Volar alt

Hipnòtica visió!
L'àliga, fent l'aleta, resta estàtica
-qui sap si un minut-

en la nostra vertical.

El vol és progressió
-via un afanyat aleteig o un planeig eficient.

Més enllà hi ha el mestratge:
el d'aquesta aturada inversemblant en un punt de l'espai,

o el dels fascinants duos acrobàtics nupcials.

Quan t'ha sigut permès de veure-ho dones gràcies al cel.


























Ara l'àliga,
un cop ens ha ben examinat,
s'aferra a una ascendència

i comença una planada helicoïdal vers el zenit.


Al cap d'una vintena de girs
ja és un punt imperceptible

que acaba per desaparèixer en l'altitud.
L'imagino, també, formidable lectora,
capaç d'anar llegint

-mentre es va collant cel amunt-

com l'explico enfilat al meu bloc d'avui.

8 comentaris:

Llop Estepari ha dit...

Oh! Quins moments! Com tu dius he estat afortunat de veure-ho mols cops. Amb la meva companya la visió d’àguiles és moltes vagades l’ajut per recordar punts de referència: “Si, va ser aquell cop que vam veure aquella àguila que ...”
No has pogut evocar-ho (ni dibuixar-ho) amb més devoció. És cert: amb la natura i el món que en diem salvatge estic segur que hi ha una contemplació mútua. Hem après tant!
I faig al•lusió de passada a tradicions nostrades amb bestiaris fantàstics de balls i patums.
Una forta udolada.

Allau ha dit...

M'ha agradat molt el Piiúuu, molt expressiu.

en Girbén ha dit...

Llop, qui sinó tu per dir de tot el que hem après de la contemplació mútua. Percebre, així, per atzar, la unitat és una de les cerimònies de cohesió millors que conec.
I deixo de costat la falconeria per aturar-me en el nostre cançoner: des de l'imposant "El Ball de l'Àliga" fins al tema "Dos falcons" del Roger Mas (aquesta seria la millor il·lustració musical de l'apunt).

en Girbén ha dit...

Allau, la transliteració de les veus del ocells és una inexhaurible mina de l'absurd. Així pots llegir en una guia científica que el mascarell fa un "arrah", com de lladruc.

Més veus expressives a:
http://foravial.blogspot.com/2008/10/els-corbs-al-museu.html

Clidice ha dit...

Les àligues són fascinants, malgrat que no puc evitar un calfred en recordar el vol a pocs metres del trencalós, casualitats que et regala la vida :)

marta (volar de nit) ha dit...

Per molts anys! :)

en Girbén ha dit...

Clidi, dos tardes abans de l'àliga, atalaiava les batusses de les gralles i els voltors per un bocí de cel entre els penyals de la vall de Serradell quan va passar el trencalòs imponent. Saps de què parlo ;)

en Girbén ha dit...

Marta, volar alt de nit no és necessàriament perillós. Recordo una nit de telescopi quan, entre els resplendents mars lunars on l'havia centrat i el meu ull, va passar un estol d'oques en migració.
Anoto "Marta" en el 29 de juliol del calendari.