Indigestió a domicili

En el temps de la picor -foravialment parlant- ja havia recomanat la feina dels activistes d'Indigestió (que, de fet, són 1+1=2), i avui, tot considerant que la meva audiència s'ha multiplicat per onze des de llavors, trobo oportú reiterar aquella recomanació. La idea de fons és rebatre aquell tòpic lament sobre la nostrada debilitat cultural (una flaquesa que, altrament, em veig incapaç de negar), sobretot si l'origen de tal queixa és una acomodatícia passivitat. Que de propostes del màxim interès n'hi ha, és una evidència; una altra cosa és l'atenció que ens mereixen.

El tràmit a fer és senzill, i més ara que ja no cal ni mirar ni omplir papers. Només cal entrar a la web d'Indigestió i en un tres i no res ja estàs subscrit al
Nativa. Amb aquest senzill gest, la que fou revista musical metropolitana (amb més de 50#), t'arribarà a domicili, deconstruïda en forma de correus farcits d'enllaços als articles. Avui mateix he rebut l'enllaç amb el parlament (vídeo i text) de la Pilar Parcerisas al Fòrum Indigestió 2011: El capital sensible (el capital immaterial que és el de la creativitat); i ja dic que començar el dia amb un glop de reflexió vitaminada envigoreix.




Per a fer boca penjo l'aproximació del Xavier Maristany a l'eternitat musical; tot i que el grapat d'altres possibilitats que ara em venen al cap no fa més refermar la potència d'aquest filó. També hauria pogut ser el Martí Sales dient d'on sí trobar literatura i on no..., o la caixa d'eines del Montefusco: l’enginy, la paciència i, si pot ser, la coherència..., o... Com bé he dit, el filó Nativa sembla inexhaurible.

13 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Gràcies per la recomanació, Girb. He començat el dia amb en Martí Sales.
Quin parentiu té amb el del Club editor? Ho saps, Girb? És que resulta que el mes que ve llegirem Incerta glòria i m'agradaria aprofitar l'avinentesa per a acostar-m'hi una miqueta i obrir una finestra i dir oita, mira què fan ara i coses així.
No sé com t'ho fas, però sempre m'acabes tirant una corda.
Muuuac

matilde urbach ha dit...

"Tirant una corda", sona fatal.
"Em dónes corda i no pas per tal que em pengi, precisament", encara sona pitjor. En fi.

Clidice ha dit...

Emmagatzemada la informació a l'espera de tenir l'ocasió de fer servir les orelles en unes hores. Gràcies! :)

ja m'he "nativitzat" :)

Enric H. March ha dit...

Fa bona pinta. M'he escoltat les raons del Sales. Quan ets artista, està bé fer coses en lloc de queixar-se com fan alguns. Subvencionar la cultura porta a deixar molta gent al marge (els marjals que diu el Sales). Fem dels marges un lloc on viure.

marginar v.tr. Ampliar pels marges el terreny on caminar, més enllà del camí traçat; caminar per foravials.

en Girbén ha dit...

MU, ja et dic per mail que desconec el parentiu del Sales.
De totes maneres, t'imagino envigorida per la claredat del seu parlament:
Jo crec que, avui en dia, per diagnosticar l’estat de la literatura catalana l’últim que hauríem de fer és estudiar els últims 30 anys de premis Sant Jordi. Crec que això no ens portaria gaire més enlloc que a fotre’ns un tret…

en Girbén ha dit...

Clidi, si fas de petroliera, aquí trobaràs or negre!

en Girbén ha dit...

Enric, a l'hora de decidir-me per aquest apunt tenia al cap explicar d'un territori on,poc o molt, l'actual debat sobre la utilitat de l'activisme dels indignats pren un fons i una forma ben consolidats.

Deixa'm que t'agraeixi la teva bella definició amb una altra de difícil però ben específica (de l'ecologia científica):
Connectància: mesura de la proporció del total d'interaccions interespecífiques teòricament possibles que es donen realment. A major grau de mutualisme més diversitat d'espècies i més connectància.

matilde urbach ha dit...

Renebot, Girb!

Clar que, a hores d'ara, tant me fa, que li acabo de llegir un "no-manifest" que m'ha vitaminat de valent! Aquí

en Girbén ha dit...

MU, en sé de més d'un que ballarà d'un peu sentint l'arenga que dius.
Això sí és una menja forta..., una arengada!

Veus com calia estirar el fil!

lolita lagarto ha dit...

realment val molt la pena, ja m'hi he subscrit!
en Sales ho diu molt bé, la literatura com tantes coses a la vida es troba al lloc més insospitat..

M'ha agradat molt especialment "el compromís" de la Marina Garcés, segurament l'enllaçaré al blog!
mil gràcies!

en Girbén ha dit...

Com he dit, Lolita, el compromís era, després d'escoltar tants discursos reiterats, mirar de sacsejar l'arbre de l'activisme per un altre costat.

Ara puc afirmar "t'estimo" o "tinc gana" sabent que no em diràs "¿i què?".

maite mas ha dit...

Girbén,

El material dels sons, d'allà on surt la música... un material genèric a través del qual, en combinacions eternes i infinites, es compon el que s'anomena música.
La paret del fons des d'on parla el Xavier Maristanya té una retirada amb una cova prehistòrica, fundacional.
Una alegre sorpresa veure en el teu blog una foto del Jordi i de la Cris.

en Girbén ha dit...

Maite, ja veig que la cosa et sona... Fins i tot pot ser que coneguis el seu despatxet a l'oasi de l'EART...
La foto dels indigestors l'he recuperada de l'apunt Creant tradicions que vaig publicar ara fa just dos anys:
http://foravial.blogspot.com/2009/06/creant-tradicions.html
No puc estar-me'n de seguir signant tot el vaig dir en aquell moment feliç.