ÀFRICA -ossos i orígens

El 1959 va ser un any de fructíferes descobertes. Abans que el 17 de juliol la Mary Leakey trobés el primer crani d'australopitec i que el 10 d'octubre la sonda soviètica Luna 3 fotografiés la cara oculta de la Lluna, a primers de març jo havia ja descobert el cosmos i els éssers humans...


En aquells dies no vaig fixar-me en la importància de la troballa del primer homínid africà. Altra feina tenia jo! No va ser fins a l'adolescència, quan pres per la passió arqueològica vaig tenir les primeres notícies de la família Leakey, que el tema del trencaclosques ossi dels nostres avantpassats em va començar a interessar..., i fins avui. La veritat és que pels volts del 1974 dubtava si dedicar-me de per vida a la paleoantropologia, idea a la que molt hi ajudaven les circumstàncies de la troballa de l'OH-5 (el primer Australopitec o Paranthropus boisei o Zinjanthropus boisei; que la taxonomia dels homínids fòssils és cosa enrevessada). Només calia obviar els anteriors quasi trenta anys d'excavacions infructuoses (útils de pedra apart), i imaginar aquella tarda feliç en què la Mary, deixant al seu marit Louis indisposat al campament, va sortir a fer una passejada per la gorja d'Oldubai i va descobrir l'antic crani. Això semblava tan senzill com emocionant!


I quin nas tenien els Leakey -el Louis i la Mary- per a descobrir fòssils d'homínids! Al 61 l'Homo habilis, al 65 l'Homo erectus, al 67 el Kenyapitecus africanus... Un do que van transmetre al seu fill Richard, el qual, entre la vall de l'Omo i el Llac Turkana, aviat aplegaria una altra bona sèrie d'australopitecs, d'habilis i d'erectus. Fins i tot, després de morir el Louis al 1972, la Mary va tenir un altre gran moment eureka quan, al 1976, fent un tomb per la plana tanzana de Laetoli, va trobar el fabulós rastre de petjades d'uns australopitecs afarensis de fa 3,2 milions d'anys.
I quan no li devem a l'edat d'or de la paleoantropologia! (Aquest període clàssic el podríem situar entre el 1959 i el 1974; any de la troballa de l'ossada de la Lucy, a l'inhòspit Afar etíop, per part de Donald Johanson.) Potser la més decisiva de les conclusions que aquesta mirada a contratemps envers el nostre origen ens proporciona siguin les idees d'evolució i d'unitat. Malgrat tots els carallots entestats en el creacionisme, en el ranci mite patriarcal d'Adam i la seva costella miraculosa, la cosa ja no té volta de full. Venim d'on venim i..., de races superiors, cap ni una per absència de races.
La descripció del panorama complert de la nostra evolució encara és força incomplet i moltes són les discrepàncies, però alguns dels seus grans trets ja els percebem nítids. ( Em fa gràcia veure com encara s'hi barregen algunes banderes nacionals: només els xinesos, malgrat les evidències aportades pels estudis de l'ADN, discuteixen la unicitat de l'origen africà dels sapiens .)


Del 1959 ençà han canviat moltes coses. Per exemple podem comprar per internet aquests ossos fòssils clàssics clonats pels de BONE CLONES Inc. Una rebesàvia LUCY articulada i en possició de marxa per 7250 $; i sencera però desarticulada per 2100 $. També la podem tenir per lots o per peces: la mandíbula per 95 $ i el bonic sacre per 88 $. 
Recomano fermament entretenir-se una estona estudiant el catàleg d'aquests especialistes en rèpliques osteològiques. Apart d'un sens fi de peces antropològiques, hi trobareu una infinitud d'altres tresors com dents de tigres dents de sabre o de megalodont (l'extingit tauró XXL), cranis d'àliga o de tucan, de girafa o de lleopard de les neus, de llop o de manatí... Un no parar d'ossos suggeridors a l'abast del crèdit de la vostra tarja. Podria ser que entre els seus fons hi trobeu aquell obsequi especial que estàveu buscant per aquestes festes. 

Afegiré que trobo encara força romàntica l'actitud científica d'aquests clonadors d'ossos... Que farien més quartos incloent al seu catàleg la secció  famous human skulls amb repliques de les testes pelades del Michael Jackson, de l'Elvis, la Marilin, el Kennedy, el Franco...

9 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Els preus de les rèpliques superen de llarg les meves possibilitats, i em demano qui les podria comprar. Però això no treu que m'agradi la idea de tenir-les al rebedor de casa.

matilde urbach ha dit...

Ai, Girb, que ara em mirava la besàvia articulada, i com la retiro!
Som pastades!

en Girbén ha dit...

Lluís, jo he demanat un ullal de tigre dents de sabre (17 $). Per quatre xavos tindré un clauer amb molta prehistòria.
Pel rebedor de casa et recomano el crani de peruana deformat com un carbassó (-2000 anys i 249 $), o el de boliviana trepanat (-1200 anys i 218 $). Et donarien un barroc toc de distinció i de reflexió.

en Girbén ha dit...

MU, la Lucy era una nana (1,10 m) tan peluda que ja d'entrada va desestimar la depilació.
Ets molt més ben plantada que la teva besàvia, creu-me.

Clidice ha dit...

M'has fet recordar com una dona, també, Mary Ann Mantell, fou la descobridora del primer rastre ossi de l'iguanodont, bèstia cretàcica, que tant va canviar la idea que es tenia d'èpoques prehistòriques i que va propiciar, també, la meravella de l'exposició de B. Waterhouse Hawking al Christal Palace de Londres. Temps victorians de descobriments fabulosos aquells, també :)

Enric H. March ha dit...

Girbén, compartim haver-nos avançat als Leakey en la descoberta dels éssers humans malgrat la nostra inconsciència, i compartim també aquesta fascinació per les restes arqueològiques i paleontològiques. Em sembla un món fascinant, aquest que ens parla a través de la matèria morta.

en Girbén ha dit...

Diria, Clidi, que aquí hi ha un bon garbuix de noms.
Una és La Mary Ann Mantell, l'esposa del Gideon Mantell -descobridor del primer iguanodont-, i una altra és la seva font d'inspiració: la Mary Anning -la fecunda paleontòloga descobridora de l'ictiosaure-.
Sí que convé ressaltar el progrés del darrer segle: la Mary Anning menystinguda pels acadèmics victorians i la Mary Leakey reconeguda universalment.
Bufa, quantes marys!

en Girbén ha dit...

I és que vam ser uns avançats, Enric!
Tu m'entendràs: Quin greu em sap haver perdut la cresta sagital pel camí... I quin profit en traurien els jugadors de rugbi d'aquest reforç cranial!

Enric H. March ha dit...

Girbén, ens entendríem a queixalades! Però sí, amb cresta sagital seríem uns bons davanters de rugbi i uns grans grimpadors!