Revelant estrats amb les ungles

Amb unes grans tisores, com faig sempre, em tallo les ungles; l'esquerra amb la dreta i, després, la dreta amb l'esquerra. Aconseguir-les totes senceres i sense necessitat de retocs és el repte que anima aquest imprescindible procediment d'higiene personal. Més llargues de l'habitual per motius laborals -apart de la protecció que ofereixen, les ungles són una eina de la màxima precisió a l'hora d'esgratinyar un grumoll de guix o de llevar aquell maleït pèl de pinzell adherit al titanlux-, aquest cop ha sigut fàcil guanyar la juguesca amb la meva habilitat manual.


Ahir vaig fer servir les ungles per a explorar la llarga història del pis que estem rehabilitant. Una vegada arrancat el tapajuntes del marc d'una porta va quedar a la vista un punt de contacte entre els diferents estrats de recobriment de les parets que, sota els 10 augments -il·luminats per un LED- de la meva lupa de gemòleg, vaig entretenir-me a analitzar gratant amb les ungles. 
- Primer: el pretensiós empaperat original de llistes florals verticals -un punt anglès-, dels anys quaranta.
- Pel damunt: una pintura ocre-grogosa aplicada amb cura professional; una modernització d'inicis dels seixanta?
- Després: una capa de blanc de pèssima qualitat, barroera a més no poder -tot de degotissos, grumolls i pèls van degradar la llisor dels murs-; possible testimoni d'uns llogaters dels vuitanta.
- L'estrat darrer, el visible, era una repintada amb plàstica llampant combinant blau ceruli i safrà, que parlava d'un estat alterat de consciència a l'hora de pintar -si no no s'entenen ni les esquitxades als sostres, sòcols i terres, ni el delirant disseny (que incloïa prehistòriques mans blaves damunt del groc); aquí tot diu d'un cau d'indiferents fumetes...

Ara, fins on n'hem sigut capaços, hem tornat a la llisor i a la neutralitat lluminosa del blanc. Retrato les dues estances principals en el darrer moment del seu ressonar a buit. D'aquí res -el camió de les mudances està en camí- es perdrà la reverberació que amplifica els cants dels guixaires i pintors... Tanmateix (com que aquí el present és memòria), d'aquest moment de trencament del buit ja en parlaré més tard, perquè va ser una cosa que no vegis.

18 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Uau, Girb, miracle a Amèrica!!!!

garbi24 ha dit...

Ara pots ben dir que ja has conquerit les Amèricas, i per el detall de tallar les ungles veig que l'obra és dóna per acabada.

Galderich ha dit...

Això si que és treballar amb les ungles!

Sempre em sorprenen les fotografies d'espais buits, sense res.

Lluís Bosch ha dit...

Jordi: acabo de llogar un pis i m'enfronto a un nou trasllat. És per això que llegeiexo i segueixo atentament aquest relat on tot sembla una aventura apassionant.

en Girbén ha dit...

MU, oi que hi ha carrers amb noms que fan per viure i d'altres que no?
Amèrica és dels bons.

També és això:
Amèrica és el poble del costat
a Granollers, a l'Atmella, les Borges Blanques
a Mtaró, a Morella, a Cadaqués
i a Monttuïri menjant xacolata.


L'Amèrica del Casasses i el Comelade a "La manera més salvatge".

en Girbén ha dit...

Garbi, d'acabada res de res. Avui em toca enguixar totes les osques de les tres diferents línies elèctriques que el xispa ahir va anul·lar... Anar a buscar unes planxes d'okume fenòlic per a refer els fasos sostres del bany i la cuina...

en Girbén ha dit...

Galde, calia homenatjar les ungles; tan útils com menystingudes.
Apart de la seva acústica, en aquests espais buits hi reverberen totes les possibilitats de vida passada i futura. I per què no una galeria d'art entre dues exposicions?

en Girbén ha dit...

Buf, Lluís, un nou trasllat... Quina feinada. Prou saps com suposen un moment de recapitulació. Tot el teu món objectual ha de passar, necessàriament, per les teves mans.
Només espero que la nova casa no t'exigeixi l'aventura suplementària d'unes reformes a fons.

Clidice ha dit...

La disposició de les teves ungles em recorda unes peülles felines o úrsides en repòs :) M'he quedat encantada, només li falta un nuvolet amb un "groarh". 'Tic naïf avui :) I la lliçó de bricolatge arqueològic i antropològic ja és de matrícula.

Que tingueu un Bon Nadal! :)

en Girbén ha dit...

Sí que les possibilitats de dibuixar amb les ungles eren moltes, Clidi.
Saps que els musulmans, quan se les tallen, han d'enterrar-les com a part viva del cos que són?

Els bons antropòlegs ja van assenyalar l'ancestral substrat de pensament salvatge que hi ha rere tot bricolatge. Mentre feineges de valent tens temps per a pensar-hi; alhora que detectes la història passada per mirar de no repetir-la.

Que també el tingueu vosaltres un Bon Nadal:)

Eduard Ariza ha dit...

Enhorabona per avnaçar la feina de la rehabilitació. Les teves ungles em recorden a la silueta d'un arc polilobulat. XD

en Girbén ha dit...

Això, Eduard, és com l'assalt a una fortalesa però a la inversa: en comptes d'haver de destruir-ne els murs cal refer-los.
Bona analogia la d'una mesquita de Còrdova ungulada :)

Enric H. March ha dit...

El retrat de les ungles em sembla genial. Les has elevant a la categoria d'empremta immortal.

Sento el só i m'imagino l'olor, que aviat només seran memòria.

en Girbén ha dit...

Les mans, Enric, són això: canells i palmells, dits i artells, capcirons i ungles.

El so ja s'ha esmorteït... No així l'olor; barreja de la dolçor del guix amb l'acidesa dels volàtils dissolvents. Fas bé amplificant el rang sensorial de l'experiència rehabilitadora :)

Eulàlia Mesalles ha dit...

No esperava una mtamorfosi menys espectacular estant les teves mans -i ungles - implicades...

en Girbén ha dit...

Eulàlia, tot i que encara falta un munt de feines enrevessades (redreçar i fixar el marc de la porta del bany, tirar avall l'escrostonat sostre de la cuina i enguixar-lo, etc ), la casa fa olor a nou... Saps com quan estrenes un cotxe? Doncs això mateix :)

Anònim ha dit...

"UNGULAT, -ADA adj. Que té peülla; cast. ungulado. Etim.: pres del llatí ungŭlātus, ‘que té ungleta’."

S'hauría d'incloure la teva foto, i un petit afegit - una mica egocèntric, tot s'ha de dir - fent esmena a la má dreta dels guitarristes(dretans, ès clar..)

Els guitarristes ¡també som essers ungulats!

RZ

en Girbén ha dit...

Ja vaig pensar-hi, Rafa, en la nul·la simetria de les ungles dels guitarristes. En cap mà com en les vostres es converteixen en delicadíssimes parts de l'instrument.