A Amèrica pel llarg pont

No pas a l'Amèrica d'ultramar sinó a la del barri, la del carrer homònim del Guinardó, tancats entre quatre parets desballestades és com hem passat aquests dies; i com, segur, passarem els vinents. L'Oriol, després de més de dos anys desterrat a Les Roquetes, ha llogat un nou pis..., un pis amb "possibilitats" que caldrà treure a la llum.
Dos dies m'ha entretingut deixar a punt una habitació abans de pintar-la: ventilar-me els sis endolls d'instal·ladors salvatges, extreure 40 (sí 40!) tacs de les parets, sikar esquerdes on hi cabia un dit, reomplir forats... Això mentre el noi s'ocupava de rascar durant hores la pintura butllofada d'una paret de la sala... Si no fos per les presses gaudiríem fort d'aquesta antepenúltima lliçó d'Homo habilis, la de la rehabilitació de cavernes. I no deixem de dir-nos que fer front a la quisca és cosa que enforteix els lligams familiars més un viatge a les Canàries.
L'Anna tampoc és que s'hi posi per poc. Acantonada a la cuina i al bany, pistola en mà s'ocupa d'extreure uns gruixos històrics de greix i tinya. Una hora llarga de rasca i pica va costar deslliurar les vores de la banyera d'unes memorables formacions d'algues i fongs, i d'estrats mal disposats de segellaments de fortuna. Tot fora, vorada nova a l'enrajolat i remat de silicona de la bona; allisada com cal amb el truc d'una espàtula de patata.
La cosa patidora és la delirant part elèctrica que caldrà renovar. A primer cop d'ull el xispa professional ens diu que el limitador està piratejat per aconseguir un terç més de potència. I que aquest és només el primer de l'enfilall d'horrors que recorren el pis d'Amèrica, que no americà.
 














 


 Si algú té una tarda lliure, sense res millor a la vista que passar-la davant la pantalla, pot venir a donar un cop de mà. Ens trobarà a Amèrica 4, just damunt la excomissaria, a tocar Can Miralletes i el Calassanç.

25 comentaris:

garbi24 ha dit...

En quan a la instal·lació elèctrica el primer que s'ha de fer és mirar quina potència hi havia contractada en principi, doncs la llei ens diu que podem incrementar-la sense fer bulletins nous amb un 15%. Si això és així i comptant que com a mínim hi hauria contractat 2200, podriem passar a posar un ICP de 15 Ampers amb el qual disposarien de 3300 wats, que per un piset n'hi hauria d'haver prou sempre que deixem de banda vitroceràmiques.
Veient també el patchwork del bany t'he de dir que avui en dia hi ha unes masilles aplicables directament sobre la rajola que un cop pintades i sellades amb vernís de poliuretà queda perfecte amb pocs calerons.
Per qualsevol dubte....ja saps on trobar-me.

Aris ha dit...

he tingut que mirar al google map, he vist que al costat està el Camp de l'Arpa...bona zona.
A mi m'encanta això de reforma pisos, però segons la meva dona ho faig molt malament i ja no em deixa ni pintar... (es igual, ja l'he reformagt tot). Al meu pare li passa el mateix. Però he de reconeixa que algu de raó té la meva dona, millor que busqueu un professional que ara n'hi han molts...ara, la meva filla i jo encara ens recordem de com varem pintar el pis, ella mai s'ho havia passat tan bé ni en un happy park.
I l'aigua? contractar un llauner, jo l'últim cop, per canvia una aixeta vaig inundar al veï d'abaix i el de més abaix.

Allau ha dit...

S'agraeix la invitació, però, si hi col·loques una vídeo-càmera, jo prefereixo mirar-m'ho en rigorós online.

Galderich ha dit...

Girbén,
Jo em pensava que aquest pont era l'únic que havia pringat en tema de pisos i trasllats però veig que n'hi ha que ho tenen pitjor. Avui descanso i a veure si demà acabo d'instal·lar en el que ajudo fent de tot!

en Girbén ha dit...

Garbi, és veu que hi entens.
La cosa elèctrica serà refeta de cap a peus (entre els horrors hi havia un parell d'endolls -sense carcassa!- clavats al sòcol... com per anar passant el motxo!!).
El patchwork del bany ja el tinc a punt de vorada flexible de piscines + pintura oficial de rajoles... Això després d'una espectacular sessió de ràpid...
Tota manera prenc nota del teu oferiment per si surt algun entrebanc insuperable.

en Girbén ha dit...

Aris, sortosament el tema de l'aigua no presenta cap problema. Fins i tot al gran pati (més de 100 m2) hi una caseta amb un safareig immens del d'abans (ideal per a potinejar amb ciments i pintures).

en Girbén ha dit...

Allau, tu vols una càmera com aquella que es va "perdre" al The Wire... La banda sonora seria Radio3 amb renecs i interjeccions de satisfacció intercalades.

en Girbén ha dit...

Galde, si estàs com dius no et demano res. De fet, rondines quan has de posar-t'hi però cada pas endavant t'omple d'una gran satisfacció; apart que quan vas rendit dorms la mar de pla.

Ferran Guerrero ha dit...

Aixó si que es una bona via de treballar, rejuntar, veure, remenar, etc, ja veig que esteu entretinguts.

Dema es el gran dia, a veure que surt de tot plegat ja et contare. I vigila no et quedis enrampat amb tant de fil i empalmes.

Salut

Eduard Ariza ha dit...

Ostres, això sembla molt més dur que pujar muntanyes. Ves amb compte amb aquests cables esparracats que sobresurten.
Pots sentir-te orgullós de la feina feta.

Jaume Llanes ha dit...

Una gran tasca fonamentadora i creativa a nivell vital i familiar, aquesta que estàs realitzant. Tot el meu suport "moral" (ep!, si fes falta un parell de braços, aquí estic).

en Girbén ha dit...

Veus, Ferran, una paret és una paret i les parets m'agraden... Més les que estan a sol i serena i tenen relleus prominents. Espàtula en mà, em venia el pervers pensament d'anar un dia al Mc.Canna i deixar-lo net de ferros i ben llis, a punt de pintura...
Tot i tard: Sort en aquest projecte que desconec!

en Girbén ha dit...

Eduard, aquí jugo amb l'avantatge de la llarga aliança de fidelitat amb les meves eines; algunes amb més de trenta anys d'ús continuat. Com el cutter... Convençut d'haver desempalmat aquella línia, a mig tallar-la ZAASS: fulgor i gran espetec!!! Sort de l'aïllament del mànec.

en Girbén ha dit...

Jaume, prou saps que família és donació; i educació, actituds i no paraules. Que alguna cosa quedi de veure al pare persistint en una feina ingrata fins a assolir el resultat pretès.
A fi d'alegrar la feinada ens la prenem com un joc, com un dels jocs de rol (aquest en viu) que tant li agraden a l'Uri. Es tracta de fer d'Homo rehàbilis i jo faig de capatàs (o de màster).
S'agraeix la voluntat, però estalvia't la quilometrada.

Eulàlia Mesalles ha dit...

(Entre tots li esteu fent una plusvaàua al propietari del que dubto que es mereixi). Volem l'evolució de la crònica. Esric convençuda que no ens podrem creure els resultats

No fa pas tant -3 o 4 anys- jo també arrencava paper, rascava vernissos del sostre, polia i envernissava un parquet gràcies a l'ajuda de la família...

Per cert, estic encuriosis: una espàtula de patata?

TRanki ha dit...

Roda món i torna al "born"??'( no em refereixo al mercat homònim...).

AQUESTS dies estic IGUAL, posseït per la pintura i els mobles...per sort no es tracta de restaurar ni refer, sinó d'adequar al nostre gust!!!!

FA GRACIA quan t'adones que la ESPECIUALITZACIÓ i la DISTRIBUCIÓ DEL TREBALL, prenen, sense saber-ho, sempre els mateixos camins...la propera faré un experiment i li diré a la sogra que "me revoque el encofrao" mentre jo uso la vaporetta i em deixo els ronyons al forn o els fogons!!

Pd: ara fa 10 anys, al primer pis, vam descobrir que els fogons eren daurats...i semblaven negres!!!

Lluís Bosch ha dit...

El carrer d'Amèrica 4, just al damunt de la vella comissaria i a tocar del Calassanç em porta una allau de records i d'imatges. Apenes a 100 metres vaig passar la vida, dels 6 als 23. I fa molt poc -massa poc- em va tocar fer l'acció contrària: buidar un pis i deixar-lo llest perquè hi entri a viure un altre.
Ara em resulta quasi místic veure que la vida és així, tan senzilla i tan petita. Al pis que vaig buidar, a tocar d'aquest, qui hi entri també hi haurá d'esmerçar unes hores.

"PACA" ha dit...

...si s`ha de fer algun enderroc,tinc un bon martell...

en Girbén ha dit...

Eulàlia, els contractes de lloguer garanteixen cinc anys, temps suficient per a gaudir de la feinada.
Els propietaris només profereixen queixes dels mals llogaters i callen dels molts que refan les seves propietats.

Com allisar un cordó d'enganxifosa silicona per deixar una junta amb un acabat professional? Res com uns talls de patata; humida, flexible i barata.

en Girbén ha dit...

Ja veus, TRanki, a res del Calassanç...
L'especialització i la distribució de treball ve d'antic i millor no fer experiments si es vol fer via i deixar una feina ben feta. Una paleta o una llana són eines senzilles només quan les tens per la mà.

en Girbén ha dit...

Lluís, ja vaig pensar-hi en aquest rar bucle que, a banda i banda de Can Miralletes, ens dibuixa el darrer any.
T'explico un detall que m'havia saltat: el pis del meu fill és un mirall del pis veí, amb el que comparteixen el pati; un pis que és propietat dels meus pares. Ja em veus a mi, entremig d'aquest salt generacional.

en Girbén ha dit...

PACA, gràcies però guarda't les forces. Que, a partir d'un quantitat variable (la teva superlativa), a la vida tots tenim un nombre fixe de martellades.

LEBLANSKY ha dit...

Ei, i com de bonic i emocionant és redecorar un pis! I un cop acabada la feina, el gust que dona!

en Girbén ha dit...

Home, Leb, la redecoració vindrà més tard i serà tema exclusiu del nano. De moment la pugna està en la rehabilitació.

Clidice ha dit...

Doncs mira que m'encanta això de remodelar (amb poc pressupost, per força) un nou habitatge. Al cap i a la fi té molt de simbòlic :)