Snyder i "The Practice of the Blogg"


M'he passat tota la vida enmig de la naturalesa salvatge o molt aprop d'ella, treballant o explorant, estudiant-la fins i tot quan vivia a ciutat. I malgrat tot, fa uns anys vaig adonar-me que no m'havia convertit en un botànic, un zoòleg o un ornitòleg tan bo com molta gent de camp a la que admiro. Tot recordant en què havia concentrat la meva energia intel·lectual al llarg dels anys, vaig fixar-me en què havia fet dels éssers humans la meva disciplina, en què m'havia convertit en un naturalista de la meva pròpia espècie.
Gary Snyder
The Practice of the Wild

Tot esperant la promesa traducció de l'essencial assaig The Practice of the Wild, m'entretinc amb aquesta declaració que, salvant les distàncies, tan propera sento; i, també, remirant la pel·lícula del mateix títol [...]


Dissotadament, aquest és un apunt estroncat, i escrit d'emergència des de l'ordinador de l'Anna. Continuava amb una (con)versió del poema Among de l'Snyder. (Con)versió que aplaço fins que no hagi resolt la refotuda nosa que ha esborrat (només al meu VAIO) la barra superior del blogger (i per tant no em reconeix com editor), alhora que no em permet deixar comentaris als blocs amics. Per tant, si durant un temps no dic res serà per motius tècnics. I si algú sap com resoldre el meu problema pot escriure'm un correu; serà retribuit en espècies originals.

12 comentaris:

Clidice ha dit...

M'acabo d'enamorar! N'hi ha uns quants, amb major o menor fortuna, per suposat, que acabem mirant les persones sempre. (la menor me la quedo per mi) Diuen els que en saben que els humans som l'espècie que estudiem fins al més ínfim detall de les altres i no sabem gran cosa de la nostra. O sigui que benvinguts els humanistes :)

He vist comentaris d'això que us passa a alguns, jo no he tingut cap problema. Ja és ben estrany.

TRanki ha dit...

vaig sentir una entrevista-reportage a RADIO3...molt interessant...

Aquests dies he donat moltissimes voltes al cap en referncia a temes que de lluny o aprop estan relacionats amb el que aquesta persona deia.

Curiós que comencés amb els beatniks que tanta curiositat m'han despertat smpre però que mai els vaig suposa un fruit com aquest...

TRanki ha dit...

PER CERT, crec que aquesta mirada la recordo de la portada de una edició de the Dahrma Bums...pot ser que en ell s'inspirés el personatge de la cabana a la Sierra????????

Lluís Bosch ha dit...

Tot i anar amb un VAIO (fins que peti), jo de moment no tinc aquest problema. Ara mateix, però l'ordinador des d'on escric no té el FlashPlayer i no em deixa veure la referència de la pel·li. No és tan definiva, la joguina...

Enric H. March ha dit...

Trobo que és una reflexió admirable perquè reconeix que, fem el que fem, les coses prenen sentit quan les posem en relació. Malgrat tot, els humans som la mesura de totes les coses perquè és la reflexió el que ens permet conceptualitzar la "realitat": la nostra mirada fa "reals" les coses, des d'un concepte a una formiga.

lolita lagarto ha dit...

una bona reflexió.. sempre en qualsevol activitat el que acaba important són les persones, sense elles hi ha manca de sentit (bé amb elles també però és més suportable..:))

estic igual que tu amb l'ordinador, he hagut d'entrar amb un altrenavegador, amb l'opera no em deixa fer res.. espero que s'arregli sol, deu ser un problema de blogger..?

ei, vaig riure molt amb els teus videoblocs!

Llop Estepari ha dit...

Sempre tinc la sensació que encara no he après prou de la Natura. I mira que a vegades quasi he arribat a ser verdaderament un llop (bé, potser no tant!).

El poder malèfic de les bruixes de Vallgorguina arriba lluny. Jo també m’he quedat amb l’ordinador penjat! I Casualment també faig servir el de l’Anna (la meva).

Continuo udolant.

Galderich ha dit...

Bona reflexió!

La natura no té els problemes de blogger...

en Girbén ha dit...

Problema informàtic arreglat...
Però a quin alt cost!
Alertat per la Lolita de la seva solució a un problema similar: canviar de navegador; he desinstalat el Firefox.4 per a instalar-lo de bell nou.
Ara ha desaparegut el problema però, pel camí, he perdut l'univers d'adreces d'interès que havia anat acumulant amb els anys. Evidentment que primer he provat de reinstalar-lo parcialment, però no ho he resolt fins que no he fet net del tot.
Coi de sacrifici! Mira si se'm gira feina!

Enric H. March ha dit...

Jo, fa unes setmanes, també vaig desinstal·lar el Firefox 4 perquè em donava problemes, però no vaig perdre les adreces d'interès: me les va copiar tal qual.

Puigmalet ha dit...

Ara a refer els camins dins de la selva de bits. Potser trobaràs viaranys nous que et portaran a indrets fantàstics!

Intento veure la pel·li però crec que s'ha de pagar. La buscaré d'altres maneres. La reflexió inicial m'ha recordat la trilogia -qatsi de Reggio i Philip Glass, on la naturalesa i l'espècie humana són sempre el subjecte.

en Girbén ha dit...

Gazo, m'agrada pensar que els poetes encara són capaços de fundar alguna cosa.
Si Snyder va ser el poeta nord-americà més llegit durant els 70 (100000 exemplars de Turtle Island!), dono per fet que el Reggio i el Glass
estan entre els seus lectors.

Una recomanació: les dues hores d'entrevista-recital que Radio 3 va enregistrar amb el Gary:
http://www.rtve.es/alacarta/live_audio_PopUp.shtml?idAudio=1101339&vp=4.0.21&lang=es