Tintinnology

Estava llegint Simetría de Marcus de Sautoy quan he fotut un bot:

-Ai caram, si n'és d'antiga la
Tintinnologia!

És el segon llibre que llegeixo d'aquest matemàtic anglès i només puc dir-ne que, un cop has après a llegir-lo (en el meu cas vol dir saltar-se els espessos murs matemàtics que, inevitablement, et vas trobant), resulta apassionant. Tan sols per saber de les vides fulgurants de putus mega-cracks com l'Abel o el Galois ja paga la pena. De fet, tot i no qüestionar la seva solidesa matemàtica, acabes pensant que són llibres d'aventures; només diré que, entre d'altres coses, Simetria va de la recerca de l'incommensurable Monstre (el refotut objecte matemàtic que només existeix en un espai de 196.883 dimensions).
Anava, doncs, avançant en el viatge pels patrons que ens proposa, quan, en el capítol sobre la Simetria Sonora (on repassa l'ús de la simetria en la composició musical, des de Bach a Xenakis passant per Schoenberg), encerto aquest paràgraf:
El primer análisis sistemático de cómo generar todas las possibles series de campanas usando estos cambios sencillos fue publicado en 1668. La Tintinnologia o el arte de repicar campanas de Richard Duckworth y Fabian Stedman, explica el principio de cómo usar estos cambios básicos para generar las 120 permutaciones diferentes de cinco campanas.


Després busco per la xarxa i trobo que sí; que pocs però que alguns articles hi ha sobre aquesta vibrant accepció de la Tintinnology; i ara, un cop dalt del campanar, em sembla un bon moment per a escoltar al Llorenç Barber, el millor dels nostres tintinnòlegs.


20 comentaris:

Aris ha dit...

je je, vols dir que Herge va trure el nom de les campanes?...
per cert, feia molt que no publicaves al blog no?

en Girbén ha dit...

Aris, és una possibilitat, tot i que en francès "Tintin" és una expressió familiar equivalent a "Res de res!"; i "Faire tintin": "quedar-se sense res.
Diria que aquest és el tercer apunt en dues setmanes; ara descansaré uns quants dies.

SM ha dit...

Sempre s'aprenen coses! Ara resulta que sóc un afeccionat a les campanes!

en Girbén ha dit...

Salvador, m'ha semblat una descoberta que calia anunciar fent repicar campanes!
I el llibre és una deliciosa excursió sense topalls com queda reflectit en el seu índex analític. Aquí, entre virus, neurones espill, Nintendos i Alhambras, s'hi troba un explícit -Hergé: Tintín 238-, que fa cap a la pregunta que li adreça un col·lega matemàtic francès: Saps qui és Belle a les aventures de Tintín?

Brian ha dit...

Als matemàtics i als físics els encanta parlar de simetria. Un dels clàssics és "Izquierda y derecha en el cosmos", de Martin Gardner. Més recentment es va posar de moda la "supersimetria" (SUSY, per els amics). John Gribbin, un dels bons divulgadors de la ciència, li va dedicar un llibre: "In Search of SUSY".

en Girbén ha dit...

Brian: del Gribbin que dius al Girbi -que em diuen a casa- (+ el veritable Girben), hi arribo en ben poques permutes.
Buscaré la SUSY!

Lluís Bosch ha dit...

Crec que mai no ha quedat clar d'n va treure Hergé el nom per al seu personatge. Aquesta hipòtesi diguem que és un cas clar de "si non è vero, è ben trobatto".

Galderich ha dit...

Ha, ha... aquesta il·lustració és una altra heretgia tintinòlaga! O potser és un altre fetitxe a la diana del col·leccionistes?

en Girbén ha dit...

Luigi, "Sentir repicar campanes i no saber d'on" s'adiu a l'esperit Foravialesc...

Coneixedor de les teves afliccions lingüístiques aprofitaré per a copiar l'entrada "Tintinejar" de L'Alcover-Moll ( :
TINTINEJAR v. intr.
Tentinejar. Però tintinejà avant y enrera, Víct. Cat., Cayres 20.

en Girbén ha dit...

Galde, prou veig que de tintinòlegs n'hi ha un munt. Però també veig que encara cap m'ha dit qui és la BELLe o de quina aventura he pres el meu Tintín empresonat al campanar.

Si poguessis respondre'm acceptaria la qualificació d'heretge!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Fem voleiar les campanes! Tintinegem, doncs...

La imatge del Tintin mossegant la campana és molt divertida, però no goso dir d'on l'has treta.

en Girbén ha dit...

Eulàlia: DONNGggg!!!
La imatge és del 714; de quan, tancats un vell búnquer de la segona mundial de l'illa de Pulau-pulau Bompa, el Tintín intenta -i aconsegueix- treure-li el barret del milionari Carreidas que du el Haddock encastat només amb la força de les dents.

Lluís Bosch ha dit...

Tentinejar és una paraula magnífica. Prometo que al proper apunt que pengi la col·loco.

en Girbén ha dit...

Lluís, crec que no et serà difícil que el Marín faci tintines; si és que no les fa ja.
Ja saps que quan tentineges, o bé recuperes l'equilibri, o bé caus. I diria que el teu prota és més de caure: caure en la temptació, caure en el mal..., o malament.

Puigmalet ha dit...

Lorenzo Ghielmi: Tintinnabulum (2001) (organ works by arvo pärt and the music of the 16th century and sound of bells). Música celestial.

En canvi, a la Suite Tintin (2005) de Mats Lidström no hi ha campanes, sinó cello, piano i molta música tradicional, des d'Escòcia al Tibet, però també es deixa escoltar.

Clidice ha dit...

Després me l'escolto :) Del Tengteng guien de guien, que je ne l'aime pas. :) Anatema! :P

en Girbén ha dit...

Gazo, coi d'erudit que ja havies passat per aquests verals!
A la xarxa no encerto a trobar cap Tintinnabulum audible..., en saps d'alguna versió?

Dong!

-en xinès, dong és cova i, alhora, l'indret de més profundes mutacions de l'ésser.

en Girbén ha dit...

Clidi...
Tots tenim refusos que ens defineixen; ara bé: mira't a fons, recerca les raons ocultes del teu identitari NO al Tintín...
D'acord que el pes de la massa mai pot ser un argument; tanmateix, mira d'esbrinar el perquè de tants tintinòlegs que saps.
Corro a imaginar un "Tintín a Esparreguera"... La prota tindria la teva fesomia.

La meva maleta ha dit...

...i mentre esperem la propera paella, miraré de passejar per aquí de tant en tant, que també hi trobo bona companyia :-)

Un plaer, aquest de posar cara a les paraules escrites!
Fins aviat,

Una abraçada.

en Girbén ha dit...

Ei, la de la maleteta... Ja veuràs les rares menges que cuino aquí. Això sí, tot a partir de productes del meu hort i amb el més amorós dels xup-xups!

El dibuixet d'una abraçada!