Dies quiets

Necessitàvem, tots dos, uns dies pacífics i hem anat, com qui diu, a la cantonada; a una cantonada feréstega per on poca gent passa.

Primer al Port del Comte, al seu vesant respectat, no al trinxat per l'estació. Els plans de Bacies i de la Bòfia ofereixen una calma immensitat enlairada. Res a veure amb "El soroll i la fúria" que començo a llegir.

A la tarda ens perdem, ara l'un ara l'altra, per aquesta prada sens fi. L'aire fa goig de tan perfumat pels clavells de pastor, ara en plena florida. Tot i que hagi passat el moment àlgid de les flors encara puc arrossegar-me pels prats i retratar algunes joies menudes. Ampliat, el fiteuma revela la seva extrema fantasia i els  lots, minúsculs i banals, puntuen l'herbei amb unes gradacions cromàtiques ben mendelianes. Sec i punxent, el panical blau es dreça entre les pedrusques.


Tramunto les collades harmòniques per endinsar-me, breu, a les pistes. Tan sols fins al trau de la Bòfia, una de les nostres boques d'avenc més cèlebres. Llegendes apart (de galeries fabuloses que arriben a l'Estany de Banyoles!), imagino la feina dels que venien a buscar-hi el gel que s'hi acumula; antany molt, i ara ben poc.

* * *
Tot és com sempre de quiet a les ribes de la Ribera Salada. Aquí no ens hem de preocupar, fa anys que freqüentem aquest meandre i ja som capaços de moure'ns-hi a ulls clucs.


Passo les tardes penjat a l'hamaca amb el Faulkner entre les mans. Em sosté la blada de fulla petita, una vella amiga a la que cuido de fa temps pel molt que m'ofereix. No us explicaré la mena d'encesa que viu a la tardor.
 

A una quarantena de passes s'escola la Salada. Ara tota barrada per les petites rescloses de còdols que alcen els pescadors.

Quan pica el sol de migdia corro per la llera i prenc panoràmiques subaquàtiques de les preses. Algú que em veiés pensaria en les trifulgues del Mr. Hulot... Si fins em faig gràcia a mi mateix amb les penúries poca-soltes que passo per aconseguir les meves imatges remullades!
 

També gravo uns llargs vídeos de la mà de la nina intentant, inútilment, aferrar les cintes de setí roig que serpentegen empeses pel corrent. Tenim metàfora! -crido fort tot veient-ne els resultats. Ara sols caldrà muntar-la i que me la musiquin.

11 comentaris:

garbi24 ha dit...

de vegades no cal anar molt lluny per gaudir d'una bona i relaxada estada

Anònim ha dit...

doncs per fer aquesta música subaquàtica, compta amb mí.

Nubla

en Girbén ha dit...

Garbi, entre les virtuts dels destins propers cal afegir-hi el benestar moral d'haver consumit poc. No fa ni una setmana vam passar una nit de tempesta a 3º; com si fóssim al gran nord però amb la diferència d'haver recorregut uns escassos 100 km de casa.

en Girbén ha dit...

Nubla, aquest de la mà enmig del corrent està reservat per a la Lina, i també li'n dec un al Picó.
Pera tu tinc una altra bona idea que et permetrà ser més partícip de la composició.

Lluís Bosch ha dit...

<veig que fins i tot enmig de la canícula et brollen les idees. Bravo per la imatge de la nina i la serp vermella. T'escric des de terres extremenyes, on el paisatge també ofereix regals i metàfores a qui les vulgui buscar una estona sota aquest sol ample i generós.

en Girbén ha dit...

Lluís, com és que en un racó de món tenia a mà unes cintes de setí? La improvisació sap dissimular tota la previsió prèvia.
Ara sortim una setmana de viatge per terres, no extremenyes sinó albigeses.

Galderich ha dit...

Girbén,

Calma i tranquil·litat són imprescindibles per a fer unes fotografies (i filmacions) com aquestes.

Eduard Ariza ha dit...

M'encnaeten les imatges del llaç.

SergiC ha dit...

Ja no puc més; vaig a copiar-te!
Em penso comprar una hamaca d'aquestes per al descans post-escalatori.

La resta de coses (fotos, pel·licules, textes...) son incopiables, i res més lluny de voler-ho fer.
Salut.

La meva maleta ha dit...

Envejosa estic.

També m'han agafat ganes de copiar-te, però em conformaré amb seguir observant d'amagat, la guineu que s'amaga als boscos del costat de casa a Rocafort, els caps de setmana.

Molt bones fotos les teves...destil.len calma :-)

TRanki ha dit...

Doncs jo em quedo entre les de la passera de còdols i les subaquàtiques...dis-me simple, però tot i que aqui no fa massa calor, trasnmeten una imatge de frescor que quasi em suggereix l'oloreta d'aigua dolça i verdet sota el sol que crema, que tant recordo de les ribes dels rius ara que quasi no tinc olfacte!!!