Trencadicions nadalenques

Avui no m'he llevat ben d'hora per tal d'explicar a tothom el primer sol de l'any. Si he trencat una tradició personal ( 2011 - 2010 - 2009 - 2008 ), no ha sigut per peresa sinó per mirar d'estalviar forces, que falta em fa. Per una altra banda tampoc he fet la tradicional entrada pessebrista ( 2010 - 2009 )... Què m'està passant, podria preguntar-me, si no fos perquè sé que és un cap d'any rar. Rar és passar-se les hores prèvies i posteriors a les celebracions entestat en afers com ribotar una porta que no tanca o blanquejar les vorades dels rajols d'una cuina que no és la meva. Tanmateix, com que em ve de gust explicar-ne alguna d'aquestes festes, ara que disposo d'una estona calma m'hi aplico.

Entre les rareses d'enguany, una de no menor ha sigut compartir el dinar de Sant Esteve amb la família amiga dels Massana-Suquet, el que ens va procurar un fecund encontre d'accents catalans; el seu en la deliciosa variant mexicana del DF, amb l'afegit d'un element de Vancouver... Això es va notar a l'hora del repartiment general d'obsequis. Responent a la preciosa edició de l'ARA dedicada al Miró que els havia guardat, la Rosa Nuri i la Laura posen a les meves mans un paquet de bona mida embolicat amb múltiples capes de diari. La palpo i dic que ja sé què és: "una cabeza de cera?" Per poc no l'encerto, doncs era una genuïna calaca. - Per déu, i quina "mexicanada" més preciosa!!! Encara riuen d'això de la mexicanada... Expressió que res en té de despectiu i tot de lloa a l'amplíssim i particular cosmos virolat d'aquell país.

Després, li va tocar el torn a ma mare. Desembolico un paquetet cairat amb el meu nom i apareix una capseta delicadament guarnida de marqueteria de nacre provinent de ves a saber quin basar oriental... Al seu interior guarda el tall: un autèntica manola del Manolo Hugué d'aires punics; una terracota amb acabats simulant un bronze massa car per l'artista amic de l'avi. Sembla que aquest any toca fang; primer en versió artesanal mexicana i ara en artística mediterrània.

Aprofito l'ocasió per mostrar el pessebre -també d'argila- que li va tocar a l'Anna. De sempre s'havia declarat enamorada de les anòmales figuretes indígenes del pessebre mexicà de la sogra i aquesta es va cuidar d'encarregar-ne un d'autèntic per a nosaltres.

Quin bon gust de boca deixa un encontre de xerraires de primera i la de coses que n'aprens. M'estalviaré les informacions sobre la infausta situació d'aquell magnífic país; no és moment d'espatllar la festa.  De les mil enraonies amb què férem confluir les dues ribes de l'oceà recordo haver citat als meus coneguts "Cabezas de Cera"; un grup mexicà experimental que elles desconeixien. Bo serà començar l'any escoltant aquests indomables caps fonedissos.


14 comentaris:

Allau ha dit...

Si els regals són un indici, se us prepara un any magnífic. Bon any, Anna i Jordi!

en Girbén ha dit...

Allau, amb l'ajut d'un espill interposat, faig rebotar els teus bons desitjos. Que també sigui el 2012 una bona anyada a casa vostra!

Eduard Ariza ha dit...

No sé si et servirà de gaire, però jo aquest any també he interrumput totes les tradicions nadalenques que tenia.

en Girbén ha dit...

Eduard, no t'hauràs passat les festes patinant encorbatat sobre el gel de la Plaça Catalunya?
Que tinguis un bon any, aprofito a dir-te.

Puigmalet ha dit...

Bona Ninou, Girbén. Aprofito que he après el mot per propagar-lo...

Galderich ha dit...

Girbén,

Això són regals! A veure si quedem amb la teva mare... ;-)

Clidice ha dit...

Caram! una calavera mexicana de bo de veres! sense menystenir la resta: enveja podrida. Tinc una especial fascinació per la cultura dels morts d'aquelles terres :) Que tingueu un bon any, i, com diu l'Allau, de ben segur que aquests obsequis en són un bon auguri :)

Enric H. March ha dit...

Coi, Girbén, quins regals! Començar l'any així compensa la suor vessada ribotant i fent de camàlic.

Molt bon any, Jordi!

Llop Estepari ha dit...

Que agraït és l’ofici de les mans quan creen l’art. I no ho dic solament pels regals, sinó també del teu tresc amb el pis. Segur que allisaves i polies com si d’una talla es tractés. Ho portes dins.
Bon any.
Aauuuuuuu!!

en Girbén ha dit...

Puigmalet -propagador de mots- per la ninou a casa toca cabrit arrebossat; i el meu primer mot de l'any va ser el glif náhuatl Tepoztlán, que després desxifraré per la Clidi.

en Girbén ha dit...

Galde, més que regals ma mare ofereix bestretes de l'herència en vida... I, si mai quedéssiu, sabries tu què és un verb torrencial.

en Girbén ha dit...

Clidi, hauries de veure el microdiorama que li va tocar a l'Oriol: una aula, amb dos pupitres i pissarra, on professor i alumnes són calaveres...
Si considerem morts als asteques fixa't tu en la paraula Tepoztlán: "lloc del Senyor Escultor de les muntanyes". El petroglif que la representa és una agulla de roca amb una destral de bronze clavada al cim. Quelcom afí a la serra damunt la teva muntanya ;-)

en Girbén ha dit...

Enric, quan el ribot és elèctric no sues gaire, només has de cuidar-te que no rosegui massa. Avui toca lleu sessió d'enrajolament i pintura de marcs...
Que també el passeu a casa, un bon any!

en Girbén ha dit...

Llop, amb l'expressió "tresc" demostres saviesa, d'ajustada que és. La cosa en té força de llarga travessa, demana autosuficiència (de la humil), tàctica i logística; te'n vas a dormir pensant en el traç de l'endemà i saps que, al capdavall, acabaràs de nou a casa.
Bon Auuuuny!