Repòs

Aquesta és una imatge ben fresca, de fa només un parell d'hores, del meu interior blocaire per la banda del cor.

Apart d'una tanda d'injeccions i d'un munt de sobrets -un cada 8 hores- el metge d'urgències m'acaba de recomanar repòs. Tampoc és que calgués..., si no fos pel voltarén de cavall ara estaria paralitzat. Un dolor d'aquells atuïdors, en un parell de dies, ha anat creixent fins anular-me. I tot per una estúpida caiguda casolana fruit, tan sols, de la meva insensatesa. M'he fet una fissura al novè arc toràcic i hauré de guardar repòs. Malament rai si no aprofito l'ocasió per a pensar a fons en el munt de millores que tant necessito. Ara mateix em poso a la feina de reposar amb profit.

36 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Havia entrat aquí esperant trobar allò de Tristaina i em trobo l'interior del teu cos, exposat a contrallum. Mira, de vegades els accidents més tontos són una forma que tenim de dir-nos a nosaltres mateixos que hem de fer repòs. Doncs res, a reposar.

lolita lagarto ha dit...

cuida't que el nové arc toràcic s'ho val!:)
ara repòs, o re-post re-post..

ei, millorat aviat d'acord?

en Girbén ha dit...

Tristaina, Lluís, haurà d'esperar. Posar-me a caminar contradiria la prescripció de repòs; tot arribarà.

en Girbén ha dit...

Lolita, mira si n'és de bona la loquaç expressió: "fotre's una bona costellada"..., però es veu que no, que tenim arcs toràcics. I mira que en són de bons dels arcs de cabrit!

Molt bo el teu re-post!

LEBLANSKY ha dit...

La màxima, en aquests casos, diu:
"relax i plaer".
Una abraçada!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ai, mira si és irònica la vida, tu, vinga a trescar per les muntanyes com si res i, catacrac, és una caiguda casolana la que n'immobilitza.
Cuida't i aprofita-ho!

Eduard Ariza ha dit...

Mira, prento pel costat bo. Ara tindràs temps de pensar i reflexionar que són coses que sempre van bé. Sinó buscat un lloc fresquet i un bon llibre o una bona pel·lícula per passar l'estona. Millora't

Galderich ha dit...

Quina maledicció més gran aquest "repòs" pel cul d'en Jaumet!

I com diu l'Eulàlia, gran contradicció amb el nostre trescador blocaire...

en Girbén ha dit...

Leb, això del "Relax" no serà el que predicaven els Frankie Goes...? I avui al plaer que aspiro és al la reducció del dolor.

en Girbén ha dit...

Serà, Eulàlia, que a muntanya, on mai he pres mal, em mantinc molt més alerta. Vaig a cuidar-me.

en Girbén ha dit...

Gràcies, Eduard, miraré de reduir el gruix de la pila de llibres pendents. El tractat del Safranski sobre "el Mal" sembla força oportú.

en Girbén ha dit...

Galderich, si aconsegueixo treure'n bon profit encara serà una benedicció.

SM ha dit...

Però el cor se't veu molt maco! Que vagi bé el repòs.

garbi24 ha dit...

no en treguis massa profit...no fos cas que t'acostumessis a fotre't de morros per descansar.....
Cuida't i descansa

Ferran Guerrero ha dit...

Veient la foto he pensat "que ens deparara avui el bó d'en Girbèn", m'he quedat a glaçat, tant sols puc dir que et milloris i si necesites quelcom tant sols fa falta una trucada que estic de vacances.

Cuida't i fes bondat.

Aris ha dit...

Ei, jo el dia de Sant Joan també em vaig caure...ara, uns quants volterens i molt gel al genoll em trobo millor. Que et posis bo!

Víctor Nubla ha dit...

Jordi, em sap greu, cuida't molt. Fa un parell d'anys em vaig fer un esquinç intercostal i puc entendre com estàs. Aprofita per notar com el teixit ossi se solda. Pero no riguis!!! és l'única cosa que fa mal, així que no li envieu a en Girbén acudits ni res que li provoqui hilaritat, d'acord?. Jordi, no miris res de Monty Pithon ni d'aquest tio tan divertit: http://www.youtube.com/watch?v=fOwDhjIizzk

Nubla

en Girbén ha dit...

Anit -revetlla o nit blanca sens fi pels espasmes d'un dolor impecable-, imaginava a un bruixot de vudú burxant amb l'agulla al costat del cor d'un ninot amb la meva fesomia...

Ara, després d'aconseguir (més per caritat que per servei) que passés per casa el bruixot-practicant a punxar-me l'analgèsic que tant em cal, començo a deixar de ser un ninot en mans del dolor.

en Girbén ha dit...

SM,
maco no ho sé, d'atleta-poeta segur!
S'ha parlat molt de la lletra de metge i molt poc de la inintel·ligibilitat de les imatges metges. Sort en tens d'entendre aquests vagues ideogrames!

Garbi,
com he explicat més amunt, l'experiència del dolor superior em farà anar amb més compte: res de trompades!

Ferran,
el teu oferiment és el d'un amic de debò. Si de cas, enfila't a un lloc que pagui la pena i després ens ho expliques. Ja et dic que això em farà bé.

en Girbén ha dit...

Aris,
entre pitos i flautes no havia llegit els fets de la teva revetlla.
Si més no el teu mal no va ser fruit d'una estupidesa sinó d'un acte d'heroic proïsme: canya al "ladrón verbenero"!!!
Que et milloris aviat.

Nubla,
Anit m'hauria agradat viure en els temps de barra lliure de morfina...
I dius de la fatalitat de riure en les meves condicions. Ja hi pensat i l'equiparo a qualsevol moviment convulsiu. Riure, plor, tos, singlot, o orgasme; avui tot això em semble igual de temible.

Enric H. March ha dit...

Girbén, ja sé que no és un consol, però la insensatesa és tan comuna entre nosaltres que no sé si fa fàstic o la portem als gens. La insensatesa em va dur el juliol passat a trencar-me els isquiotibials de les dues cames (també tinc radiografies que no penso penjar) i fins fa un parell de mesos no he aconseguit que deixin de fer mal. Reposa el que calgui, doncs.

Clidice ha dit...

Tu ho has dit, és més difícil prendre mal a la muntanya perquè vas amb els ulls ben oberts. Apa, cuida't (i que et cuidin ;P).

"PACA" ha dit...

salut amic...no serà que no t`hi cap el cor entre tanta costella de lo gran que es?

recuperaT AVIAT,que aviat tornarem al nostre asumpte.

Carme J ha dit...

Saps que ets un exhibicionista d'interiors
He entrat encuriosida per la radiografia i ara només et desitjo que el mal et desaparegui molt ràpid.
La meva contractura es solidaritza amb el teu arc toràcic, deixem-los anar fent
Salut

marta (volar de nit) ha dit...

L'última frase és un objectiu ben ambiciós: reposar amb profit. Però que sigui ambiciós no vol dir que sigui inabastable. Espero que et trobis bé ben aviadet i que mentrestant també t'ho passis bé. Relax i plaer que ha dit en Leb també és un objectiu ambiciós que m'agrada i que pot ser estimulant. Petons i abraçades analgèsiques :)

en Girbén ha dit...

I que difícil pot arribar a ser l'exigència d'un repòs absolut!
Després de convertir la butaca de la sala en una mena d'enguixat flonjo -de taüt-, m'hi he passat quatre dies i quatre nits en una total prostració; en una absoluta passivitat, tant física com mental.

Només puc dir que tanta "inoperància" ha resultat profitosa i que el dolor ha remès. Hi és, sí, però ja no és aquell dictador egòlatra, brutal i torturador.

marta (volar de nit) ha dit...

Me n'alegro que el dolor hagi marxat!!! Quatre dies quiet? Déu n'hi do....

en Girbén ha dit...

Enric, això dels "isquios"... No era una cosa que només tenien els futbolistes?
Ara miro d'identificar aquells que discrepen de què "insensatesa" i "rauxa" són uns mers sinònims.

en Girbén ha dit...

Clidi,
No saps com em cuiden ;)
I, aquesta alerta que exigeix la muntanya és un dels seus majors dons perquè ens imposa el present com poques altres activitats.

en Girbén ha dit...

PACA,
de bon segur que tu també tens un cor gran, un d'aquells cors d'atleta dilatats per tant d'esforç volgut.
I ja et dic que el nostre assumpte va per llarg; que la trencadissa de costelles és de mal soldar. Que bé m'aniria un "apaño" del teu arranjador de martells ;)

en Girbén ha dit...

Carme, m'has "clixat" bé!
Si no n'ets conscient, el que no deixa de ser una de les exigències de l'ofici, també pot ser interpretat com un banal auto-bombo.
El meu costellam entén la teva contractura... Salut i empatia!

en Girbén ha dit...

Marta, mirar de treure el màxim benefici de no fotre res és un objectiu ambiciós i, fins i tot, digne i generós (ara penso en els ascetes de l'Índia).

El dolor no s'ha esvaït; s'ha atenuat gràcies a la medicació i, també, gràcies a haver establert un pacte amb aquest coi d'infiltrat.

Enric H. March ha dit...

Ha, ha...! Girbén, és una d'aquestes parts del cos que ignorem la seva existència fins que es fan sentir. Amb l'edat s'escurcen.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vaja Girbén, que no t'hi poses per poc. Me'n alegro que ja notis millores. Apa, a seguir fent bondat.

en Girbén ha dit...

Oh, gràcies Xiru!
Si, realment, sabés "fer bondat" em dedicaria a fabricar-ne en quantitats industrials a fi de fer-la assequible a tothom.

en Girbén ha dit...

Las de l'amarg repòs... Més al cas no pot venir!

Las de l’amer repos où ma paresse offense
Une gloire pour qui jadis j’ai fui l’enfance
Adorable des bois de roses sous l’azur
Naturel, et plus las sept fois du pacte dur
De creuser par veillée une fosse nouvelle
Dans le terrain avare et froid de ma cervelle,
Fossoyeur sans pitié pour la stérilité,
-Que dire à cette Aurore, ô Rêves, visité
Par les roses, quand, peur de ses roses livides,
Le vaste cimetière unira les trous vides ? -
Je veux délaisser l’Art vorace d’un pays
Cruel, et, souriant aux reproches vieillis
Que me font mes amis, le passé, le génie,
Et ma lampe qui sait pourtant mon agonie,
Imiter le Chinois au cœur limpide et fin
De qui l’extase pure est de peindre la fin
Sur ses tasses de neige à la lune ravie
D’une bizarre fleur qui parfume sa vie
Transparente, la fleur qu’il a sentie, enfant,
Au filigrane bleu de l’âme se greffant.
Et, la mort telle avec le seul rêve du sage,
Serein, je vais choisir un jeune paysage
Que je peindrais encor sur les tasses, distrait.
Une ligne d’azur mince et pâle serait
Un lac, parmi le ciel de porcelaine nue,
Un clair croissant perdu par une blanche nue
Trempe sa corne calme en la glace des eaux,
Non loin de trois grand cils d’émeraude, roseaux.


Stéphane Mallarmé. 1866