Solidaritat obrera - la mudança

Ben d'hora, ara fa una setmana i un dia, ens enfilàvem pels costeruts carrers de les Roquetes. No sense raó, l'Oriol ha anat presumint de viure a la zona alta -pel damunt de la Ronda de Dalt-, tot i que sigui inimaginable que mai un Bus turístic s'acosti pel seu barri. La veritat és que la seva mestissa població (que inclou homes que seuen als brancals a cantar fandangos i saetas, aquí es viu molt al carrer) gaudeix d'unes enlairades vistes de la Mediterrània i es còmplice de les pinedes de la serra. Pujàvem, doncs, per les Roquetes fins a la que durant dos anys i mig ha sigut casa seva.
A poc de ser-hi vam veure arribar el furgó de l'Alí, l'encarregat de fer el gros de la mudança. Amb el primer tracte -amb ell, el seu fill Moha i el nebot Omar- va quedar clar que totes les recomanacions que ens havien adreçat estaven més que justificades. I no tan sols per un cost imbatible, sinó també per la seva magnífica disposició i delicadesa, virtut fonamental en aquest ofici.

Aquietat en veure la seva destresa amb les claus allen d'IKEA, al cap d'una estona vaig deixar-los i amb el metro vaig baixar a Amèrica, a fi d'anar preparant la pista d'aterratge. Pels volts de les dotze l'Oriol em truca per dir que ja tenen el furgó carregat i ja venen cap aquí.  Surto a l'escala per veure com està el pati i em trobo amb aquest panorama:

Memorable va ser la resposta de l'encarregat dels ascensoristes qua li vaig dir que com ens ho faríem si en cosa d'un quart arribava el camió de mudances: Esto és una broma... ¿No? ¿Donde está la cámara oculta?...
El cas és que, per inimaginable pogués semblar, quan van arribar l'Alí & Cia. ja no quedava ningú al tram fins el replà del principal - fins i tot havien arraconat la infinitud d'entrebancs-, i la mudança va poder ser feta en condicions "normals".

Reconfortat davant aquest cas de generosa empatia, no puc deixar de pensar la bondat de la solidaritat obrera, i en què el tòpic "parlant la gent s'entén" és efectiu sobretot quan es parla entre iguals.

8 comentaris:

garbi24 ha dit...

un ram tant solidari com conflictiu....depenen del dia que tinguin i la caiguda de la gent que demana el favor.....Però normalment bona gent, ho ratifiquen els més de trenta anys trepitjant obres que un ha acumulat en totes i cadascuna de les categories.
Ja només falta la posada en escena de l'estrena del habitacle. Espero que et paguin el dinar típic anomenat "coberta". Hi hagi sort

Ferran Guerrero ha dit...

jajaja, m'ha encantat Jordi, el dibuix em recorda aquells comics que miraba de petit del TBO de un edifici i millers d'entrebancs i malifetes.

Felicitats per el trasllat, potser et demano consell d'aquesta familia de treballadors en el tema transport, nosaltres estem a les portes d'una mudança, no se quant pero cada día s'apropa mes.

Salut i si no parlem Bon any 2012

Galderich ha dit...

També tenia l'aventantge que els veïns no es podien queixar pel soroll d'un trasllat. Sempre hi ha el veí torrecollons que sembla que mai ha fet obres ni s'ha traslladat!

en Girbén ha dit...

Què se n'ha fet, Garbi, de les banderes amb què se celebrava la cobertura d'un edifici? Recordo veure-les voleiar, de petit.

Un dia t'explicaré els rituals dels manobres indígenes de México DF. Acampen durant la setmana laboral a l'interior dels edificis que estan construint, a l'entorn d'una foguera sopen i dormen.

en Girbén ha dit...

Es obvi, Ferran, que el 13 Rue del Percebe ha sigut la meva font d'inspiració.
Imagino que la casa aviat us quedarà petita... Desconec si l'Alí & Cia. arriba fins a Vic. Són 50 € l'hora tot inclòs.
I es clar que parlarem al 2012, i alguna cosa més també :)

en Girbén ha dit...

Veig, Galde, que tens una petita ferida oberta amb això del soroll...
És veritat, a Amèrica 4 ja no ve del terrabastall d'una mola tallant ferro.

matilde urbach ha dit...

No sé si l'Alí&Cia. cobreixen la ruta Vic-Barna, però sé del cert que existeixen sistemes de missatgeria alternatius (per no dir xiripitiflàutics!).

en Girbén ha dit...

MU, la mudança del també vigatà Ferran serà dins la vostra ciutat. Si em perdones, no veig al teu eficaç recader, escales avall i escales amunt, traginant mobles, electrodomèstics, muntanyes de llibres de muntanya...