Ocupant la França


Davant d'un mapa de LA COMMUNAUTÉ imagino un viatge a l'antiga...


Tampoc és que aquest disseny del món sigui tant vell, És només del 1942, de quan va ser editat aquest manual escolar de geografia. Una peça, ara de col·leccionista, i que feia suar als estudiants durant l'ocupació (bé, ja sabem que dir-li ocupació al festeig amb els nazis no va ser majoritari d'entrada). Com que la tradicional bondat de la geografia descriptiva francesa encara no l'ha superada l'internet, he recuperat aquest vell volum de les lleixes per a fer-me una idea de les terres que enguany volem descobrir. Sens dubte, molts dels matisos de la geografia humana hauran canviat, però, la física -el relleu, la geologia, la hidrologia, el clima i la vegetació- que aquí llegeixo, per força ha de continuar valent.

Convençut de la impossibilitat del viatge sense un criteri ferm i autònom (altra cosa és el turisme), i aquí la meva idea és la d'un creixement radiant -d'una annexió territorial progressiva que s'abstingui de salts aeris i que permeti correlacionar allò conegut amb allò per descobrir-; al 2011 mirarem d'omplir un modest espai, desconegut i proper, de la superfície actualment francesa.
 Serà un viatge modest que triangularà uns punts del mapa ja coneguts: el Coll de Sant Lluís a les altes Corberes, amb les ciutats de Florac a les Cevennes i de Montauban a les planes de la Garona. (Tot veient com el meridià de París creua aquest espai, ja imagino noves triangulacions que refacin l'èpic mesurament i ens portin de nou París...)

* * *

Com vaig escriure abans de sortir, comencem a l'antic límit nord del nostre país, en un coll de la serralada de les Corberes on, tot i més esvaïda, recupero la proclama fronterera que algun il·lús va pintar..., en francès, com déu mana!
Tan sols afegir una dada de viatge que ens ha deixat perplexos: per impossible que pugui semblar, i més en un destí tan pròxim, no ens hem creuat amb cap català... Creieu-nos! I d'espanyols ja ni dir-ho. No sé si és que no han sortit o si eren al Bàltic, o a la Mongòlia exterior..., però aquell "Ca macu!" que et fa sentir com a casa, misteriosament, no l'hem sentit enlloc.

14 comentaris:

Allau ha dit...

Érem al Bàltic, Jordi, ja t'ho dic jo, érem al Bàltic.

Clidice ha dit...

És clar, un any que ens quedem a casa vosaltres creueu fronteres! No, si és que no ens posem d'acord ni de broma! :) òc és si, com és no?

garbi24 ha dit...

curiosament sempre que he estat per terres de Sarkozy no hi he trobat abundància de catalanoparlants, potser no els crida l'atenció per ser un pais tant proper....però no saben el que es perden

en Girbén ha dit...

Allau, sempre m'ha sonat bé això de Bàltic. I no tan sols a pura vodka... Tinc una pràctica armilla polar que llueix la marca "Baltic" al pit.

en Girbén ha dit...

Pot comptar, Clidi... no és que haguem anat a la quinta forca (amb un dipòsit i mig n'hem tingut prou).
I sí, el Sí és Òc, i el No és Pas. Un exemple: Se siàs pas content vira lo cuol al vent!

en Girbén ha dit...

Fa cosa, Garbi, això de les terres de Sarkozy. Quan hi anava de petit eren del De Gaulle que tenia més pes i mai millor dit.
I ja no dic de Chamonix, però en sé de més d'un i de dos que han anat a la Bretanya..., bé, sempre hi ha un "desfile" de catalans cap a la Bretanya. És clar que passant per pobles com Artigues, Gos, La Clapareda, Rials... tens la sensació de ser a la cantonada de casa.

Lluís Bosch ha dit...

Em sembla fantàstic no haver trobat cap català, i poder oblidar així una mica aquest trist país sotmès als cretins. No queda gaire bé que t'ho digui, però em temo que guardaré aquests apunts teus: sóc del parer de viatjar aprop, en cotxe i fent rutes atzaroses com si fóssim al segle XVIII. Mort abans que turista.

Galderich ha dit...

Espero passar uns dies per França aquest agost i no trobar-me cap catalanet que m'atabali. Que per a això ja hi sóc jo dient Camacu!

en Girbén ha dit...

Ja no dic d'Anglaterra, Lluís -on ja veus com de contents estan-, també és interessant veure l'actual mapa legislatiu francès: tota una alegria amb el Sarko al capdavant...

I ja et dic que d'atzarós res. La lectura exclusiva durant els viatges són grans llençols de la cartografia més fina possible. Més que turista, general en campanya!

en Girbén ha dit...

Galde, espero que s'acompleixi el teu desig. Els estrangers predominants per les contrades que hem recorregut eren els holandesos; tots flipant amb un món abrupte que no tenen i dient "Wat Leuk!" (el seu Camacu) a tort i a dret.

Lluís Bosch ha dit...

T'acabo de visualitzar com un general en campanya, i t'he de dir que dónes la talla. Algun dia caldria plasmar aquesta imatge...

Enric H. March ha dit...

"Convençut de la impossibilitat del viatge sense un criteri ferm i autònom (altra cosa és el turisme), i aquí la meva idea és la d'un creixement radiant -d'una annexió territorial progressiva que s'abstingui de salts aeris i que permeti correlacionar allò conegut amb allò per descobrir".

En aquestes paraules, Girbén, hi ha quelcom de primordial, que té a veure amb el viatge però també amb moltes, moltes coses.

Vaig a combregar. Bon estiu!

en Girbén ha dit...

Lluís, suposo que estàs visualitzant al "General Bum-bum".

en Girbén ha dit...

Enric, desconec fins on arribaré amb aquest criteri tan sols sé que és la manera lenta que em convé. Bon estiu!