Un dia del llibre sense les ulleres de llegir

És tan d'hora (les 10) que, malgrat tot sigui a punt, podem baixar la Rambla de Catalunya sense haver de fer ni una ziga-zaga. Ens encaminem a la Central de Mallorca on l'Anna ataca el pis de baix i jo el de dalt. Aquí me n'adono que m'he deixat les ulleres de llegir! Adéu, doncs, a la lectura adelerada de les ressenyes de les contraportades! Tampoc és que m'importi massa... No tinc cap idea prèvia i en això dels llibres em plau aquell atzar que fa que un volum et cridi, tot resplendent enmig de les taules i lleixes curulles: Ens necessitem l'un a l'altre!

M'atrau una edició de luxe de "Les afinitats electives" amb il·lustracions del Caspar Friedrich i, també, la "Armonía de las esferas" d'Atalanta, però 60 i 50 € rebentarien el meu migrat pressupost. Entro a la sala del fons a mà dreta; que no són els lavabos sinó on es troben els llibres menys venuts de Sant Jordi, els de filosofia. Aviat ho enllesteixo: em quedo Sin salvación.
Encara no he llegit a Sloterdijk però m'han dit que és un dels millors escriptors alemanys després de Heidegger (l'home que passeja a la portada en una foto memorable).

A casa veuré que un dels capítols és el famós i polèmic assaig "Reglas para el parque humano" i, sense passar de la nota preliminar, detectaré la bondat de la seva escriptura. Algú es veu amb cor de rebatre aquest inapel·lable aforisme?

Del asunto interno de los textos, solo la lectura puede informar.







Abans de baixar em crida fort el reflex de bronze de la coberta de Bibliofrenia i el prenc sense contemplacions. Després li obsequio a l'Anna l'Adéu a la universitat del Jordi Llovet. Ella s'hi torna amb l'extraordinàriament prometedor Matemática tiniebla; i acabem regalant-nos El Sur, Historia de un punto cardinal (ja dic que sorprèn no trobar-hi la Raffaella Carrà en el seu extens índex analític).
Mitja hora llarga i tornem a ser al carrer havent enllestit la ràtzia de St. Jordi.






A la tarda, i en poca estona com correspon al seu migrat gruix, llegeixo Bibliofrenia. És difícil d'imaginar una lectura més oportuna en el dia del llibre...



















El pròleg esdevé una nítida exposició sobre la bibliofília que a tants ens afecta i la introducció un assaig ben aclaridor sobre el present i l'avenir dels llibres; tema del qual el Joaquín Rodríquez n'és un reconegut expert. Després ve el tall: 24 capítols breus on esbossa 24 cassos reals de bibliofília extrema; una galeria de personatges memorables, alguns de tan delirants que diríeu inventats pel Perucho. Aquí, com sol succeir amb la contemplació dels topants més extrems de la nostra psique, l'efecte resulta catàrtic, i aviat corres a dir-te: davant d'això la meva passió és benigna, de caire més aviat lleu: Fins i tot seria possible, si deixo d'adquirir més llibres, que arribés a llegir tots els que tinc.

Un detall sobre el llibre que no puc deixar d'esmentar és l'estilístic. Així comences, penses: això té un inconfusible aire blogaire... I no t'equivoques. De fet és una compilació d'antigues entrades al seu interessant bloc Los futuros del libro; on veus que el Rodríguez també és autor d'un altre llibre (publicat a la mateixa editorial melusina [sic]) titulat Edición 2.0 / Sócrates en el hiperespacio.

A la darrera pàgina de Bibliofrenia trobem imprès aquest segell editorial barroc encapçalat per una divisa a la qual, cas que se'n fes un referèndum, tants i tants diríem .

8 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

Jo no he comprat aquests llibres per Sant Jordi... ni cap altre el dia mateix, perquè estava trepitjant neu acabada de caure pels volts de les Bulloses. Però els dies anteriors vaig firar-me algun Perucho acabat d'editar, un d'anglès pensat per fer joguines i llibres en paper... i algun altre de preciós que vaig buscar i comprar per regalar.
També vaig fugir de les vendes recomanades.

Em sento molt identificada amb aquest sentiment que esmentes "em plau aquell atzar que fa que un volum et cridi, tot resplendent enmig de les taules i lleixes curulles: Ens necessitem l'un a l'altre!". És un plaer placticar la serendípia a les llibreries, tot i que Sant Jordi, tan curull d'humanitat fa difícil practicar-la. El truc deu ser aquest que dius: llevar-se d'hora...

Vaig pensar en el del Llovet, el vaig deixar per un altre dia. Però als altres me'ls apunto... ai!

Galderich ha dit...

Cap a La Central hi falta gent! Amb una recomanació així només li falta assenyalar-me...

El disseny del llibre, a més, és impecable!

en Girbén ha dit...

Eulàlia, naltros vam sortir de dissabte a dijous, podent gaudir així d'un temps radiant. També t'he de dir que les Bulloses i els deserts del Carlit em semblen uns indrets inexhauribles.
I mal va qui no entengui que el tracte amb els llibres és una relació impredictible i de caire mutual!

en Girbén ha dit...

Galde, ja t'ho dic: així vaig veure al paio ocult rere el patracol vaig córrer a esborrar-ne la fumerola del tabac i a afegir-hi un invisible Coca-Cola (aquí faig cas a mon pare per a qui aquest beuratge és sempre masculí).
Que no surtis en aquest compendi de malalts terminals dels llibres m'indica que ets un home ben sa.

Clidice ha dit...

Veig que no us ho heu passat pas malament. M'alegra llegir-vos en aquest acte de bibliofàgia que, últimament, he hagut de restringir per manca de temps. En qualsevol cas, em guardo l'apunt pels primers símptomes de la síndrome d'abstinència :)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No vas bé Girbén, com és que no has fet bondat i comprat els mediàtics recomanats?

en Girbén ha dit...

Cidi, la revisió detinguda d'una gran ampliació del segell final em permet assegurar que, en una de les dues gràcies que hi figuren, jo hi veig un fidel retrat teu; el d'una sirena que ens crida... Au, no paris!

en Girbén ha dit...

Xiru, saps prou que seré fidel a recórrer camins escassos fins a les acaballes per indicació metge: el simple contacte (mai millor dit) amb un Gironell em provocaria una urticària ulcerant.