L'Alba de l'11


Ep 2011!

Si ja hi ha llum...
I tinc el cap com un timbal.
Au, amunt! Res de fer el ronso... Avui no.
A les cerimònies i ritus se'ls en fot si estàs decandit.
Perdre'm la primera alba de l'any, fallar a la tradició?
Una calipàndria de nassos mai serà una excusa plausible.
Com sigui t'has de llevar i sortir al ras, conèixer el nou dia,
saludar-lo, demanar-li als cels clemència per les errades i
gran ventura pels temps a venir..., la ventura, de la bona,
per a tots i per mi . Que no falti de res, de res del que val.
I no dius d'impossibles, només d'una mica d'acord...
A les fosques fins la cuina. A la nevera hi fa fred.
Pensa: apart de l'aire, comença amb aigua.
I... després? Aquí veig la magrana.
Començaré l'any amb un suc,
un suc d'un roig lleu,
dolç.



Després, a diferència d'altres primeres albes, no he sortit al carrer per buscar un cim proper;
m'he arrossegat -estossegant- escales amunt... 1, 2, 3, àtic i terrat... i encara més amunt:
amb un pas de risc a frec de l'abisme artificial del celobert fins el sostre de la casilla dels motors de l'ascensor, d'aquest ascensor que paguem i mai fem servir.

No fa el fred del 2010, quan vaig poder dibuixar la xifra al gebre de la talaia del Maltall.
Tampoc el cel és el mateix, no és aquell ras imponent... fins al Pirineu argentat.
Avui tot són lleganyes, estrats de celatges i glopades de boira escolant-se pel trau de Montcada.
I jo estic com el dia. M'he descuidat el trespeus, i les ulleres també.


Enfoco com puc el Turó de la Rovira. El 2009 el vaig encetar al seu cim, a les canoneres.
Tampoc va ser una alba neta.
Més que aquesta -es veia el Montseny-, però també lliscaven les boires per l'estret de Montcada...

Si el 2008 va començar ben aclarit.., tot indica una seqüència:
a un any net en segueix un de tapat, i a un de tapat un de net...

Serà ciència de pa-sucat i tanmateix puc demostrar-ho, en tinc proves.


Hi ha un trau de vores rogenques als cels de llevant.
Per allà farà via el pare sol i d'aquí una estona ens arribarà una de les seves ullades; una ullada de fotons.
La vida dels fotons és de les coses més meravelloses de tot l'univers;
si és que no són l'univers mateix en la nostra precària percepció.

Els més allunyats que podem percebre a ull nu deuen ser els de la galàxia d'Andròmeda:
dos milions d'anys i mig de camí fins aquí.

Els fotons de llum solar triguen vuit minuts de viatge a arribar-nos,
però tenen ja dos milions d'anys d'edat.

Nascuts al cor del sol i sotmesos a una inimaginable gravetat,
triguen aquesta eternitat a poder recórrer el radi solar fins atènyer la seva ardent superfície.

Llavors sí, vuit minuts a tota hòstia, fins esclafar-se en la sina esquerra de la noia que pren el sol al terrat,
o fins topar amb el gnòmon d'un rellotge de sol vell de centúries.



Els fotons enrogeixen el cel de la ciutat i en recullo un deix amb la màquina.
Dos milions d'anys i vuit minuts és temps suficient per haver assolit la saviesa que mostren...
Ells il·luminen de grat el nostre món.

19 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

Bon any 2011 i cuida aquest refredat

Lluís Bosch ha dit...

Una imatge impressionant sobre la nostra mesura en l'univers. Sentir-nos petits el dia 1 de l'1 de l'11.

Puigmalet ha dit...

Crec que hi ha físics quàntics que afirmen que els fotons són l'ànima. Bon any i bona hora, foraviat!

maite mas ha dit...

Girbén,
Unes fotos molt conciliadores amb el nou any... que et sigui tan excels com aquesta albada.

en Girbén ha dit...

Bon any, Ferran, i quina feina se us ha girat! Això és començar amb il·lusions renovades... No diré que amb bon peu, perquè no sembla que a la vostra Àrea secreta els peus siguin massa bons ;)
Seny, i cuida-la, que fa goig de debò.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Quin luxe donar el bon dia als fotons amb aquesta humilitati senzilesa. Malgrat el constipat, un bon inici de 2011.
Aa veure si la matinada de l'1 de gener de 2012 es segeuix confirmant la teoria dels anys alterns núvols, ce serè.

en Girbén ha dit...

Sí, Lluís, d'aquí tota la xerrameca sobre els fotons, refotudament petits però lluminosos.
Que l'onze no sigui un any enze!

en Girbén ha dit...

Gazo, no sé si són l'ànima; ben possiblement si, de tots els savis, els quàntics són els que més aprecio.
Només sé que els fotons foten molt de goig i que són la cosa més remenuda de totes les que m'estimo de tot cor.
Que l'11 no sigui un enze!

en Girbén ha dit...

Maite, aquest és el sentit d'aquest ritus anual. Està bé demanar-li als anys nous que siguin propicis, però em va semblar que, si dedicava una estona a veure'ls néixer, ells entendrien el meu petit sacrifici.

Encara que aquest no sigui el fi, afegiré que són les pitjors fotos dels darrers anys.
I que l'excelsitud també et faci costat!

en Girbén ha dit...

El constipat passarà, Eulàlia, com l'alba. I un cop descobert un sentit a la sèrie alternant ja no podré deixar de fixar-m'hi. Ja saps: després d'un de tapat, un de serè.

Allau ha dit...

A mi m'agrada la magrana en forma de text i el text en forma de magrana que són potser dos discos solars a l'alba.

Refredat, però has començat a foraviar-te amb molt bon peu.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Estic amb l'allau. M'he quedat enganxada una estona a la magrana i el text inicial abans de seguir la resta del text...

en Girbén ha dit...

Files prim, Allau, la magrana és un fruit diürn, de migjorn, que demana bones solellades per madurar.
El seu suc, pres ara a l'hivern, és la memòria de moltes hores de sol.
(Suc d'un brik de la marca de "El Corte", l'única que el comercialitza -que jo sàpiga.)
Si no falla res, enguany em perdré encara molt més. Sense por vers qui sap quins confins!

en Girbén ha dit...

Eulàlia, amb la magrana de lletres he pretès fixar un despertar. No són, els blocs, diaris sense pany?

Galderich ha dit...

Magrana... el millor per celebrar aquests celatges anuals!

en Girbén ha dit...

Galderic, ja veus com he passat de les Mans al 5 a 0 de la Mà-grana mecànica.

lolita lagarto ha dit...

Bon any Mag-rana!
que l'onze no sigui un enze i puguem gaudir de belles albades..!

en Girbén ha dit...

loli, entomo el teu fort envit com sé i puc. T'asseguro que m'escarrassaré tant com pugui per lliurar-vos notícies fresques dels confins que transiti.

Clidice ha dit...

Cada dia 1 cal pujar al mas Moneder i comprovar si la muntanya, el riu, el pla de les bruixes i el cul de la portadora segueixen al seu lloc. Alguns anys la boira ens pren la muntanya, d'altres el sol ens fa creure en bons auguris. Aquest any ha estat de boirina i massa bo. No sé pas com prendre-m'ho. Que et milloris del constipat. :)