Elogi del safareig

Mira si en podem arribar a fer de coses... Segons el Raspall de Frases fetes fins a 614 són les coses factibles, aquelles que comencen amb el verb fer. Podem fer upa a una criatura (una memorable experiència antigravitatòria), o podem fer la pamparruana, que és estar-se sense fotre ni brot... Jo faig safareig. Més exactament refaig el safareig.


En un parell de dies aquesta beneïda casella plantada al pati ha quedat a punt de solfa; amb un tocs de blanc (no masses després d'un mes d'escurar brotxes i rodets a les seves parets), i amb uns tocs de verd prat. I és que es mereixia tota l'atenció aquest espai de llibertat. Hi he pensat sovint, mentre hi feinejava feliç, pastant ciment o fent net de la molta brutícia: per què la dictadura arquitectònica ens ha privat de la seva possibilitat? Als resums de  les gràcies d'un habitatge que ens presenten les immobiliàries no s'acostuma a llegir: magnífic safareig independent... I mira que rentar és una necessitat vital. Ja no dic dels immensos safareigs d'alguns principals de l'eixample que he conegut, amb piques que semblen piscines... Algú recorda el goig de xipollejar a la pica d'un safareig? Per què ens han privat d'aquest espai fragant a pastilla de Lagarto?




Per fortuna, el marc de la porta del safareig de l'Oriol estava bruscament serrat per a permetre el pas dels canònics 60 cmts. de la seva rentadora-assecadora. Un cop dins l'electrodomèstic, vam refer el marc de manera que, en cas de necessitat, es pogués extreure de nou la part justa del muntant. Després va venir la porta; fabricada a mà pel fuster vocacional avi Josep. Ara, havent-hi reservat un mot àrab, la pinto de verd. La paraula es pronuncia saharij i, segons el parer del savi Coromines, d'ella venen els nostres safareigs. Vol dir bassa, pica, i coses així. Més endavant ja ens ocuparem de repintar l'exterior del safareig amb el color crema que tenen les façanes de la casa.

13 comentaris:

La meva maleta ha dit...

Un elogi ben just, aquest!

Jo tinc la sort de disposar-ne un de modern i esquifit a casa, que almenys em permet de rentar a mà la roba delicada i els jerseis de llana, sense haver d'empantanagar el lavabo principal.

Ah! per cert, de l'olor de Lagarto, ja en podrien fer ambientador, no? :-)

Salut!

Enric H. March ha dit...

Girbén, quanta raó! Quants records infantils dels safareigs, del de casa i del públic que hi havia sota casa. És una sort tenir-ne un.

Començo a fer punta al llapis per fer-ne un apunt.

lolita lagarto ha dit...

m'agrada el safareig! i safarejar.. de fet en tinc un dels de sempre que m'és molt útil!, però el que no puc consentir de ninguna de les maneres...és que quedi en l'oblit l'olor de lagarto.. això sí que NO! a fregar a fregar que la taca el lagarto us treurà!:)

LEBLANSKY ha dit...

I a més, com tot lector de pulps i literatura barata sap, el safareig és el lloc ideal per amagar-te o per fugir sense que t'enxampin.

Galderich ha dit...

No només hi ha la desaparició sistemàtica del safareig sinó també de l'estenador. Això si, després els mateixos arquitectes que es carreguen aquests dos espais bàsics per a la vida humana ens volen donar lliçons d'arquitectura ecològica amb plaques solars als sostres...

En fi, som uns desgraciats!

en Girbén ha dit...

Elegant bona Maleta: no crec que el noi s'ocupi de fregar la roba delicada perquè ni tan sols sap que la roba ho pugui ser de delicada... La roba és tota ella roba, i endavant.
Ja saps la suprema ignorància masculina.

en Girbén ha dit...

Enric, espero les teves notícies safaregils... Potser incloguis aquell sobreeixidor de llautó que ves i busca'l ara!

en Girbén ha dit...

Lolita, més a huevo no podia tenir-ho: la menció al LAGARTO era del tot obligada ;)
Ara, tan fins ens hem tornat tots, hauríem de parlar del sabó de Marsella.

en Girbén ha dit...

La d'ignominiosos moments, Leb, que deuria presenciar el teu safareig de petit. I això sense haver-te espatllat massa, que jo sàpiga!

en Girbén ha dit...

Ah, Galde, ara estem d'acord... La joia d'uns estenedors com déu mana... Aquella lliçó del teu alter ego penjant d'unes pinces entre les calces de la dona... I és que algú s'imagina que som gaire més que un drap estès?

garbi24 ha dit...

No ens cansem de fer safareig...però de posar-ne fa molt de temps que no se'n posa cap......

en Girbén ha dit...

Garbi, tu que tens una mica de mà per aquests afers: no admetis que els safareigs restin en l'oblid. La bona gent els necessitem!!!

Clidice ha dit...

A casa vam haver de canviar el super-safareig per una peça més petita, però ningú no em treu el gust de rentar roba a mà i amb sabó Lagarto, això mai! Fas, fas i mai és temps perdut :)