Pels abismes

No podem presumir de ser un país de grans coves. En tenim d'importants a escala mundial per la raresa del rocam on estan excavades (com les cavitats del Salí de Cardona, o la Cuberes dels conglomerats de Serradell), Tanmateix hem de reconèixer que la majoria de les nostres coves i avencs són ben modestos. I ho són tant que hem hagut de reduir el varem que atribueix la categoria de Gran Cavitat a la nostra escala. Així, en ves dels 3 k de longitud d'una gran cova,  500 m ja ens fan el fet; i dels 300 m de fondària d'avenc que amb 100 m anem més que contents. D'aquí ve que fem tan curt de coves arranjades pel turisme: només dues i para de comptar! La clàssica Cova del Salnitre a Collbató i les Aumidelles, les boniques coves de Benifallet.
 Només traspassar la frontera nord la cosa canvia. Començant per les covasses del Conflent, passant per la Fontrabiosa del Capcir, i acabant pel festival d'enormes esvorancs de les rodalies de Tarascó i Foix (aquí amb l'afegit de ser grans santuaris de l'art paleolític), el turista subterrani no s'acabarà les propostes que van sorgint en en la seva ruta. I és que això de l'espeleologia, pels francesos, és com el formatge: una mena de patrimoni nacional. Val a dir que si ens haguéssim de remuntar als fundadors del tema al capdavant apareixerien Martel,  Casteret i companyia.
Durant la nostra passejada estival per França ni ens va passar pel cap de visitar totes les coves que s'anuncien als vorals de les carreteres. Potser hauríem passat els dies encauats, si així ho haguéssim fet.Vàrem triar-ne dues de substantives i prou: la primera: l'Avenc de Cabrespina, a la Muntanya Negra, no lluny de Carcasona. Gran aparcament i gran edifici de recepció, on pots entretenir l'espera del teu torn tastant els vins de regió... I a dins, què? A dins, l'ABISME! L'esglai d'un pouarro de més de 300 metres que interceptes a 3/4 de la seva pregonesa. 
L'altra elecció era obligada. Com no degustar un dels pocs *** Michelin? (la famosa guide també atorga estrelles subterrànies!) I L'Aven Armand, a la Caune Mejan, se les mereix totes i alguna d'afegida. Descobert pel creador de l'espeleologia, Édouard Martel, ja als feliços anys vint la companyia Eiffel va instal·lar-hi un funicular soscavat per a davallar-hi. O sigui que és el paradigma en qüestió de coves arranjades.
El seu dens bosc de singulars i altíssimes  estalagmites (de fins a 40 m) et transporta a un món fabulós. I no podem estar-nos de recomanar que, si és el cas de visitar-lo, feu com nosaltres: matineu a fi d'entrar al primer torn. Això us permetrà conèixer-el en silenci i estalviar-vos la remor dels grups de visitants que l'omplen al migdia.

Dues més a dir de l'Armand. A l'estiu s'hi celebra un cicles de concerts que deu ser cosa de veure i escoltar (consulteu cartellera). I tot i que ja ha passat, en atenció als amants de friquisme penjo el cartell d'una tómbola delirant. Que et toqui un mític 2CV, desmuntat i remuntat a cor de l'avenc, planteja una pregunta: Si fos el cas que em toqués... Qui me'l trauria d'allà baix?

14 comentaris:

Galderich ha dit...

Ostres, això del cartell és el súmmum de les coves!

Tindrem en compte aquest itinerari per les grans cavitats de la França i més si tenen el telefèric de l'Eiffel. Això només ens dona les proporcions del seu interior... i també de la seva explotació comercial de fa anys!

Lluís Bosch ha dit...

Em sembla genial això del 2CV. Suposo que com que el vehicle és una mena de símbol nacional, aquí hi ha una conya complexa que no acabo d'entendre.
Fa tres estius vaig recórrer el Midi entre altres coses per buscar un 2CV que al final no vaig comprar... i ara me'n penedeixo.

Clidice ha dit...

En aquestes coves si que no em fa res entrar-hi. I és que la cosa de l'espeleologia no és gaire apta per a claustrofòbics.

Aris ha dit...

Jo vaig visitar fa anys les coves de Lascaux i em van agradar molt, son semblant a les fotos que ensenyes...els francesos això de les coves ho tenen molt en muntat...

Llop Estepari ha dit...

Vaig veien que la passejada estival ha donat per a molt. D’això se’n diu unes vacances actives! Lluny de postures sedentàries. La meva claustrofòbia no m’ha permès passar de la cova Manel; i encara de jovenet.

Has anomenat Casteret. Ja deus conèixer la cove de gel que porta el seu nom. Fa anys encara es conservava un bon tou i uns bones columnes de glaç. Hi vaig dormir dins, camí de Gavarnia.

Un udol.

en Girbén ha dit...

Ja em semblava, Galde, que eres un ferm candidat el cartell. Llàstima que no en tinguessin a la venda. Si que en tenien del preciós cartell de la belle epoque; en òfset és clar, no en la lito original.
Si un dia hi aneu, demana'm infos. Imprescindible passar per "Ròcafòrt", l'autèntic Roquefort!

en Girbén ha dit...

Luís, aquest encreuament entre mites del motor i grans monuments pot donar molt de si. Ja somnio en desmuntar el vespino del meu pare (40 anys i funcionant a diari) i remuntar-lo en la punta més alta de la Sagrada Família. Em faria ric amb la tómbola.

LEBLANSKY ha dit...

Ei, per una vegada, conec i he estat a un dels llocs que cites: l'avenc Armand, que és una xulada! [tant com el cartell que publiques, i aquest si que no el tinc, snif...]

en Girbén ha dit...

Ei, Clidi, encara tenim pendent d'entaforar-nos a la Cova del Petrecó.
Tu tranquil·la, respira a fons, i pensa que no ens està seguint l'indi Joe.

en Girbén ha dit...

Aris, Lascaux la tenim pendent. Segur que la nostra expansió per França ens hi acabarà portant.
No deixaré de recomanar les coves del Comtat de Foix, que és ben proper: Niaux, Bedeilhac, la Vache, Mas d'Azil... entre les pintades. + l'enorme Lombrives (t'hi passeges en tren!) i el riu de Labouiche (que es fa embarcat).
Apart, a 40k de Puigcerdà hi ha l'Aguzou. Aquesta no està il·luminada i s'explora equipat i seguint un guia. Són 6 hores d'autenticitat!

en Girbén ha dit...

Veus, Llop, aquí en compartim una de ben especial.
Tindria deu anys quan vam entrar a la Casteret. Les columnes de glaç ocupaven tota la sala fins gairebé el porxo. Sobre-motivats, i més enllà de la prudència, vam fer via cap dins; el pare cavant graons amb el seu piolet de guia, i la mare amb els seus grampons especials per a xiruques. Jo i ma germana, entremig, lligats al cordino...
Fèiem la clàssica travessa: Ordesa-Gòriz / Gòriz-la Brecha-Serradets / Serradets-Bujaruelo-Torla.

en Girbén ha dit...

Això, Leb, una xulada de les grosses!
I el cartell..., què hi farem! El 2CV dels Dupond al fons de l'avenc. Estan ben bojos aquests gals!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Aquest estiu he estat a punt de visitar la Fontrabiosa. Un deute que tinc amb el Capcir. De joveneta vaig fer espeleologia amb el RES. Recordo una davallada amb càmeres al l'avenc Daví, per filmar ratpenats. Res a veure amb les estalactites de les teves imatges...

Eduard Ariza ha dit...

¡Oh Déu meu! Hi he de toranr a anar de coves. Sempre m'han agradat moltíssim i per sort no tinc mai claustrofòbia. Les imatges que s'hi torben a les estalactites són senzillament preciosses.