Blanc sobre blanc

Mentre feinejo se m'acut parafrasejar aquell magnífic vers del Salvat Papasseit: Sense el ressò del dring i el brill malvat de l'or. La cosa faria més o menys així: Amb el ressò del dring i el brill viu del blanc... Ni de lluny funciona tan bé -es perd el glatir dels accents-, però ve més al cas; fins i tot s'ajusta que el Papasseit festegés el futurisme. Perquè, en origen, he pensat que el desfici d'aplicar blancs damunt blancs que m'ha ocupat darrerament podria acollir-se al programa suprematista del Malevich. I el suprematisme és la facció pictòrica del futurisme revolucionari rus; en el seu moment, i encara que avui costi de creure, un manifest humanitari.
Quan parlo de blancs dic d'uns quants quilos del blanc brut del guix, del griffi (el ciment blanc per a reposar lluents rajoles blanques), del blanc cobrent de la pintura tixotròpica que resol les més rebels taques d'humitat, del blanc mat de la plàstica que després d'uns quilòmetres de rodet acaba per transferir la seva puresa a les parets, del blanc perlat de l'esmalt que restaura portes i finestres... Sí, no és cap atzagaiada dir que el blanc té futur. El blanc són tots els colors i no n'és cap. Blanca és la bandera de la rendició com blanca és la pau.

Passa que, tot procurant fer progressar la llum natural pis endins, se'm va acudir repintar una paret del passadís a fi d'augmentar la seva capacitat reflectora. Això era possible esmaltant-la de blanc damunt la nova pintura blanca. Afer difícil aquest del blanc damunt blanc: exigeix constants observacions obliqües a fi de descobrir pel brill la progressió del cobriment. A mig fer, quan encara era a temps, vaig pensar que seria bo deixar testimoni de l'increment de lluminositat que anava aconseguint. En un moment, amb la tan pràctica cinta de pintor, vaig dissenyar un signe que remetés a la idea de passadís i, seguidament, vaig enganxar-lo al mur com a reserva. 
El resultat de l'operació ha superat les expectatives. Resulta fascinant veure les camaleòniques mutacions del signe: fosc a contrallum, imperceptible frontalment, i lluminós si avances amb la llum...

Vist l'èxit de l'experiment tocava repetir-lo a la inversa: esmaltar un signe blanc damunt d'una paret blanc mat. Què tal, Oriol, un tangram entre el bany i la cuina? Dit i fet. L'endemà, en cosa de mitja hora, ja havia enllestit aquests enigmàtics "set taulers d'astúcia" que ara refulgeixen, ara s'esvaeixen i ara, amb el ressò del fluorescent de la cuina, blavegen.

La intenció és la de l'art: davant la multitud d'imperfeccions, cal atraure la mirada cap un punt concret que la sedueixi i distregui. Tot es redueix a mirar d'acomboiar el camí dels fotons.

32 comentaris:

garbi24 ha dit...

tot un artista ha esdevingut en el transcurs de les obres....quasi m'atreviria a dir que et sap una mica de greu haver-les acabat....Molt bona feina i tens tota la raó del món, quan crides l'atenció en un punt concret la resta no té tanta importància

Sergi C ha dit...

De blancs ni m'en parleu, que vaig boig amb el blanc del blanc i negre sobre el paper blanc, la part més difícil del positivat fotogràfic.
Ara mateix, de la barreja mental entre els teux experiments a la paret i la tasca fotogràfica de laboratòri, em ve al cap el nom de László Moholy-Nagy, el gran o oblidat artista de la llum.
Avui mateix em tornaré a tancar al quarto fosc.

Ah: si mai et manquen parets per fer proves i obres d'art....

Galderich ha dit...

El blanc sobre blanc de Malevitx és la culminació de tot el procés de la Història de l'Art.

Ho acabes de demostrar en unes "senzilles" obres d'un pis. Espectacular! Fora d'imitacions estèrils aconsegueixes projectar una idea.

Enric H. March ha dit...

Magnífica proposta, Girbén. Quan tot fa pensar que pintar parets és només una feina menestral, surts tu i afegeixes una lliçó. Artística, evidentment, perquè n'hi ha la intenció, però em meravella com has sabut integrar propietats físiques en un projecte que per sempre més sobrepassarà la simple decoració.

"PACA" ha dit...

fixa`t:no es el blanc,es la llum!

Clidice ha dit...

Malèvic és un dels meus preferits, perquè em va fer adonar què era l'art, talment com si m'hagués estampat contra una porta i m'hagués despertat de sobte. A més adoro el blanc, i encara més ara, quan no està "de moda". Quan dius que véns a pintar a casa? ^^ Uri, ets un suertudu :)

Carles Hernando ha dit...

Li hauries de preguntar a un inuit perquè et digues quins noms tenen aquestes tonalitats de blanc.

LEBLANSKY ha dit...

Volia comentar-te que és d'una estètica absoluta, però m'he quedat en blanc :)

en Girbén ha dit...

Garbi, la d'obres a les que he volgut -o necessitat- enfrontar-me; fins alguna que atenyia uns quants milers de metres cúbics. Una experiència que m'ha alliçonat sobre com deslliurar-me de l'embrutiment inherent a tota obra: consciència de progressió, neteja constant, estima per les eines i els materials, invenció acceptant els límits...

en Girbén ha dit...

Sergi C, la teva al·lusió als fotogrames del Moholy-Nagy no pot ser més oportuna, fins i tot per ser una derivada ben rumiada del dadaisme. No pretenia obres que fossin irradiació pura, vivències òptiques?
Aquí passa una mica com quan mires obliquament els negatius i t'apareixen positius.
Ja imagino la figura tangram d'un muntanyenc per estampar-vos a la paret.

en Girbén ha dit...

Galde, sóc molt del pronunciament del Heidegger de què l'art és, sobretot, allò que succeeix al taller. Tan sols hi trobo el però de la constricció que implica l'espai "taller".
Per a mi, taller ho és tant un bosc com el nou piset del meu fill.

en Girbén ha dit...

Enric, de la lectura -massa primerenca- de "El pensament Salvatge" del Lévi-Strauss em va quedar la idea de què el bricolatge suposa un recer d'aquest remot pensament. Afegim-hi la pertinença a una nissaga d'autosuficients i la volguda empremta cultural. Què et sembla que pot sortir-ne d'aquesta conjunció.

en Girbén ha dit...

Gràcies, PACA, per fer-me reobrir el Tractat del Leonardo da Vinci.
D'entre el fotimer que n'explica de la llum et dedico aquest fragment del 506 -De la condició de l'aire per a pintar les ombres i les llums: ... En qualsevol cas, els extrems són viciosos: l'excessiva llum resulta crua; l'excessiva obscuritat no deixa veure. La mediocre n'és la bona.

en Girbén ha dit...

No m'havia assabentat, Clidi, que el blanc ja no estigués de moda. Jo que t'imaginava d'un incòlume blanc "ad-lib style" tenyit pel sol eixent...
Això de pintar-te una paret, no és que m'agradi, és que ja friso per fer-ho. Tot i que m'hagi anat tornant subtil, puc presumir de ser, també, hip-hopero de les primeres fornades.

en Girbén ha dit...

Sí, Carles, allò que nosaltres resolem amb adjectius els inuits ho fan amb un bon estoc de mots. En canvi la cosa del verd no la toquen gaire.
Cabria demanar-se si el negre té gradacions, si es pot parlar de "negres"... Tu pots dir-me si el negre de la Verna a les fosques és llustrós o mat com el fum d'estampa. Per la remor de l'aigua, jo apuntaria a què és irisat; mat ho seria només en silenci.

en Girbén ha dit...

Ep, LE-BLANC-SEC, d'una estètica krautrock que enamora: Oi que sí?
Coneixent-te, suposo que deus tenir la col·le d'àlbums dels NEU! Ben folrats tots per a que no s'embruti aquell blanc com la neu...

LEBLANSKY ha dit...

Els tinc, Jordi, els tinc, i a més, en elapés, és clar!

Lluís Bosch ha dit...

M'ha agradat molt aquest Tangram, i t'ho escric quan no fa ni una hora que hi jugava, amb canalla de set anys a l'escola.
És cert que el blanc sobre blanc remet a Malevich, però vès per on jo he imaginat com s'ho faria l'Antonio López per representar aquest pis. Crec que en trauria uns quadres excel·lents.

Puigmalet ha dit...

Oi que eren els esquimals que tenien tants noms per als blancs? I nosaltres tan cecs...

Acabo de publicar un apunt que m'ha fet pensar en vós, per motius evidents.

Anònim ha dit...

Ep, Girben.
M'agrada molt, de debó. Em fa pensar en el vell proveri zen: "Si dormo, dormo; si menjo, menjo" (Si pinto, ¡pinto!) La pura expresió plástica del pensament senzill, clar i efectiu.

RZ

Eulàlia Mesalles ha dit...

El blanc no passa mai de moda, em sembla a mi. Fins i tot quan les coloraines inunden les parets el blanc hi té el seu paper. El blanc és la llum. I tu has posat la llum sobre la llum. I tots vosaltres heu transformat aquest pis de manera colpidora. No esperava menys de tu.

Em donen ganes de repintar. Mira.

Mari a ha dit...

Bona feina(da) i bons relats!

Ens has ben distret la mirada a uns quants!!!

Ah! Tard o d'hora m'ho copiaré... (+ o -)

en Girbén ha dit...

Tu pel que sospires, Gazo, és afegir aquest possible "Diccionari inuit del blanc" (millor si és il·lustrat) a la teva col·lecció.

Ja he vist el teu apunt... Ara ja sé què fer-ne de la Gran Enciclopèdia. Just fa quatre dies comentava la de temps sense obrir-la; no com abans.

en Girbén ha dit...

Aquest Tangram, Lluís, és anòmal. El genuí sempre jau en la quietud del quadrat; i a més, com que el món xinès sempre està orientat, en una disposició concreta del disseny.
A l'Antonio Lopez el recordo brandant la seva amistat amb el Martín Villa per tal de cometre una barbaritat paisatgista que s'havia de pagar amb diner púbic... Potser un dia expliqui la delirant escena que vam viure. A casa del meu fill ja et dic que no el convidaria.

en Girbén ha dit...

Eulàlia, els dies que l'Oriol ha hagut de passar a casa al vespre miràvem amb interès un programa de "tuning" que fan a MTV. Gran influència!
La restauració serveix per a observar fins el darrer racó del nou espai i, així, apropiar-te'l. De fet no es podria viure amb aquesta atenció obsessiva; després arriba un dia en què, en despenjar un quadre, te n'adones de com grogueja el blanc i diu,: "Hauríem de repintar, no creus?"

en Girbén ha dit...

Ara t'escolto, Mari a! Cal fer com aquell Homo erectus que en veure l'eficàcia de còdol tallat del seu congènere va córrer a proveir-se'n d'un, no igual, sinó més gros i cantellut!
Et recomano que observis l'apunt dedicat pel Puigmalet. Diria que s'adiu al nom del teu bloc.
(el trobaràs a http://lexicografia.blogspot.com/)

en Girbén ha dit...

Rafa, m'has fet pensar que, de tots els gèneres literaris, el que m'és propi són les notes de taller. Aquí n'he deixat una mostra que altera el (Si pinto, ¡pinto!) que dius. Com que la pintura ho permet (per les estones de rutina acompanyat pel fru-fru de les brotxes), quan pinto, ¡penso!
Tu sabries dir-me si existeix un equivalent (Si toco, ¡penso!), si durant l'execució és possible aquesta dualitat.

Mari a ha dit...

Jordi! M'has deixat de "roca"! Gratament!
Gràcies pel suggeriment, veig que el Puigmalet és seguidor d'un dels culpables de la meva escalada particular en el món públic de les TIC mentre, de passada, aprenia llengües.
Erosionada obra ens ensenya!

Lluís Bosch ha dit...

Cert que el López és un franquista, i que potser no venia massa a tomb. Però em qudo amb les seves pintures d'espais blancs on fa el difícil exercici de pintar amb blancs sobre blancs. A cadascú el que és seu, que diuen.

en Girbén ha dit...

Oi tant, Lluís, que el López és un campió de la minuciosa descripció cromàtica. També entendràs que no podia perdre l'ocasió de malparlar de d'ell, i més després d'haver-lo conegut.

Anònim ha dit...

Amb tota franquesa, Girbén, de tots els moments musicals que he viscut, de moment, aquells que m'han deixat una emprenta imborrable han brollat de manera espontánea desde l'instint, sense pensar. Ès com un torrent interior que t'atrapa i tú només et deixes anar. Passa poques vegades, al menys a mi, pero aquesta sensació de 'és la música la que et toca a tú', ès la cosa més preciosa qui li pugui passar a un músic.
De manera que sí, es toca pensant, pero amb la finalitat de anul.lar el pensament per que el pur instint musical es manifesti. RZ

en Girbén ha dit...

Si t'he de ser sincer, RZ, la carota de pedra que em representa perd molt de la seva expressió esglaiada, i fins i tot somriu, després d'alguns comentaris com ara el teu. Jo vull saber, aprendre dels que han intentat aprendre...