El Beat de Letraset

Quan després d'una reducció de plantilla el Jesús Donadeu es va trobar al carrer va dir el mateix que sempre havia dit durant els seus cinquanta-sis anys: "Que així sia..., alabat sia Déu!" I, excepcionalment, va afegir: "Ara tindré temps per a les meves coses."
Tampoc és que "les seves coses" fossin res de l'altre món; tot i que l'única afició que es permetia fos d'un altre món. Campió entre els apocats, el Jesús havia viscut tota la vida amb la seva mare, i quan, feia cinc anys, ella va faltar, va posar la seva mañanita a la butaca de la saleta i va continuar mantenint-hi conversa sobre els mateixos temes de sempre: "Sí, mare, ja sé que llegir tant la Bíblia no fa catòlic, que a nosaltres ens la llegeixen, però... què voleu?... és que la trobo tant bonica... No crec que això em converteixi en protestant." Després d'una vida dedicada a la relectura contínua de les Escriptures, el Jesús havia aconseguit saber-se-les de memòria. "És el mínim, el mínim que es mereixen."

Camí de casa, just despatxat, el Jesús es va aturar d'avant d'una botiga de belles arts i dibuix tècnic que a l'aparador anunciava:
liquidació total per tancament del negoci. Desvagat, va entrar-hi a tafanejar. Aviat es va fixar en un alt bloc de calaixets que per la seva disposició arraconada indicava un gran desús. Imaginant les grans possibilitats d'endreça que oferia va preguntar-li a l'amo què en demanava per aquella calaixera. No li puc deixar barata perquè està plena; i voldria vendre tot el lot sencer. Com veieu -i l'home va començar a obrir calaixos- està plena de Letrasets, pràcticament tot un catàleg sencer. Va ser la major de les meves badades... En aquell temps els de la Letraset tenien la paella pel mànec i, si volies tenir el seu producte, t'obligaven a comprar tot el lot. Qui s'havia d'imaginar que al cap de quatre dies el disseny es faria tot per ordinador i la tipografia transferible quedaria del tot obsoleta... D'aquest estoc de milers de fulles en dec haver venut unes desenes i de la darrera venda en deu fer anys...

En sentir això, al Jesús, en un moment d'il·luminació inèdit pel seu tarannà, li va arribar una idea, un pla diví, que va signar tot dient: "Me la quedo. El lot sencer." I, amb una carretilla que li van deixar a la botiga, al cap de vint minuts ja tenia la calaixera dels Letrasets a la saleta de casa. I al cap d'una hora i d'un altre viatge, li feia companyia una gran taula de dibuix, amb el seu flexo i el corresponent tamboret.

Enfebrat com no ho havia estat mai a la vida, va baixar fins el centre i sense perdre temps va entrar a Can Bachs del carrer Tallers. "Vull un paper sofert, de gran qualitat i amb un acabat com antic." Després de remirar els catàlegs es va decidir per una cartolina de 100x70, una
pell d'elefant crema clar amb lleus aigües, de 125 gr/m2. - Quants fulls en voldrà? - En voldria mil. - Dues raimes! Caram, això és molt de paper... Si vol, demà li podem entregar on ens digui.

Així, l'endemà al migdia, el Jesús Donadeu va començar la feina de la seva vida, un treball que el tindria durant anys clavat davant la taula de dibuix. Voluntariament -i a major glòria de Déu-, es va convertir en monjo copista i, lletra a lletra, va afanyar-se a reescriure la seva Bíblia de Letraset.

- Si en tota la creació s'hi veu la mà de Déu faré bé que això es noti.
Aviat el seu major afany, apart de l'absoluta correcció i netedat, va ser el de conjuminar el sentit del text amb el disseny de les tipografies; sentint-se especialment satisfet quan trobava aquella que emfatitzava cadascun dels paràgrafs.

- Al capdavall les diferents lletres són com els animals que Noè va salvar.
Qui sóc jo per a jutjar-les? Si existeixen, si algú les va dibuixar, és perquè Deu va voler que així fos.


Va considerar inspiració divina l'ús de la tipografia Television per a versar les paraules del profeta...,

... la sensualitat de les Via face ideal pel Llibre d'Ester...

... i, què millor que la Rope per a al·ludir a l'empresonament de Nostro Senyor?

Naturalment no totes eren tipografies tan "expressives", també va omplir llargs trams amb sòlids tipus antics i moderns.

Però, així que podia -i li trobava un sentit-, aprofitava per a transferir al text la gràcia de les lletres fantasioses que tenia a la seva disposició.

Per la inefable ingenuïtat del seu afany desmesurat, tot i el tracte constant que mantenia amb la tipografia mai es va preocupar d'aprofundir en aquest art; ni de saber els processos generatrius d'aquella quantitat d'alfabets distints, ni de conèixer els noms dels grans creadors d'abans i d'ara. Els noms de Claude Garamond o de Hermann Zapf mai li van dir res, fossin quins fossin els seus mèrits.

Després de quatre anys de feliç reclusió, transferint lletra a lletra la paraula de Déu,
quan va arribar a l'Apocalipsi no ho va tenir fàcil. La calaixera seguia plena de fulls de Letraset però la majoria estaven mig buits i plens de mancances, plens de forats que li impossibilitaven qualsevol continuïtat gràfica. I el Jesús, tenaç en el seu empeny, va fer de la carestia virtut.

Així serà el final dels temps -es digué-, un caòtic apilament de tot el bo i el dolent que hagi succeït.

22 comentaris:

en Girbén ha dit...

Si no m'he descomptat,en l'edició d'aquest apunt he fet servir 77 tipografies diferents, establint, així, un nou rècord a la piscina blocaire.

M'he estalviat l'ús de l'odiada Comic sans; però tanmateix, queda clar que no és, ni de lluny, la més lletja de totes les lletres possibles.

Allau ha dit...

Girbén, molt bo el relat i sorprenent que vingui de tu. Tens raó que al costat d’alguns horrors de la Letraset la Comic Sans pot semblar una benedicció.

en Girbén ha dit...

Allau, la gènesi de l'apunt va ser la tongada d'apunts antiComicsans empeltada amb el fictici Fede Robles (friso per veure si l'apaivagat Jesús tindrà similar fortuna). Llavors vaig rescatar els meus vells catàlegs de Letraset i Mecanorma i vaig començar a covar aquest relat tipogràfic; menys sorprenent del que pugui semblar si recordo haver estudiat disseny gràfic.
El lament per la calaixera plena d'obsolets letrasets és una cantarella de l'amo de les "belles arts" del barri.

Clidice ha dit...

Em guardo l'apunt en un calaixet, malauradament no pas d'arxiu de Letraset :) Hores m'hi passaria provant-ne l'una, i l'altra, i l'altra :) I gràcies per l'oblit intencionat de la Còmic.

en Girbén ha dit...

Clidi, la tipografia segueix el sistema taxonòmic del gran Linné; nom -en majúscules- i cognom. Fins i tot pots endevinar-hi una filogènesi: l'espantosa Fingers d'"El principi era el verb" és, exactament, una Comic sans tunejada.

en Girbén ha dit...

Una consideració que necessito afegir per a desfer possibles malentesos: el meu coneixement bíblic fot pena (no és com el del Jesús). Vaig entrar a una de les bíblies accessibles a la xarxa i al cap d'un quart ja tenia els versicles que necessitava transferir. Així va anar la cosa!

Lluís Bosch ha dit...

Fa pocs dies en Galderich parlava de la possibilitat (improbable) que algun dia, algú escrigui la història dels blogs en català. Amb apunts com aquest, crec que és evident quin blog hauria de sortir a l'antologia. Això és indicar una possible via per a dignificar-nos i reivindicar-nos com un espai de creació.

en Girbén ha dit...

Comprensiu Lluís, no saps com aprecio l'alt lloc que tan benèvolament m'atorgues. No crec que amb els blocs forgem un nou llenguatge, només sé que ens permeten bogeries que cap editor assenyat es permetria en la vida. No vull ni imaginar el cost de la festassa gràfica que avui he volgut celebrar.

Galderich ha dit...

14 Llavors un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué:
--Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. 16 I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

(Mc 14)

Bloger urgentment (i sobretot després d'aquest apunt) ha de permetre poder fer els comentaris amb la tipografia que hom vulgui. En aquest cas, li escau la Comic Sans.

en Girbén ha dit...

Galderich, el sistema dels versicles és la mar de pràctic.
Quan d'aquí poc temps baixi la persiana, apart d'enyorar-me, pensaré a fons en les possibilitats del blogger.

maite mas ha dit...

Girbén,

Jo també encara tinc alguns fulls de Letraset amb les tipografies més impossibles. Després d'escriure la Bíblia amb diferents tipografies de Letraset, pots continuar amb l'Odissea, o amb el Mahabaratah... amb lletres de pal sec o amb sèrif, indistintament.

en Girbén ha dit...

Maite, el Mahabharata que és primet... Només la versió filmada són uns 30 DVDs (se la pot trobar a Casa Àsia). Sé de qui ha tingut la paciència de veure-la tota, amb doblatge sudamericà!!!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Els meus coneixementsa bíblics són pitjors que els teus, em temo. I és malauradament una ssignatura pendent, perquè vivim immersos en 2011 anys plens de referències bíbliques...

Quin festival tipogràfic! Reconec que tiro al classisisme, no perquè trïi serif per davant no serif (en realitat depèn), sinó perquè de vegades sento debilitat per la garamond o la Didot i també per l'akzidenz Grotesk...

Aris ha dit...

M'en recordo de quan vaig fer disseny gràfic, les catàlegs de letrasset i mecanorma...que fort...
si la biblia s'hagues fet així, molt bon relat!

en Girbén ha dit...

Eulàlia, com pots imaginar, aquí la Bíblia és només una excusa.
Veure un cuny original del Garamond és tota una experiència, joieria fina! Si en tingués un me'n faria un penjoll que no me'l trauria ni per dormir.
I l'akzidenz Grotesk és la mare dels més elegants tipus moderns com l'helvetica i l'univers, és lògic que et tiri.

en Girbén ha dit...

Aris, ja t'imagino amb el Best-Test, enganxat tipus fotocopiats de catàlegs, composant titulars i logotips lletra a lletra.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No pas per desmerèixer l'esperit i la lletra -mai més ben dit- de tot l'article, Girbén, però la consistència atemporal de la dita, amb regust de permanent dicció nostrada, em plau abastament: Nostro Senyor.
I no està en Lletraset.

LEBLANSKY ha dit...

Girbén, el Letraset mereixia un homenatge com el que tu li has fet en aquest post. És un símbol més del canvi constant. Paper carbó, Polaroid, Letraset... objectes que han esdevingut inútils, ai.

en Girbén ha dit...

Xiru, ja veus que, dins la conya, he procurat ser respectuós. I com s'ha de dir sinó Nostro Senyor?

en Girbén ha dit...

Leb, del paper carbó encara en faig ús; la polaroid s'ha salvat perquè entusiastes com el meu cunyat van muntar una campanya universal en defensa del sistema; i del Letraset n'acabo de parlar llargament amb experts usuaris. Avui hi havia concert i tocava el Josema, extraordinari amb la seva elèctrica misteriosa i l'home que reconeix més tipografies de tots els que conec.

TRanki ha dit...

Bonissim..bonissim!!!!

De vegades els "cuentos" són relats bons de grans fets...però els millors són aquells que de anècdotes impossibles arrenquen la mirada al distret i et mantenen atrapat llegint...

Amb aquest m'ha passat, casum dena!

en Girbén ha dit...

TRanKi, el Jesús Donadeu és un heroic antiheroi; i jo content de què l'aprecieu.