Salvar un refugi

Més que cap temple, els ports i els refugis de muntanya són construccions sacres; dignes del màxim respecte. Fora hi ha un món inhabitual, quasi abstracte, imperatiu i fàcilment cruel, però hi ha el port, el refugi; espais d'acollida segura. No cal que ho sancioni cap llei: la treva és el més digne dels drets.


Un refugi és un lloc convenient per a pensar en tot això... No ha sigut debades que la història en la que estic treballant m'hagi portat al refugi lliure de Broate. La vida al ras exigeix refugis oberts i, després de més d'un segle d'esforç col.lectiu, en tenim una bona xarxa. Els refugis, per les raons que he establert al principi, no es tanquen. S'amplien, es modernitzen, se'ls restaura, però no es tanquen. Tanmateix, ara m'ha arribat una mala notícia. Dos circs més enllà d'aquest de Broate, dins del mateix Parc de l'Alt Pirineu, el Refugi de Certescan porta anys fent un alt servei als muntanyencs al costat de l'estany més gran de la serralada. I ara, per uns foscos interessos, el volen tancar.

Ho explica millor el Jan -el guarda de Certescan des del 1983-, a la seva crida:


Després de 28 anys com a guarda del refugi de Certascan, la FEEC vol que ho deixi únicament perquè així li demanen els propietaris de les muntanyes on està ubicat. No serveix de res el passat? Diploma de la Universitat de Toulouse com a guarda de refugi, creador del circuit de La Porta del Cel i per tant aportant més de 4000 pernoctacions anuals a la zona, autor de mapes i 2 guies de la zona, realització de 2 webs i 3 vídeos, una vintena d’articles, monitor d’esquí titulat, senyalització de camins, tècnic d’allaus, diferents cursos de informàtica i el més important la recepció, orientació, bon tracte als excursionistes i òptima conservació del refugi.

Per que amb els que vol pactar la FEEC són els mateixos que fa 10 anys van posar un cadenat a les muntanyes i diuen que el refugi és seu, impedint des de llavors el pas de la FEEC, excursionistes, Parc Natural, veïns, Ajuntament, la senyalització de GR, cobrant el doble pel taxi al muntanyenc que al turista, etc.

Amb aquesta actuació la FEEC perdrà l’única possibilitat que té de seguir a Certascan, el refugi passarà a mans privades i segurament ja no el podrem seguir utilitzant els muntanyencs.

Degut a aquesta problemàtica que se’ns bé a sobre als excursionistes, hem demanat una reunió l’Ajuntament de Lladorre i jo mateix amb el President de la FEEC i l’advocat per poder explicar la nostra visió del conflicte. Reunió que no entenem per què se’ns ha negat. Per què no volen parlar?

Es per això que realitzo aquest mail, perquè els excursionistes podeu expressar als vostres clubs i membres de Junta l’exigència que es convoqui aquesta reunió.

Si així us sembla envieu el correu electrònic amb el vostre nom i la frase “SALVEM CERTASCAN” a mailto:feec@feec.cat;salvem@certascan.com, i a les vostres amistats perquè es puguin adherir.

També us podeu adherir a http://www.facebook.com/pages/Salvem-Certascan/148513128535881


Dedicat al Jan i a tots els que no admetem que tanquin Certescan:

Cau la nit i algú passeja neguitós per Tavascan.


En un apunt al bloc del Jan, la Merche explica millor les circumstàncies d'aquesta crida urgent.


20 comentaris:

Clidice ha dit...

Òndia, quin disgust! no m'estranya, però, atenent l'especial psicologia del personal de "per 'llà dalt". I ho dic amb tot el meu sentiment, que el refugi de Certascan (i el de Broate, ai quants records) és al capdamunt de la meva vall preferida.

lluís ha dit...

Feia la travessa del Pirineu en solitari i vaig arribar a Certascan. Era jo sol a dormir aquella nit, però els guardes em van fer un sopar esplèndid, vam fer una interessant xerrada muntanyenca, i l'endemà em van fer l'esmorzar per mi sol a quarts de sis del matí. A l´hora de marxar em van regalar un paquet de galetes ...
Al següent refugi de la ruta em van negar el sopar i el dormir, però ells s´ho poden permetre clar, ells tenen un 3mil a la vora i els turistes que arriben amb cotxe a quinze minuts del refugi van més carregats (de diners).

Dues formes d'entendre el nostre món, deixarem que la segona s'imposi?
Gràcies Jordi!

Laia ha dit...

adherida per tots els medis possibles que has donat.
Fem pinya i tinguem la certesa que tot tindrà un bon final!
Gràcies per fer-ne difusió!

en Girbén ha dit...

Clidi, aquelles valls són el nostre major confí. Ni que sigui per a defensar la dignitat del nostres records cal fer força!

en Girbén ha dit...

Lluís -tu que em vas advertir d'aquest despropòsit- ara, amb el relat de la teva vivència, deixes clar què és un ver refugi i què és un vulgar negoci hostaler més.

en Girbén ha dit...

Laia: benvinguda!
Has escrit "certesa" i no puc deixar de trobar-li una forta proximitat amb CERTESCAN.
Necessitem l'opció d'una societat amorosa que la muntanya ens ha oferit.
Aquí hem de ser intransigents: no acceptarem cap pèrdua!!!

Puigmalet ha dit...

Aquesta crida ja s'està escampant, Girbén. M'ha fet pensar en una citació que vaig penjar fa temps al Diccitionari. Endavant les atxes!

Aris ha dit...

La crisi arriba als refugis, que fort. Si, tot el que no és lucratiu, s'acaba tancant. Si ho penseu fredament, per aquesta regla de tres, farien tancar tots els parcs publics. Crec que al final aquests refugis es tindran que constituir en associacions amb associats que facin donacions económiques per mantenir-los.

Brian ha dit...

M'has portat records vells temps. Jo era amb prou feines un excursionista accidental quan vaig pujar al llac de Certescan, cap allà l'any 73, per fer un pressupost per a la Fecsa. En aquell temps només hi havia una petita barraca d'obra que havien pujat a peces amb una mena de funicular muntacàrregues, doncs ni tan sols s'havia fet encara la pista que més endavant permetria arribar-hi des de Tavascan. Vam haver de pujar a peu. Sort que no ens van adjudicar l'obra, perquè no sé pas d'on hauria tret gent disposada a fer l'estesa d'aquell cable.

TRanki ha dit...

ës curiós com en el món s'¡imposa la bogeria de certa racionalitat contra la racionalitat de certa bogeria (romanticisme?)...i així ens va...

Propietaris de les muntanyes??

No puc més que somriure tristament...

en Girbén ha dit...

Puigmalet, el Casteret és un dels meus herois! Recordo haver encunyat la frase: "Només tinc un cap d'espelma però no sóc en Casteret", al·ludint a la seva cèlebre descoberta de Montespan. Endavant, doncs, les atxes... molt millor que les espelmes!

en Girbén ha dit...

El cas, Aris, és que la cosa ja funciona com dius: els refugis, o bé són propietat de clubs excursionistes, o bé de la federació que agrupa aquestes entitats. Si no estic mal informat, Certescan estava cedit a la FEEC.

en Girbén ha dit...

Brian, gràcies per haver esbossat aquest retall d'història. Jo recordo haver conegut aquest confí a principis dels setanta, quan les muntanyes estaven molt més buides i eren més altes.

en Girbén ha dit...

TRanki, ho has explicat perfectament.
Recordo Sant Marçal, haver dormit a la pallissa tot fent la travessa del Montseny... Ara el secular refugi és un hotelet (amb "encanto", diuen) de la cadena del Gaspar; amb impostats jacuzis al mig d'un parc natural.

Ferran Guerrero ha dit...

Adherits a la iniciativa.

"Nada muere todo se transforma".

Epoca de canvis, impossats a cop de talonari i lleis que surten de sota el braç, fetes a mida per dos o tres vividors.

Paciencia, que tot aixó fa temps que ha començat a petar.

en Girbén ha dit...

Ferran, ens hem de fer forts!
Va dir el Mas que ara regirien criteris de "sostenibilitat rendible"... és a aquesta mena de monstre anorreador al que ens hem d'enfrontar.

SergiC ha dit...

El model d'aquesta banda del Pirineu no funciona, convertint-se lentament en un parc temàtic d'ús dominical.
Crec que als parcs naturals els sobra la paraula (i el concepte) de parc.
Què coi és un parc?
I no cal dir que a les muntanyes els sobra el propietari, o potser tornem al feudalisme (si es que ha desaparescut dels Pallars i de l'Aran)?
Mirem a l'altre banda de la carena: cabanes lliures, obertes i cuidades a dojo, i vida local a les valls. Cert que també hi ha problemes, però el que passa aquí amb el segrest d'usos i accessos comença a ser caciquisme indiscret.

en Girbén ha dit...

Sergi, si més no la reflexió a fons no ens la traurà ningú. Cal recordar aquí un parell de qüestions (i no entraré en la gestió aragonesa amb aquell monstre que és Aramón). El pes del model andorrà, ja saps: liberalisme urbanístic, refugis dobles amb la meitat d'ús exclusiu per la breu temporada de caça... Imagino que aquest seria el somni de molts, de l'Aran, segur.
La tradició turística francesa, amb els seus sindicats locals d'iniciatives, és mil cops més forta i més antiga que la d'aquí. Només cal pensar que quan l'Herzog va tornar de l'Annapurna va ser ministre d'esports. Imagina't un fet semblant. També és un fet cert que allà, la integració dels "neorurals" (per entendre'ns) en les societats locals és força més real...
Suposo que se'ns podrà dir que pensar la muntanya de fora estant és una frivolitat. Jo només recordo el que em diuen els pastors i no en recordo a cap que tingui altre riquesa que el temps i l'ús de l'espai.

La lectora corrent ha dit...

Com a Brian, a mi també m'has dut records de vells temps, quan anàvem amb la mainada de vacances a Ribera de Cardós. Un estiu vam pujar al Certascan. Va ser una excursió molt bonica tot i que dalt de tot hi havia boira i no podíem veure tota l'extensió del llac. Per cert, recordo un estany més petit, abans d'arribar-hi, on vaig veure capgrossos negres. Una altra cosa que em va cridar l'atenció va ser que en alguns llocs hi havia deixalles d'excursionistes, entre d'altres coses, minibombones de butà franceses.

Ara amb les meves articulacions malmeses pel pas del temps, no sé si podria arribar-hi. Espero que hi hagi sort i el refugi no passi a ser privat. Com poden ser de ningú aquelles muntanyes? Haurien de ser patrimoni de la humanitat.

Clidice ha dit...

Acabo de llegir al butlletí de la FEEC que hi ha una plaça de guarda pel refugi de Certascan, aquí, ara em costa més d'entendre tot plegat. Algú m'ho pot explicar?

lectora el món és ben petit, tooooota la vida he estiuejat a Ribera de Cardós, i hivernejat, i setmanasantejat també :)