Els vídeos de Santa Rita.

Com que lamentar-se fa lleig, serà millor que no us expliqui les penúries passades per a penjar aquests vídeos. Que remaleïda pot arribar a ser la informàtica!

25 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

Quina vergonya, Girbén! Sort que hi ha les rialles infantils de fons!!!!
Haig de dir en el meu desgreuge que el cos de lletra era era minúscul i algunes paraule gaireble il·legibles
Ja se'm va fer interminable llegint-lo i ara escoltant-lo...buffffff!!!
Ara feu atenció al que s'hi diu, com tot l'imaginari catòlic té un toc sadomasoquista que Déu n'hi do (i mai millor dit!!).

Quan em refaci de veure'm en acció torneré per mirar com fa l'arròs en LEb...

en Girbén ha dit...

De vergonya res, Eulàlia, més aviat fas goig pel teu coratge! Fixa't en l'entusiasta aplaudiment final!
I tens tota la raó: apart de mal impresa, la lletra era remenuda; potser ni arribava al cos 5.

Lluís Bosch ha dit...

Em sap greu haver de dubtar de la capacitat de Santa Rita per influir en els esdeveniments. Jo encara esti commocionat de veure quin país...! Ara bé, des d'Esterri em consolo mirant aquestes muntanyes tan bellament despoblades. Bon profit (de l'arròs, vull dir)!

marta (volar de nit) ha dit...

Gràcies, Girbén. Què bo! Els dos videos són plens de riures i de somriures! Ara confirmo encara una mica més que tot plegat va ser tan especial com ho recordo. Només hi ha una cosa. Costa d'entendre com s'ho va fer l'Eulàlia per poder llegir aquella lletra minúscula. Santa Rita, potser? Abraçades per tothom.

en Girbén ha dit...

Lluís, el profit major de l'arròs va ser -és- trastocar absolutament l'ordre del dia. De nit, a casa, cap atenció ens varen merèixer els resultats; tot era comentar les virtuts de la feliç república que veníem de proclamar.

I també, perquè no dir-ho, ja pots imaginar la de destins superiors que imagino quan em parles d'Esterri... Oh!

en Girbén ha dit...

Marta, exactament! Tot i que riure sigui deslliurar-se de l'exactitud... I mira que ens en férem uns farts; especialment tu i l'Anna! Ja planyo a qui es posi a tret de la vostra sornegueria... Calla! Ves que no sigui jo l'objectiu! Corro a amagar-me sota la closca.

Carme J ha dit...

Quin goig, escoltar els de Santa Rita, me'ls vaig perdre en el viatge d'anar a buscar la cafetera perduda. Gràcies per tot i a l'Anna en especial també per la paciència de fer aquells pingus tan el·laborats,bons i bonics!

Lluís Bosch ha dit...

Pensava fer-te una sorpresa, però m'anticipo: t'enviaré ben aviat una foto de Tavascan (del cementiri). Ja saps de què parlo.
Li acabo de posar un ciri a Santa Rita perquè perdi el Barça, a veure si la gent comença a canalitzar les energies cap allà on cal.

en Girbén ha dit...

Carme, mil gràcies a vosaltres per mantenir viva semblant república d'il·luminats.
Ja triga el Leb a plantar els tres xiprers que assenyalin la seva magnànima hospitalitat!

(Si no vaig errat..., amb un xiprer s'oferia aigua i sal; amb dos, un plat a taula; i, amb tres, l'hospitalitat completa: taula, llit i tot el què calgués.)

Us mereixeu més que tres xiprers!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Bé està el que bé acaba, així que si has pogut penjar els videos ja és molt!
He tornat per mirar el segon video, i que cofois i riallers que se'ns veu a tots!
Lluís, Santa Rita no crec que tingués res a veure en la república que vam muntar a la Serra del corredor... Ara em vas rumiar i m'assalta un pensament aterridor: ves que els resultats no siguin un càstig de la santa per haver rigut enmig dels seus goigs, que aquestes santes catòliques tenen molt mala baba...

Au, que posaré el ciri com tu, una mica menys de circ.

en Girbén ha dit...

Prou sé de què parles, Lluís, quan dius del cementiri de Tavascan!
Ara bé -i en atenció a la teva salut-, t'aconsello que no desbarris precisament aquest dies: la final la guanyarà qui la mereixi: els nostres!

Allau ha dit...

Gràcies, Jordi, ens has tret molt riallers (cosa que era fàcil) i molt ben col·locadets (cosa bastant més difícil).

SM ha dit...

Eulàlia, que ho vas fe rmotl bé! I el cor grec va respondre com tocava, aquest cop.

en Girbén ha dit...

Allau, prou saps la mena d'illot que aquí explico.
Tu ja saps el seguit d'aspres disputes prèvies, violentes fins i tot..., i el seguit de baralles que les succeïren: aquells insults, aquells enèrgics cops de puny... Un lleig espectacle que serà millor oblidar... Què t'he de dir!

garbi24 ha dit...

unes imatges genials per poder recordar molt de temps una trobada tan agradable.....

en Girbén ha dit...

Ei, SM, el de Blanes...
Un xic hi éreu; de valtros s'en va parlar (i ja et dic que prou bé).

en Girbén ha dit...

Coi, Garbi, no em pitgis així un dels meus ulls-de-poll...
Cinematogràficament parlant, Genial només és atribuïble a un escàs grup d'escenes; mai a la meva agosarada impertinència.

LEBLANSKY ha dit...

Bon recull d'emocions! Si els vídoes tinguessin forma de vinyetes, segur que aquest estaria ple de "haw, haw"!
Per cert, a la propera, fem el vídeo en format cine Nic. Fet?

Galderich ha dit...

Pobre Eulàlia! Què n'és d'enrevessada la llengua dels goigs... i a més amb un cos de lletra petit i fotocòpia d'internet... No cal cil·lici, amb aquesta lectura ja ha fet la penitència que li pertocava!

I què dir del DJ Arrossec! Ara només ens faltaria el DJ Netejador...

Puigmalet ha dit...

Quin goig de goigs i quin goig de teca! Enhorabona!!

en Girbén ha dit...

Leb, tinc a punt una bobina de Diamant -el millor paper vegetal existent- per a l'assumpte del cine nik. Amb tirallongues de 20 metres continus podem fer llargmetratges!

en Girbén ha dit...

Galde, a la propera cantada de goigs fes el favor d'auxiliar als rapsodes amb una potent ampliació.

Oh Santa Rita amorosa,
com una gota de mel!


I ja és que la mel sigui l'únic aliment imputrescible!

en Girbén ha dit...

Puigmalet, a mica que m'estovis (i ja t'adverteixo que sóc de mena tova), encara aconseguiràs que et faci donació del Ddiccionari de l'excursionisme.

I, a hores d'ara, no et falten indicis per a saber que va ser un goig d'arrossada.

jomateixa ha dit...

Què bé que us ho vareu passar!!

en Girbén ha dit...

Tu mateixa, més que bé!
Quan els comiats s'allargassen i allargassen és que voldríem que la cosa mai s'acabés!
En fi, d'altres en vindran!