Sóc un gos

Sóc un gos feliç perquè sé que l'amo m'estima.
I sé que m'estima perquè cada tarda sortim a fer una bona passejada.
Com ahir, que vam enfilar-nos de nou al bosc del Guinardó.


I és que no és el mateix beure del perol de l'aigua de la cuina de casa
que fer-ho en els tolls del rierol de la Font del Cuento.
Un rierol fals, diu l'amo, que es van inventar entre el Forestier i el Rubió i Tudurí.


M'agrada passejar pel parc; sobretot a la tarda, quan a cada tres passes trobo un amic.
Mentre nosaltres ens ensumem l'amo diu:
Bona tarda! alt, als altres amos.
I jo veig que això és molt estrany que passi quan anem pels carrers.


Passejant pels corriols del bosc sempre trobes coses noves.
Avui: el primer espàrrec de l'any! I mireu si n'ha fet de bonança
que després hem trobat una flor de ginesta desclosa a mig gener.


Més tard, tot anant fora de camí, l'amo s'ha quedat embadalit amb una liana,
enfilada a una vella prunera, de la que penjaven uns fruits de bona mida.
N'ha collit unes mostres tot dient:
A casa mirarem qui coi és aquesta forastera.


I tant que ens ho hem mirat! Bé, jo mirava com ell s'ho mirava, amb lupa fins i tot.
S'ha estat estona i estona buscant entre les lianes i enfiladisses exòtiques
per acabar-me dient:
Noi, fins que no floreixi ho tenim malament...


I aquest matí, quan hem tornat a l'estudi, ens hem trobat amb un prodigi.
Durant la nit, aquella mena de pinya de dins del fruit ha esclatat, i semblava que nevés
pel munt d'angelets que s'enlairaven amb el més mínim moviment.

Les plantes poden estar-se quietes però deu-ni-do com es mouen.

23 comentaris:

Clidice ha dit...

vull que em tregui a passejar aquest gos! :)

en Girbén ha dit...

Bub bub! mentre remeno la cua a 100...
Clidi, si vols una tarda podríem fer la travessa dels tres turons. Et quedaries parada.

Galderich ha dit...

Quan quedem? No us preocupeu, no faré d'espelma que sóc discret... ;-)

Clidice ha dit...

No es pot imaginar millor companyia :) avui faig l'últim examen (filosofia, grrrrrrrr) després llibertat!!!! Bé, no, però la sensació mola! :D

en Girbén ha dit...

Galderich,: tu espelma? Beneït ciri pasqual, com a mínim. Farem la travessa (no tot ha de ser entaular-se) i serem peripatètics per les carenes dels turons.

en Girbén ha dit...

Clidi, sort i saber a l'examen!
Després ens passejarem en plena llibertat.

Lluís Bosch ha dit...

Aquest bosc del Guinardó per on passava tan sovint jo de petit és encara un lloc especial, ple de sorpreses vegetals i racons especials. Seguint amunt arribes al laberint d'Horta i el seu fabulós i decadent jardí botànic...

en Girbén ha dit...

ara me n'adono d'un fet curiós, Lluís.
A diferència de les fondalades de les fonts de la Cabra, de la Llet i de Fontanills, o del cimall del Castell Fortí (més llunyanes totes elles); el clos del Laberint, per bé que més proper i reconegut, no l'inclouria mai dins dels meus territoris.
Rareses de l'adscripció territorial que fabulem...

Puigmalet ha dit...

Les rutes foraviades són sempre interessants. M'apunto a fer d'espelma del Galderich perquè ell no faci d'espelma de ningú més.

Aris ha dit...

Es curiós que Barcelona tingui aquests boscos tan aprop i que de vegades la gent ni coneix..es una ruta maquisima

Anònim ha dit...

http://www.agroinformacion.com/noticias/5/citricos/19856/una-planta-invasora-quita-luz-agua-y-nutrientes-a-los-naranjos.aspx

Planta maligna! M'he fet un fart d'arrencar-la i cremar-ne els fruits pels meus verals. Es reprodueix exponencilment i ofega arbres i flora autòctona.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja és ben estrany ginesta florida en aquest temps!
D'aquestes llavors voladores nosaltres en dèiem angelets, tot i que no crec que fossin d'aquest fruit que, per cert, he tingut ocasió de veure relativament sovint per aquest cantó.
Prou sort de tenir-vos, amo i gos.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Això, Anònim, tens raó, és el miraguano!...no me'n recordava...

LEBLANSKY ha dit...

Ei, Girbén, jo també vull que em prestis al gos perquè em tregui a passejar! I per cert, les fotos les ha fet ell? Per que són una passada de boniques, retocs inclosos!

en Girbén ha dit...

Puigmalet, faré una convocatòria en ferm i fundarem el C.E.B. (club excursionista blocaire).

en Girbén ha dit...

Aris, com diu el gos a l'apunt, aquests boscos ens milloren. Un signe clar és que els estranys ens saludem tan bon punt hi entrem.

en Girbén ha dit...

Anònim, desconec com has arribat fins aquí però et dono mil gràcies per la teva informació. A partir d'ara ja tindré a l'Araujia sericifera per una invasora malèfica.
Aquí hi ha tot un tema: se'n parla molt de les invasions animals (musclos zebra, crancs americans, silurs...) i ben poc del mal que fan les migracions de plantes pretesament ornamentals.

en Girbén ha dit...

Xiru, ull viu amb aquesta invasora! Serà qüestió de tenir sempre a punt una xeringa amb gasoil, el remei bèstia per a matar qualsevol arbre o planta: injecció a la soca.
I el miraguano de veritat, una fibra prodigiosa, prové d'una palmera cubana.

en Girbén ha dit...

Leb, vaig tenir un gos però fa deu anys que ja no. Ara simulo que em recorda i que encara m'aprecia.
No li farà res que la passejada la fem sense ell.

TRanki ha dit...

LA FONT DEL CUENTO!!!

Ostres acabo de tenir centenars de dejás vús ( com en seria el plural en francès inventat?) mirant aquest post!!!

Feia dècades que no sentia el nom de l'indret...

I ara em recordo que en l'"ascens" cap al cim de la 1/2 lluna escalàvem en solo els ressalts trencats de murs abandonats enmig del bosc, entre escales abandonades!!!

Em sembla que una tarda d'aquestes em faré un volt per aquí...m'agradaria saber què se n'ha fet del PIT ROIG ( antic estel original), i de aquelles escales on a voltes feiem guerres de clofolla de garrofera imitant en MAZINGER Z...

Dodger ha dit...

Une fotografies precioses. Em fa molta enveja pq a mi m'agradaria molt que em quedessin tant bé.

en Girbén ha dit...

TRanKi, encara no entenc perquè van estroncar la Font del Cuento, si en fa d'anys. Ni que fos connectada a la xarxa clorada... dol tant que no ragi.

en Girbén ha dit...

Dodger, sé que l'ATP és decisiu fins i tot per a fer bones fotos, però no sabria explicar-ne les raons amb certesa. Tots ensenyem les nostres fortaleses alhora que aprenem de les dels altres.