Dius els Sots?...!


- Ei, Jordi! Coneixes la part del Figaró-Montmany? M'he trobat traduint
Els Sots Feréstecs i...
- Diantre, Roger, ja és..., perquè em trobes rellegint
Solitud... Dius els Sots? Se t'ha girat feina!

Divendres, a l'hora convinguda, m'apareix a Mundet; amb la camisa per fora i el segell de no sé quin local estampat al front...
- No te m'adormiràs?
- Mentre em durin els efectes de la nit ja t'asseguro que no!
Cal una joventut i un entrenament que ja no tinc per a saltar-se les nits tan feliçment; i voler escurar sencer el plat del temps...

Per l'autovia de l'Ametlla li dic que desestimo pujar a Puiggraciós. Difícil un contrast més gran entre el solell i el bac d'una muntanya; entre urbanitzacions pijas i la màxima desolació... Seguim fins a Montmany.
Pocs dels nostres escenaris literaris són tan visibles: camí de Vic els Sots resulten inevitables. De prop, l'Ullà de la novel·la és un cau de pòtols com no n'hi ha, i el Sant Miquel de l'agònic mossèn Llatzer una desferra, un derelicte molt pitjor que el que explica el Caselles.


Indret i edifici s'ajusten prou bé a la idea que en tenia el Roger: Per a mu és una rondaia de zumbis avant la lettre... Nu, nu, tuts condemnadots a vida mortu... Ho pronuncia parodiant a l'Aleix, trufant-ho d'us. - La figo vus fai a tuts!


Ens deslliurem de l'aclaparadora experiència eclesial esmorzant en un planell assolellat. Discutim de la dificultat primera, la del mateix títol (jo insinuo un Las Hoyas oscuras), i de la llengua local i massissa... Em fixo en el castellà rural i taciturn del Delibes, diu ell.
I aquell aplec d'epítets que es guanya la Rodasoques? Obro un dels meus Sots (el Pleniluni del 80, el Selecta del 47 ja no surt de casa): la bagassa, la barjaula, la mala fembra... la carn...
Després m'explica que ha il·lustrat la portada de la nova edició del Perucho: ... El de Cavalleries; les Històries són cosa de l'editorial... També me n'explica algunes del Pau Riba, al que ha acompanyat manta vegades amb els Mil Simonis... Les oblitero.


Després seguim el corriol que s'endinsa al sot veí, el Sot del Bac; part forta de la meva història feréstega i absoluta novetat pel Roger. Una peripatètica passejada per l'obaga amarada i acabem al Salt que vigilen les dolomítiques agulles. Està commogut i no és gens estrany. Allargassar una nit fins acabar al fons d'una tan bella afrau no és feta comuna.


Així és com he pogut afegir-ne una més a la meva llarga i feliç experiència dels Sots.

18 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Aquest és un text per a llegir més d'un cop i atentament, i anar-li trobant coses. I potser sí que allò era un conte de zombis avant la lettre, és una bona manera de pensar.

en Girbén ha dit...

Fa uns anys, Lluís, abans de la cosa dels blocs, vaig imaginar un llibre d'excursions peripatètiques -saps prou bé de què parlo-; i enguany estic decidit a no desestimar cap oportunitat que se'm presenti, fins i tot a provocar-les.
Si com Montaigne: "el meu esperit no funciona si no moc les cames.", em disposo a moure-les en companyia.

Lluís Bosch ha dit...

Potser ens trobarem doncs. Bé que hauré d'aprofitar la condició d'aturat que la fortuna em brinda.

en Girbén ha dit...

Lluís, m'encanta imaginar un lloc per a cadascú. Els Avencs de la Febró farien molt per tu.

matilde urbach ha dit...

E per a mu? Quin lloc?

en Girbén ha dit...

Per a vus, un lloc frondós, assolellat, riberenc i comarcal... Una bona remullada de peus per les llossades del Fornés la reviscolaria tota.

matilde urbach ha dit...

Quan a la coberta de la nova edició de les històries, com que resulta que estan incloses com a lectura obligatòria de no sé quin curs, doncs, res, que l'editorial es cobreix de glòria posant-hi un vampiret, que ara tenen molta requesta entre els adolescents.
Per cert, avui he descobert que blogger posa a la meva disposició una pestanyeta que diu "estadístiques". Remenant-hi, acabo de trobar un "orígen de trànsit" la mar de curiós: algú ha arribat a casa teclejant a Google: resum del capítol i.naturalista de les histories naturals joan.
Que no li passi res, al pobre teclejador, si gosa fer l'exàmen amb la nostra peruchiada!

en Girbén ha dit...

Saps prou, MU, la d'estrats que arriba a tenir un llibre; els bons, més que fulls no pas tenen.
Quan arribi el bo -ben arremangats-, podem enraonar-ho tot caminant pel mig de la llera.

Lluís Bosch ha dit...

Donaria un dit (del peu drt, si pot ser) per conèixer les emocions que se li han despertat al qui buscava el resum del Perucho. Que Déu m'escolti, es compadeixi de mi i em respongui. Es veu que aquesta temporada a l'atur m'està tornant creient.
I per cert: d'això de la Febró, parlem-ne.

en Girbén ha dit...

Lluís, la lectura respon al procedir d'una perla: oculta en principi i acumulant regruixos de sentit. Qui sap si aquell incipient que et buscava acabarà fent el ple.
I coneixeràs els Avencs, el catau major de les serralades tarragonines.

Clidice ha dit...

Sots ferèstecs i Solitud, un viatge esplèndit amb algú com vos mestre. Envejo el teu acompanyant com no t'imagines :)

en Girbén ha dit...

Clidi, els muntanyencs tenim un punt modernista, encara. I ja has vist que he muntat una agència d'excursions peripatètiques... Ara em poso a rumiar quin lloc et faria feliç.

Galderich ha dit...

Girbén,
M'agrada això de l'Agència d'excursions peripatètiques. Es poden fer comandes?
Per cert, si s'ha ambientar els Sots Feréstecs, has triat el lloc i l'arquitectura adequats.

en Girbén ha dit...

Oi tant, Galderich! Ja he deixat dit que un dels ferms propòsits d'enguany era buscar aquesta mena d'encontres de coneixement.
Els Sots no els he triat jo sinó en Caselles. L'opressiva contrada que hi descriu existeix amb pèls i senyals i conservant els mateixos noms de lloc. L'església és aquesta església!

TR ha dit...

La ROCA PLANA va ser el meu primer contacte SOL amb una via...tres marrecs de 11 anys, quatre tascons qutre mosquetons i LA DIAGONAL per davant...quina bogeria..però hi arribava el tren!!!

En quant a CONTRADES curioses...una bona caminada-bicicletada i fins i tot cotxada entre CEntlle i St Quirze Safaja segur que aporta coneixement de torrenteres i boscots que no tenia ni idea de que existíssin tant aprop de casa...

Salut!

Pd: ei que tenim pendent la aresta N-NW del Montcadaghiri ( els anglesos que en van fer la primera el van batejar com a cota C-58, en realitat el nom local és "La mare dels turons que mira l'Urb"

en Girbén ha dit...

Uri, fins tinc fotos de ma mare superant el Tap de Xampany i del pare a la Roca Plana...
Ara fa cosa veure el Sot tan buit i invocar als que s'afanyaven a la Via Laietana o a la Grau de la Germana...
Aquí es tractava de trepitjar els paisatges d'una novel·la terrible i magnífica.

I del tot d'acord: t'escric per quedar i fer front al temut Montcadaghiri.

TRanki ha dit...

NA Victor català i cia també van ser a la meva capçalera adolescent en certa època ( hi havia molts vicis i miseries encoberts en aquelles novel.les...)...

Els sots, les punyalades i la riera major de Sau...dónen per molt, més en aquells temps...!

Són terres aspres, sens dubte...

TRanki ha dit...

uala!

el traductor CATAlà-CASTELLà em retorna:

"BACHES INDÓMITOS"

brutal...