Dificultats a l'Estret

M'imagino l'escena d'aquests darrers dies als despatxos de l'HUGO BOSS. Sona el telèfon i ja en tenim a un altre amb la mateixa conyeta: Ei, patró! Acabarà mai de creuar l'Estret, el BOSS?

I és que el pobrissó vaixell que ells patrocinen, a hores d'ara, encara no ha creuat Gibraltar, mentre el resta de la flota de velers ja llisca a bon ritme Atlàntic enllà (algun ja fa tres dies), i els primers, el Virbac, ja deuen veure Madeira a sotavent. El pitjor de tot és que aquestes dificultats -per no dir-ne fracàs-passen davant dels ulls del món sencer... Bé, dels de tots aquells que seguim la Word Race Tracker, la retransmissió de la volta al món via internet. I no som ni un ni dos: només el joc en xarxa, que permet la participació virtual en la cursa (i en el que no participo), té uns 23.000 inscrits que maten les hores bregant amb vents i corrents de ficció.


La gràcia de la cosa és que la representació del món que s'ens ofereix, tant els rumbs i les derrotes com les dades de les condicions oceàniques, és fidel al model i ens arriba en temps real. Això permet, un cop interioritzats els codis meteorològics, una intensa percepció nàutica:
vents de força 2-3 del tercer quadrant, nau escorada per la forta cenyida, rumb WSW a uns dignes 11 nusos... Tot un impossible per a la nau amb la que participo...


Després de 70 anys he tornat a botar el meu estimat Mayflower. Un vaixell anacrònic i gens competitiu, ho reconec; però, tanmateix, el vaixell de la meva vida: ja l'aprenia des del bressol i després va ser el suport de totes les meves fantasies lectores. No, no em veia amb cor de passejar pel món a bord d'un anunci ambulant... No correré com d'altres però em lliuraré de l'estrès, m'ho passaré millor...
Ens ho podrem passar millor, perquè a bord hi ha lloc per a tots els que us hi vulgueu enrolar!

Ofereixo als passatgers unes, tot i modestes, còmodes cabines sota-coberta, un ampli menjador i un confortable saló, una assortida biblioteca, gandules sota la toldilla, una petita piscina... I, res de les menges liofilitzades dels espartans corredors! Des d'un corral a coberta amb pollastres, gallines i conills, a una bodega on no hi falta de res -bons roms antillans inclosos-; també hi duc, amarrat a la messana, un literari barril ple de pomes... I no serem puritans com els primers passatgers del Mayflower, serem de la festa. Ens despreocuparem de la cursa i farem les escales que ens plaguin. Ah, sí! Que ningú passi ànsia pel mareig! Uns estabilitzadors automàtics de la darrera generació, ocults a les sentines, anul·len tota mena de molest balanceig.

Qui s'apunta a l'aventura? Algú gosa navegar? El rol queda obert.

6 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Bé, perfecte. He agafat quatre peces de roba, una mica de tabac, un xic de licor i la gorra més marinera que he trobat. I un recull de contes del Melville, algun dels quals transcorre al mar.

en Girbén ha dit...

Lluís, només caldrà que et preocupis de la roba i d'alguna lectura més especial. De tabacs i d'altres herbetes, de vins i licors, i de lectures marineres n'anem ben proveïts.
A ningú li farem mobing com al pobre Billy Budd.

Galderich ha dit...

Jo m'hi apunto i malgrat els estabilitzadors automàtics de darrera generació també em porto les biodramines...
La resta ho deixo a les teves mans.

PD. Per cert, cal que sigui el Mayflower? Són mítics, però em cauen molt malament els seus tripulants amb el seu fanatisme...

en Girbén ha dit...

Galderich, compto amb vosaltres. Ja veuràs com el mareig no serà cap pega.

I, apart de què, per anar bé, els noms de les naus no es canvien, no confonguessis ara passatge per tripulació: els puritans només van ser-ne passatgers. Ja t'asseguro que li hem fotut un bon "baldeo", amb zotal i tot!

Aris ha dit...

esperat que em pasi el costipat i pujaré a alguna de les escales que fareu...puc portar la tabla? potser amb una corda i si no hi ha taurons...

en Girbén ha dit...

Aris, no et preocupis. Com que sembla que ningú se'n refia dels meus estabilitzadors, m'estic rumiant si val la pena salpar.