicial.

Malgrat que algunes vegades intento recuperar apunts anteriors dels que visito anirà bé que vagis retornant als antics amb el nom de Segona mà. I a vegades la reelectura potser també molt interessant. Així doncs, endavant amb el projecte.

Puigmalet ha dit...

De blocs: De tant en tant, ja ho veuràs, les entrades antigues tindran més visites i hi rebràs nous comentaris. Per sort això no és facebook i els textos es conserven. I quan els apunts són de permanent actualitat, com els teus, això és més probable.

De paradetes: Els Encants (en sóc client habitual), són un aparador de segonà, però t'asseguro que poc del que s'hi ven està net i repintat.

D'avencs: Fent la Marxa del Garraf (de la qual també sóc client habitual) he vist algun d'aquests avencs, però no és el millor moment per enfonsar-s'hi.

Lluís Bosch ha dit...

És ben curiós que jo hagi arribat a un punt força proper. Durant un temps que no sé dir quan durarà, em dedicaré a revisar i re-penjar antics posts. O bé, potser no és tan curiós.
Tot això de la veritat, la falsedat i els seus dobles (o falsos dobles) és una matèria estranya i relliscosa, i no sempre som sincers o no diem ben bé allò que pensem. O no pensem, i repetim frases que ens sonen, que ens han dit.

TR ha dit...

personalment diria que en els BLOCS hi acostuma a haver coses de "cada dia" i cojunturals, que una vegada depassat el seu temps caduquen com la premsa Rosa ( ei en el meu cas!!).

I després hi ha aquelles "clavades" que en cas dels lectors curiosos et trobaràs mirant de entendre què t'havies pres aquell dia petr poder filar tant curiosament creatiu...

SOBRE EL SALT: Has esborrat digitalment la tirolina o es que mab la llum ja no es veu??

Eulàlia Mesalles ha dit...

Està bé això de recuperar vella apunts rescatar-los de la fondària. Sempre m'ha sorprès del teu blog que has fet una caosa que pocs fem: eliminar les dates. No obstant, segeuixen esfondrant-se en el pou de blogger.
Rescatar-los dels avencs és una bona cosa. I per un avenc has começat...

en Girbén ha dit...

Galderich, crec que quan érem tendres ja érem els mateixos d'ara. D'aquí la regressió que ara intento.
No voldria que algunes de les coses dites caiguessin en un pou sens fons.

en Girbén ha dit...

Puigmalet, a la meva paradeta dels Encants el llautó està brunyit fins que em sembla or.
I em fascina el suprem contrast entre l'ubèrrim delta i l'aspror del Garraf.
És un tema que em va ocupar un parell d'anys.

en Girbén ha dit...

Lluís, tots passem per similars inquietuds: Que, tal vegada, em vaig avançar? Perquè no vaig tenir una suficient audiència? Crec que són preguntes justes després d'un gran empeny.
I, sobre l'exigència de veracitat en sortir de la cova... Sobre això has de ser intransigent: el pou amidava tant i la galeria es perllongava cent metres. Aquí seria inadmissible l'increment amb què la vanitat sempre guarneix les nostres passes.

en Girbén ha dit...

TRanKi, en el teu cas queda clar què és gasetilla i què evocació rellevant i ben filada.
Sobre el Salt i, de passada, sobre totes les meves imatges: Mai he amagat que ja em resulta impossible la fotografia ingènua: que enganxo, trec, netejo, perfilo, tant com considero oportú. Fins i tot puc esbossar somriures als enterraments o, si m'ho demanen, fer liftings rejovenidors.

en Girbén ha dit...

Eulàlia, molt del que passa al Foravial és fruit de la meva descura; m'atabalo davant la panòplia d'opcions possibles.
Pouaré entre els apunts soterrats i en rescataré mitja dotzena de mostra.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Girbén, si no soc dels teus primers lectors, poc se n'hi falta. En la meva opinió, fora de la molt major concurrència lectora, poc ha canviat -afortunadament- el Foravial.
Recuperar és una opció. Cal? una pregunta. És cosa teva.

Allau ha dit...

Tens raó que els apunts antics sovint queden sepultats pels nous i difícilment reviscolen. Fas bé en ressuscitar-ne els que et semblin particularment satisfactoris o fins i tot reescriure'ls, qui sap?

Jordi ha dit...

Quanta raó tens! Jo estic en els moments inicials que expliques i les sensacions son les mateixes. Bé, cal seguir el teu exemple i perseverar. En aquest cas compartim l’amor per la muntanya i la natura.
He arribat al teu blog per casualitat, però a partir d’ara ja tens un altre visitant muntanyaferit!
Salut!

Lluís Bosch ha dit...

El dia improbable en què algú escrigui una història dels blogs (Galderich dixit) haurà de fer referència a aquest apunt teu, perquè les preguntes que et fas són molt pertinents. Ens vam avançar i cal retrocedir? Quina relació hi ha entre els nostres empenys i allò que n'obtenim? En tot cas, cada cop que hi penso me n'adono que estem construint un "producte" marginal i subcultural específic, però que recorda molt i molt els antics fanzines de paper.

en Girbén ha dit...

Ai Xiru, no saps com aprecio la teva demostrada constància i els teus encoratjadors comentaris. Ets, de ple dret, una mica com de casa. Aquí hi ha lliure dret de pas i a tu mai t'han faltat les ganes de passejar-t'hi.
Si res ha tingut de bo tant d'afany han sigut els amics aconseguits.

en Girbén ha dit...

Allau, em proposo ser estricte: només mitja dotzeneta d'apunts assortits i prou. Pels comentaris que ha suscitat la temptativa detecto que tots compartim el mateix neguit. És llei de bloc i de vida que el temps passi així, tanmateix aquí ens és permès de capgirar-lo.

en Girbén ha dit...

Jordi: benvingut! I ja és que a l'apunt anterior em tragués de la màniga un beat de nom Donadeu...
Una ullada al teu Temari m'ha convençut de dues coses: que tens una veu pròpia i què compartim més d'una dèria. Encara que aquí no el vulgui visible, tinc el meu blocroll i, a partir d'ara, ja hi estàs inscrit.

en Girbén ha dit...

Lluís, és lliçó apresa durant les llagues sessions al taller. Vinculada a la feina, indestriable d'ella, apareix una continua reflexió sobre el mitjà, quelcom proper a la necessària fixació d'una poètica. Després de quasi 500 apunts aquest discurs particular comença a tenir un cert gruix, el suficient com per a admetre ser exposat.
I no són certeses, són només aproximacions. Són salts damunt del buit on l'únic que importa és una bona recepció, una bona acollida.

Lluís Bosch ha dit...

Algun dia (millor sense virtualitat) hem de parlar d'aquest tema. Salut!