Paradisos cap al tard


Paradisos cap al tard
(aglomerat sobre motllo, acrílics i epoxi tenyit) 120 cms. - abril 2003

Recordo les cassolades del 2003...
Tota aquella gatzara nocturna que permetia comprovar el tarannà ocult del veïnat:
Qui ho havia de dir que els d'aquell àtic fossin tan antibel·licistes!
És en aquest context que vaig fer aquesta complexa pintura.

Primer va caldre anar a la quinta forca, fins a unes ruïnes perdudes i fer-hi estada.
Això per aconseguir el motllo d'una gran bota vella de centúries;
una bota que no tenia els cèrcols de ferro sinó de freixe!
Al motllo, entre les dues clivelles que serien el Tigris i l'Eufrates,
va quedar-hi el gravat d'un plànol de la Babilònia assíria i un text cuneïforme.
Després va venir la llarga feina al taller:
potser va trigar un mes a eixugar-se del tot aquella pasta de cola i serradures.
Vaig afegir els relleus superiors, insinuar els paradisos
(en origen, un paradís era un terreny de caça reial situat en un illot fluvial),
i, finalment, simular els preciosos maons esmaltats mesopotàmics.
(En la seva cosmologia la terra queda envoltada pel gran riu amarg, el mar.)

El text cuneïforme era la maledicció que clou un cilindre d'Assurbanipal:

Al malvat que intenti destruir el document
que porta el meu nom, o gosi canviar-lo de lloc,
que Ninmah l'acusi davant de Bel Sarrateia,
perquè anihili llur nom i llur llavor a tots els països.


Això, al 2003, venia molt al cas de l'espoli del llegat arqueològic que estava succeint.
I, abans, ara i sempre, valdrà per a tots els destructors o lladres de la memòria històrica.

4 comentaris:

jordi vendrell ha dit...

Aplaudeixo aquest apunt! Encara que soc de Ciències (tota la meva vida em sabrà greu no haver fet Lletres) soc especialment sensible a la Historia i Cultura d’aquests països que van ser bressol, però tan maltractats per miserables guerres.
Malauradament no aprenem res i continuem espoliant i manllevant la memòria dels pobles. Que la maledicció es faci palesa!!
“Paradisos cap al tard” em sembla una obra d’encontre especialment sensible.
Salut.

Clidice ha dit...

un simbolisme fantàstic, i les espigues?

en Girbén ha dit...

Jordi, suposo que pots imaginar la longitud de l'afany d'aquesta obra: potser un mes i mig... I tot per a res!
La vaig fer arribar a un premi de pintura -encara era un crèdul imbècil!-, i tot aquest anar i venir em va costar més quartos que la mateixa obra.
¿He dit que era un imbècil i que desconeixia encara l'oculta convergència entre el capital i l'art?

Galderich ha dit...

Girbén,
M'agrada la idea però la realització final no l'acabo de trobar rodona (i perdona l'acudit).
Hi ha alguna cosa que li treu la força simbòlica que té. Potser fins i tot la seva rodonesa...
Però el que importa sempre i per sobre de tot és l'experimentació.
Gràcies per mostrar-nos les teves obres i despullar-te amb elles.

I per cert, també em va sobtar la cassolada i qui hi participava... a vegades no ho hagués dit mai!