Recuperant de l'abandó

Del goig social de la darrera Santa Rita em va quedar un fil penjant.
Un fil que demanava temps per a poder-lo atacar bé.
La idea que veia penjant era la possibilitat d'instaurar un reialme d'equitat
en algun dels nostres pobles abandonats.
Això entre uns quants valents, no cal dir-ho!
La vella fantasia dels colons sense haver de sortir de casa, ni més ni menys.



























Un dilluns -sobrer per festiu- m'entretinc establint els paràmetres numèrics que exigeix
el
Mapa Digital del Ejercito Español
(una eina descriptiva formidable que permet tota mena de sobrevol damunt qualsevol racó de l'estat).
Calibro la transparència de la capa de relleu.
Amb uns quants clics esborro muntanyes d'informació llevat de part de la hidrològica.
Aplico i Accepto.
I ja tinc un loquaç mapa mut, ideal pel meu propòsit.




























Damunt del territori il·luminat per un irreal i topogràfic ponent del NNO,
com si fos un vulgar general en campanya,
vaig enganxant-hi gomets electrònics; un per cada possible objectiu.
Així situo els pobles abandonats que em venen al cap.
M'aturo quan ja he escrit més de quaranta noms.
Tots noms forts però esfondrant-se per deshabitats.

















Podria definir cada lloc amb un lema succint..., com d'anunci immobiliari?

Gallicant ofereix amplitud i alguns dels millors horitzons del Priorat...

Jafre
del Garraf, a no res de Sitges, l'opció més metropolitana!

I així aniríem seguint, condensant les gràcies de cada lloc
i estalviant-nos la infinitud de defectes.







































Quan m'aturés llargament a cantar tots els encants de
la Vansa
tothom ja entendria que es tracta de la meva primera opció...

Torrent avall trobem el revers exagerat de Comiols:
Cap lloc com la covassa de la Vansa!

On viure en un cobert lluminuós, en cases de només façana,
amb les feixes de fruiters i la garlanda de gorgs dels torrents
!




33 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Les casualitats de la vida fan que -fa poc- hagi estat en algun d'aquests llocs. El darrer, Comiols. Jo també vaig pensar, un cop allà, en somnis de repoblament sota unes altres lleis, però tot va quedar en un somni. Només funcionaria si fos col·lectiu...

Llop Estepari ha dit...

Experimento una mena d’enuig contingut quan em trobo amb pobles o masies abandonades. Cap a on anem? Cada cop soc més primari i defujo de tot allò que no és mínimament necessari. Renego de l’Estat del Benestar que ens volen imposar. On és l’equilibri? Entenc però la duresa de la vida al camp i tot això és fàcil dir-ho quan es tenen unes certes comoditats assolides. Volem més. Però més què i a canvi de què?

Dit de passada: vaig fer la “mili” en el Servei Cartogràfic de l’Exèrcit.

Un udol.

en Girbén ha dit...

Lluís, Comiols té la pega de la remor de fons dels camions enfilant-se a la collada. De nit les llargues dels cotxes l'escombren com si fossin fars.
Aprofitant la teva ruta entre la muntanya i el pla, acostat un dia al pitó del Montmagastre (entre Comiols i Artesa, a l'esquerra de la ruta). Diria que és la mena d'escenografia que a tu et pot dir coses.

Jordi F.C. ha dit...

Més casualitats. Dos sopars, celebrats amb un any de diferència, amb una colla d'amics van derivar en un moment de la conversa cap al somni d'instal·lar-nos en un poble abandonat. Coses de l'edat? La situació sociopoliticoeconòmica ens hi porta? No ho sé pas.
Com que jo era el més ferm defensor del disbarat van encarregar-me a mi de fer la recerca pertinent i informar-los. Ja no em cal, doncs la feina ja està feta. Els enviaré l'enllaç a aquesta entrada del bloc. Així veuran que no estem sols.

en Girbén ha dit...

Llop, un arquitecte em va parlar de la refotuda llei que ha anorreat tant de patrimoni: les cases abandonades seguien pagant impostos mentre conservessin la teulada. Imagina't quina va ser la reacció general!

Les "milis" cartogràfiques tenien fama de ser un xollo!

Auu!!!

en Girbén ha dit...

Jordi, coneixes prou bé les meves fal·leres. Només era qüestió de temps que volgués refer la memòria d'aquests llocs.
Sobre les moltes pegues que apaivaguen aquest projecte colonitzador seguiré sense dir-ne res.

LEBLANSKY ha dit...

Sí! sí! sí! I ja posats, no cabria també la comuna d'ancians de la que et vaig parlar? Jo ho tinc molt assumit...

en Girbén ha dit...

Leb, l'estratègia més assenyada és la d'aprofitar aquestes forces que -poques o moltes- encara tenim per a tirar endavant el projecte. Després, la comuna d'ancians que dius, ja caurà pel seu propi pes.
Ja veuràs quines festes majors més lluïdes farem, amb tot el poble ple de les rialles dels néts!

Lluís Bosch ha dit...

M'anoto això de Montmagastre. Fa poc he vist el rètol que ho indica... I també m'apunto a la futura comuna de vells. Més val ser previsor.

Brian ha dit...

Per un moment m'has fet somniar. Molta sort als valents, si la cosa qualla. :)

lolita lagarto ha dit...

ostres Girbén, aquest és un indret que m'agrada molt especialment.. les muntanyes de Vilanova de Meià i els camins que ens porten a tants poblets.. Rubiés i la pedrera.. i amb Llimiana aprop..! ves que m'hi apuntaré en aquesta fita.. les terres oblidades, les millors..:)

en Girbén ha dit...

Brian, no saps la il·lusió que em fa això que dius. Sense fer somniar tot el meu ofici no serveix de res!

en Girbén ha dit...

Lolita, ara imagina't que tinguessis la passió d'enfilar-te a les bones parets... L'enfilall d'arguments que s'acumulen en aquest territori: el Pilar del Segre, la Roca dels Arcs, la Roca Alta, el Peladet, la Roca Regina, la Paret de les Bagasses, la Fontfreda, Colobó, el Cap del Ras i fins perdre's a la immensitat del Montrebei!
Sobre la pedrera, no comentar-la és garantir-li el futur.

Clidice ha dit...

Amunt, amunt, nord enllà ... La Vansa fora poc encara, bé, és clar que jo m'aconformo en tenir uns veïns a una vintena de quilòmetres. Un poblat? massa gent :)

Carles Hernando ha dit...

Jo firmaria ara mateix per qualsevol d'ells, però cal pensar que segur que tenen propietari i molts prefereixen veure caure la casa que un foraster a dins. Has pensat en la Balma de Can Solà? tornaríem al bressol dels nostres avantpassats!!!

Puigmalet ha dit...

M'has fet pensar quan, a l'època de la uni, un grapat de sonats somiaven (i vam intentar vagament) repoblar el llogarret d'Envall.

Vaig a rellegir un parell de cops més l'apunt per recrear-me en aquelles estades.

Galderich ha dit...

Ummmm, un somni difícil per a un urbanita com jo. Però realment és un somni que m'agradaria acomplir i amb el que he pensat moltes vegades.

Segur que al costat de molts de vosaltres no faltaria tertúlia nocturna, amb la cadira fora, gens virtual, sinó analògica!

Enric H. March ha dit...

Continuem parlant-ne. És un somni que m'agradaria fer realitat. Jo només demano dues coses: tren i aigua.

en Girbén ha dit...

Carai, Clidi, tu el que necessites és un refugi de muntanya; si no no sé com aconseguir aquests 20 km de buit!
Fins i tot podries trobar-lo sud enllà, al Ports. A la capçalera del preciós Barranc de la Galera hi ha el refu del Mas del Frare en un entorn excepcional

en Girbén ha dit...

Carles, cal pensar en el cas "Peguera". Tot i l'oposició general, tot el terme de Peguera, amb el poble enrocat inclòs, va ser venut a un xeic àrab. La cosa difícil seria aplegar la maleta d'€uros.
La Balma de Can Solà ja compleix un important parer social: la de festasses adolescents i juvenils que ha conegut i coneixerà. Si un dia expliqués les nits que ha sentit!!!

en Girbén ha dit...

Gazo, tens raó: Envall..., Montsor... No ens acabarem l'abandó de les valls del Flamicell (els avantpassats del pare són dels que varen desertar-ne).

M'anima veure que l'apunt ha despertat tant il·lusions com records que teníem ben desats.

en Girbén ha dit...

Galde, vas de pet a un dels moments més desitjables d'aquesta especulació. Imagino els vespres, a la plaça del poble, als peus d'una gran noguera..., les "animades" tertúlies.

en Girbén ha dit...

Coi, Enric, tu demanes el cel! Aigua i tren en trobaràs a Caldetes, a Castelldefels, a Alcanar o a Portbou.
També s'acomplirien les teves sol·licituds al Pui de l'Anell (no em diràs que no faria goig viure en lloc anomenat així). Para a la riba esquerra del pantà de St. Antoni, a la Conca de Dalt, i dista 1 km en línia recta de l'estació del tren de Salàs. Amb una "zòdiac" a cada costat asseguraríem la connexió ferroviària. Oi que mola?

Enric H. March ha dit...

Girbén, no és mal lloc! I el nom, esplèndid!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Quin mapa més engrescador!
Ja m'hi trobo. Crec que el tren a mino em caldria...

Podríem anar organitzant visites per anar destriant els preferits... Ara per ara miro el mapa i em sobrepassa: no puc triar!

Jo m'apunto la primera a la comuna d'ancians. O reialme de l'equitat, com vulguis anomenar-lo.

"PACA" ha dit...

...la vansa esta degradada per culpa d`un escalador esportiu que està acribillant la paret dreta de la bauma de xapes metaliques...

a la bauma de can sola crec que he fet moltes festes...pero ara no m`enrecordo...

Jo tambe tinc aquest somni...pero soc covard!

en Girbén ha dit...

Eulàlia, en un moment et munto l'AASPA (l'Associació d'Amics Somniadors dels Pobles Abandonats).
Amb un àgil autocaret de 25 places ja podríem començar a tombar pel país.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Quan comencem?

en Girbén ha dit...

PACA, començo a odiar els trepans dels collons...
Recordo haver vist penjar les estàtiques d'aquest paio a la cova, i algunes línies factibles a l'altra riba del riu.

Una bona escopetada de sal al cul li fotria jo de casa estant!

Eduard Ariza ha dit...

Sóc cosmopolita, però endavant amb això d'ajudar els petits pobles de muntanya.

Jaume Llanes ha dit...

La idea que exposes és fascinant, i a molts ens ha passat pel cap en alguna ocasió. Els pobles-entorns que suggereixes són meravellosos. El que no veig tan clar és com es podria dur a terme el "reialme d'equitat" que apuntes. Aquí és on veig el gran problema de totes les arcàdies.

en Girbén ha dit...

Interessant a més no poder, Eduard, tot el que insinues amb la teva declaració de cosmopolitisme; visió del món imprescindible però que, com sol passar, té el seu pitjor enemic en l'estol de St.Paus que pretenen imposar-la.

L'experiència restauradora que aquí somiejo està inspirada en les reeixides comunitats "bioregionalistes" de la costa oest dels EEUU, o en el lligam espiritual-territorial que han sabut mantenir els aborígens australians. Ja pots veure com en són de globals els referents!

en Girbén ha dit...

Jaume, no debades vaig parlar d'un "reialme d'equitat". Amb aquest empatx de retòrica situava la proposta en el terreny al que pertany, el de la utopia.
No és el mateix escriure hipòtesis felices que desbrossar la malesa que cobreix el poble escollit; una gens retòrica activitat, i la primera de totes les esgotadores feines que ens pertocaria de fer.

I ja et dic que m'has fet feliç amb la notícia. Les teves encrestades Meditacions prometen bones notícies reals de mons meravellosos!